Maribel Fontirroig: castanyera i castellera

La tradició sols és possible gràcies a persones com la Maribel. Nascuda a Palma de Mallorca el 1943, filla de mallorquí i d’asturiana, seguí el que avui és el seu marit de La Rioja, i s’instal·laren a Tarragona. Començà als castells en una breu experiència de l’associació de veïns del barri, Sant Pere i Sant Pau. Quan després naixia la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, ella ja hi era en la primera sortida, encara sense camises, el novembre de 1990. 

Va fer-hi cap perquè el seu fill, Luis, s’hi apuntà amb uns deu anys. A l’entitat ha fet tots els papers de l’auca. Avui protagonitza la pàgina dedicada a les castanyeres de Tots Sants. Fa 25 anys que és la castanyera de la colla i la del barri. Vestida com les velletes que desafiaven el gèlid fred anterior al canvi climàtic, la Maribel llueix el mocador al cap, la toquilla sobre les espatlles per abrigar-se, el jersei, la faldilla, les mitges i les espardenyes negres, completades amb el davantal a quadrets. 

«També és imprescindible el meu cistell mallorquí, com el que els pagesos duien al camp», explica aquesta teclera d’honor de 2015 que llueix el pin daurat de la colla per la trajectòria de 25 anys a l’entitat. La seva estampa, única als carrers de la ciutat, rememora temps pretèrits embolcallats d’una atmosfera entre el romanticisme i la cruesa de tardors que pregonaven el fred. 

Sintonia amb els joves

La castanyera, a qui any rere any fotografien centenars de persones a la parada de la colla en una cèntrica cruïlla vora la rambla del barri, porta molt bé la relació amb els joves de l’agrupació. «Els meus ‘nens’, els de l’equip de la castanyada, em van fer una placa fa un parell d’anys», apunta contenta. Fede Arias és l’encarregat d’aquesta activitat, junt amb castellers com Pau Bori, Javi Garachana, Francis Moita, Pau Sosa, o Hèctor i Adri de Dios. «Sobretot és el jovent qui ho tira endavant», diu.

Els propers 30 i 31 d’octubre situaran els dos bidons amb reixeta, on calaran foc a la llenya. «Tallem les castanyes i de tant en tant vaig batejant-les amb aigua perquè es facin millor», detalla. «Enguany cau entre setmana i només estem dos dies, però ho hem arribat a muntar cinc».

Cosidora dels primers mocadors de la colla junt amb altres dones, repartidora de les cartes de l’entitat abans d’internet i del whatsapp, portadora de la farmaciola, avui forma part de l’equip que custodia les motxilles, bosses i ulleres. «Cada edat té una funció dins la colla», apunta conformada. «Ara duc la camisa del meu fill i alhora m’he fet una motxilla amb el color verd i la forma de la peça». 

Fundats el 1990, «no va ser fins a l’any 2012 que aconseguírem descarregar el 2d7, però en sis anys hem fet el 2d8f», explica cofoia aquesta castellera que sempre ha dut camisa. «La colla ha millorat moltíssim. El caps Pasqui i Jordi Gaya van posar molt bones bases, i l’actual, David Lobo, ho ha reblat», relata. «Ens hem conscienciat de la feina a fer. Som fantàstics!».

L’entitat d’aquest barri d’origen cooperativista compta amb noies que paren com agulles, crosses, quartes, quintes, laterals o, amb permís de la nomenclatura clàssica, dones del darrera. «A la colla estem ben considerades perquè també fem possibles els castells», assegura la castanyera. 

L’anècdota

Maribel Fontirroig Fernández-Castrillón bromeja perquè quan va a votar o a la seguretat social, el segon cognom no entra en l’aplicatiu informàtic. No té la cabuda del seu cor. El moment més emocionant dels 28 anys castellers ha estat quan, acabada de sortir d’una complexa operació quirúrgica, veié descarregar a la primera el pilar de set de la colla el novembre de 2016. «El David i jo vam plorar i ens vam abraçar. També vaig torrar castanyes».