Mediterrani polièdric

«Resistències vora el mar es desenvolupa a tota la Mediterrània. Es tracta d’una visió edificada a base d’històries alternatives al discurs oficial a partir de les quals construeixo un retrat no hegemònic, perquè no vol ser representatiu del lloc en termes absoluts». Aquestes paraules de Ro Caminal fan referència a Resistències vora el mar, mostra que va reobrir el Museu d’Art Modern de la Diputació a Tarragona el juliol passat, després del confinament.

El treball parteix d’una anàlisi dels barris marítims de cinc ciutats, la Barceloneta, a Barcelona; la Goulette, a Tunis; al-Manshiya i al-Agami, a Alexandria; la Casbah, a Alger i el barri de Sliema, a Malta. D’entre aquestes, les dues últimes ciutats són les que es poden visitar a la galeria tarragonina. «El Mediterrani com a espai des d’on reflexionar sobre les complexitats de les moltes realitats que el conformen», com destaca Pau Catà en el catàleg de la mostra.

La por a l’altre
«Totes les cultures tenen una tendència a malmirar les altres. De fet, els espanyols no deixen venir a ningú, però a Algèria tampoc tracten gaire bé la immigració».
(Ro Caminal).

Ro Caminal ho plasma en diferents formats com ara vídeos, fotografies, videoart i instal·lacions multimèdia, processos artístics resultats d’una exhaustiva recerca etnogràfica. 

«És un procés dividit entre l’art i l’antropologia. La recerca, però, és més antropològica que no pas artística. Faig entrevistes, gravo material, prenc fotos, dibuixo... I després ho converteixo en material visual artístic». Un treball que fa referència a realitats socials, culturals, arquitectòniques, històriques i polítiques.

«En el cas d’Algèria, la gent em deia que la Casbah no tenia mar, però justament aquí està el quid», comenta Ro. Per què? «Els francesos li van robar el mar a la Casbah en començar la colonització. La primera cosa que van fer va ser apoderar-se del port i a partir d’aquí van construir la seva ciutat», explica l’artista.

I aquesta Casbah d’Alger es pren com a figura de l’alteritat. «Personifico en la Casbah la figura de l’altre. Així, l’espectador pot fer el viatge a través de la videocreació Si je te vole la mer (Si jo et robo el mar), un recorregut «hipnòtic, quasi eròtic (...) un present on els habitants de la Casbah són forçats a tornar a ser l’altre, l’estranger, l’immigrant il·legal, en un altre lloc, a ‘casa nostra’», com diu  Catà.

Així mateix, unes runes i un panell de llum LED acompanyen el vídeo. «La peça reprèn l’última frase del vídeo que diu que amb la càmera només puc enregistrar les runes, que és el que realment ens uneix, la qual cosa ve a dir que les misèries de les civilitzacions no són del passat. Són actuals, fallides morals compartides. Totes les cultures tenen una tendència a malmirar les altres. De fet, els espanyols no deixen venir a ningú, però a Algèria tampoc tracten gaire bé la immigració», apunta Ro Caminal. 

A Malta hi ha dos discursos contraposats amb els immigrants i refugiats com a centre

També a través de l’alteritat, el treball de Malta parteix de premisses urbanístiques. In Limbus Melita posa sobre la taula la corrupció en l’obtenció de la ciutadania europea i l’alegalitat en què es troben els immigrants quan hi arriben al país.

«El treball és sobre el barri d’Sliema, que era un poblet i ara està megadesenvolupat pel turisme i la inversió estrangera». I la videoinstal·lació contraposa per una banda les imatges de la participació real dels immigrants i dels refugiats en la indústria de la construcció i, per l’altra, el discurs oficial de Malta, per al programa d’obtenció de vises a través d’inversions privades. 

 «Dos discursos que no tenen res a veure i que el centre dels quals són aquestes persones que van allà a treballar», destaca l’artista.

Igualment, la por a l’altre inspira Heavenly father. «A l’Edat Mitjana el Lazzarato, l’hospital de la quarantena, acollia els que arribaven a l’illa. Actualment s’ha vist substituït pels que passen per una altra quarantena, que són els centres d’internament d’immigrants. Antigament hi havia una capella on es feien pregàries perquè la gent es curés i ara s‘ha transformat en una altra pels nouvinguts»

La mostra es pot visitar fins al 27 de setembre.

 

El perfil
Una barcelonina molt tarragonina
Ro Caminal (Barcelona, 1966) s’ha format a Barcelona i a Tarragona i ha exposat a Valls, Mèxic o l’Argentina.

Així mateix, els seus films s’han mostrat en diferents festivals de cinema a Àustria, Eslovènia, Tunísia o l’Índia. Caminal va ser també guanyadora d’un accèssit del Premi Julio Antonio d’escultura 2019, organitzat per la Diputació en el marc de la Biennal d’Art.

‘Resistències vora el mar’ és un projecte produït amb el suport de l’Agence Algérienne pour le Rayonement Culturel (Algèria), Gudran (Egipte), Nassim el Raqs (Egipte), Central Saint Martins (Anglaterra), Blitz (Malta), Platform Harakat, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat i la Diputació de Tarragona.