Mascotes sense coronavirus

Els gossos, a més a més de ser els millors amics de l’home, s’han convertit en aquests dies en els principals privilegiats a l’hora de trepitjar el carrer. Això sí, s’han de seguir unes mesures de prevenció. Tot allò que es feia abans del coronavirus no serveix ara. 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix que ni gossos ni gats no poden contagiar-se ni propagar aquest nou virus. Per la qual cosa demana no abandonar-los, un fet que està succeint a la Xina i a Itàlia.

Es pot sortir amb ells, però els experts indiquen tota una sèrie de recomanacions per actuar correctament. En aquest sentit Maribel Vila, experta en comportament caní del Racó de Milú (elracodemilu.com), explica que «són coses de sentit comú. Hem de treure els gossos en llocs on no hi hagi majoritàriament gent, no ens hem d’aturar a xerrar amb ningú, mantenir la distància de seguretat i, sobretot, no fer grups».

Però, què passa amb les mascotes de les persones malaltes de Covid-19? «Han de demanar ajuda, hem de teixir una xarxa de solidaritat entre amics, veïns i familiars», destaca Maribel.

«Evidentment, si tens una miqueta de terrassa, un gosset pot fer allà les seves necessitats, però hi ha gent que no disposa ni d’un balconet». 

I això només en el cas dels gossos, ja que si es tracta de gats, poden conviure perfectament amb la persona afectada. «Tan sols cal actuar com es faria si es trobés amb una persona sana. A saber, mantenir les distàncies, tapar-se la boca quan tossi, procurar esternudar lluny de l’animal...», segons manifestà el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i els quatre Col·legis Oficials de Veterinaris en un missatge de calma. 

No s’aconsella posar-los mascareta quan passegen perquè els estressa i té poca utilitat

Així mateix, són diverses les precaucions que s’han de prendre també en fer-se càrrec d’un animal d’una persona afectada de coronavirus.

El Col·legi de Veterinaris indica que durant les primeres hores «s’ha de procurar no tocar la mascota ni fer-li petons. Netejar els estris de l’animal, com els plats de menjar i de beure i rentar-se les mans si hi ha contacte».

Tot i això, ressalta que «no hi ha estudis científics que indiquin quanta estona poden sobreviure les restes víriques en la pell d’un animal, però probablement al cap de 24 hores el risc de contagi és molt baix, ja que les restes víriques haurien mort i no es retrobarien en quantitats suficients per arribar a contagiar». I, sobretot, contraindica posar-los una mascareta, «ja que els estressa i té poca utilitat». 

Entreteniment a casa
En el cas de les mascotes que passen moltes hores dintre de casa, Maribel assenyala que se les ha de motivar. «És fàcil. Així, en comptes de donar-los el menjar en el seu bol, se’l pot amagar per diferents parts del pis. És una manera que es distregui i també podem aprofitar per ensinistrar-lo en temes d’obediència, encara que sigui a nivell molt bàsic».

L’OMS i experts criden a no abandonar-los com ha passat a la Xina i també a Itàlia

A tall d’exemple, l’ensinistradora treballa amb objectes molt quotidians, ja sigui una caixa de sabates vella o una ampolla de plàstic. «En el cas de la caixa se li fan tres o quatre forats, se li posen uns trossets de menjar dintre, no gaire, i que ho intenti treure. En el de l’ampolla, el  mateix. Li fem uns forats, traiem el tap, l’aixafem i que vagi jugant. Tot això farà que el gos estigui distret, com si nosaltres juguéssim al parxís o al dòmino. I a més, aquests dies que tots estem connectats a les xarxes, hi ha tutorials molt interessants que es poden seguir».

D’igual manera, s’ha d’alimentar el gos en consonància amb l’exercici que faci. Per això, Maribel incideix en què «si el gos no surt gaire, tampoc ha de menjar massa. Hem de controlar la dieta. Menys dosi no passa res, encara que demanin perquè tinguin gana. I quant al menjar amagat, es tracta de bocins petits, no s’ha d’omplir-los», revela. 

En el pitjor dels escenaris, si arriba el dia en què no es pot sortir amb les mascotes al carrer, aquesta especialista aconsella habilitar un racó de l’habitatge, «ja sigui la cuina o el bany i posar allà una tovallola vella o uns papers perquè l’animal pugui fer les seves necessitats. I mai renyar-lo perquè el que estaríem fent és canviar el paradigma, i el que abans servia, ara no».

No obstant això, per damunt de tot, fa una crida a no abandonar-los. «Evidentment un gos sense sortir patirà com nosaltres. I quan a nivell mental té patiment, això acaba moltes vegades en trastorns de conducta com mossegar-se les potes o la cua. Però hem de pensar que encara que estem en un moment difícil i potser hem d’aguantar una incomoditat temporal, també ens ajudaran a passar el tràngol emocionalment, de confort, de companyia. I molta gent gran confinada, si té un gos o un gat, no se sentirà tan sola. Estarà acompanyada».

 

Recomanacions

Passejades. Curtes i respectant les mesures higièniques. No fer grups ni socialitzar. 
Botigues i clíniques obertes. No totes les perruqueries obren.
Veterinaris. Si emmalalteix o pateix un accident, abans d’anar a la clínica, és necessari posar-se en contacte amb el veterinari.
Si els animals viuen en un altre domicili. Es pot anar al lloc on es trobin per proporcionar-los el que necessitin.
Colònies felines. Les persones que els atenen també poden desplaçar-se fins al lloc.
Persones amb coronavirus i grups de risc. S’ha de deixar la mascota amb familiars, veïns o amics. Prèviament s’han de desinfectar tots els utensilis. En cas de no tenir a ningú, s’ha d’evitar el possible el contacte amb l’animal. Rentar-se les mans abans i després de tocar el seu menjar i estris. També es pot parlar amb les autoritats.

 

Els animals no són per llogar-los i guanyar diners
Aquests dies de confinament s’han vist a les xarxes socials alguns ‘memes’, gossos amagant-se dels seus amos per no sortir més al carrer, gossos que estan esgotats després de caminar i caminar.

Però el pitjor dels casos és que persones sense escrúpols ho han fet realitat. Estan aprofitant la situació per fer negoci i han començat a llogar els seus animals, o almenys o han intentat, ja que es poden trobar anuncis d’aquest caire en diverses plataformes en línia com una mesura per burlar les normes de l’estat d’alarma.

Tota una picaresca social amb doble benefici. El que passeja no pot ser multat i el que lloga es guanya uns calerons fàcils que poden anar des de 10 euros fins als 50 dependent del gos, la raça, la mida i l’amo.

En aquest sentit algunes de les plataformes ja han manifestat que no permetran anuncis d’aquest tipus. En moments com els que s’està vivint, s’ha d’apel·lar a la responsabilitat de tothom.

A més a més, s’ha de tenir en compte que els animals tenen uns hàbits i un comportament determinat, que se’ls ha de conèixer i no es poden deixar en mans de qualsevol persona, perquè tant el gos com l’humà poden patir danys, encara que es tracti d’una estona breu.

 

El racó de l'adoptant

Galgos 112
Associació Protectora de Llebrers Galgos 112
Galgos 112 està formada per un grup de persones, totes voluntàries, que tenim una finalitat comuna: donar a conèixer al món la realitat dels gossos llebrers i podencs a Espanya, a la vegada que canviem aquesta situació.

 

 

Marilyn és una galga adulta, dolça i pacient que busca una família on gaudir i demostrar que l‘edat és només un número i que ella té molta marxa

 

Clayton és un podenc divertit i malgrat haver patit molt, busca una família en què pugui demostrar que els podencs com ell són genials.