Mig segle treballant l’art del vidre

A Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) hi ha l’únic museu de Catalunya dedicat al vidre i a més s’ofereixen demostracions en directe de vidre bufat. 

El mestre vidrier Paco Ramos (62 anys) hi treballa des del 1997. «Als 15 anys vaig començar a treballar en una fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat i allà feia copes, gerros..», explica Ramos i afegeix que «estava buscant un forn, i em va sortir la oportunitat de treballar aquí i ja porto 23 anys». 

Paco Ramos es va formar a Barcelona i a Bèlgica de la mà dels millors mestres artesans. La seva trajectòria en l’art del vidre és extensa i destaca la seva experiència com a cap de taller i professor de vidre calent al Centre del Vidre de Barcelona fins el 1994, moment en que va canviar d’aires, deixant la capital per venir a viure al municipi de Vimbodí, on dinamitzaria el Forn de Vidre. 

«Un dels problemes que hi ha és que no hi ha llocs on aprendre l’ofici»

Ramos diu que encara queden artesans que de forma autodidacta treballen el vidre. «Un dels problemes que hi ha és que no hi ha cap lloc on aprendre. Molts estudiants venen aquí», lamenta.

«Jo treballo amb vidre calent, sense ajudants i crec que això no ho fa pràcticament ningú, però en canvi n’hi ha que treballen amb vitralls i talla», i remarca que «en aquells anys no vaig trobar ajudants. Normalment en són entre dos i tres i ara he seguit sol».

Al Poble Espanyol a Barcelona quedava un dels pocs tallers de vidre bufat i fa poques setmanes que ha tancat. La direcció està estudiant diversos projectes i un espai dedicat a l’activitat del vidre. Així doncs en aquests moments a Vimbodí hi ha l’únic forn del vidre de Catalunya. 

El mestre vidrier treballa sota comanda. Explica que depen de les peces tarda més temps,però que quan comença l’ha d’acabar ja que sinò es fa malvé i no serviria per a res. A vegades fa peces de fusió  -fusiona el color directament-, o també el sistema de colorejat amb el pols de vidre de diferents grans i textura. «El vidre ha de ser compatible. Ara en tenim un específic per treballar a mà i el color que posis també ha de ser compatible».

Setrills, porrons..
Paco Ramos fa setrills, porrons, peixos de decoració, almorratxes, o qualsevol peça feta a mida.

«El matrimoni (setrill i porró) és una de les peces que es ven més», diu el mestre vidrier i afegeix que «molta gent del poble regala alguna de les peces singulars. N’hi ha de tots els preus i gustos». 

També hi ha el model ‘Vimbodí’ que porta el filet al broc: setrill, porró, gerro...

«L’artesania és una manera de viure, i molts no entenen que s’ha de treballar molts dies de festa»

Molts escolars visiten el Museu i un guia els explica com treballa el mestre artesà que l’observen. «Aquest és un dels secrets del museu ja que els visitants poden veure com es fa un objecte tradicional». Fa un any el Museu del Vidre es va remodelar amb un nou forn, espai de demostracions, recepció i la botiga. «Un forn de mitjana dura uns 20 anys. Quan vaig venir aquí a Vimbodí s’havien de canviar algunes coses, però aquest canvi ha estat molt positiu», destaca el mestre vidrier.

D’aquí tres anys es jubilarà. «Jo crec que algú vindrà després que jo ho deixi», confía el mestre i conclou que «amb l’artesania has de treballar molts dies i fins i tot caps de setmana, i molts això no ho volen».

El primer forn de vidre documentat i datat el 1188, dins del terme municipal de Vimbodí i Poblet, era el del vidrier Guillem, situat als voltants de la font de Nerola, que va contribuir a l’inici de la construcció del monestir de Poblet. És a principis del S. XX quan la producció del vidre a Vimbodí es converteix en la indústria més important del municipi, s’instal·len diferents forns de vidre a la vila i arriben mestres vidriers d’arreu de Catalunya.

«Una de les peces que es ven més és el matrimoni (setrill i porró)»

En aquells anys Vimbodí gaudia de diferents aspectes físics fonamentals per a la fabricació de vidre: la proximitat als boscos per abastir de fusta o llenya i per fer funcionar els forns; la proximitat a les matèries primeres com les arenes de la pobla de Segur o del port de Tarragona; per la facilitat d’obtenir calç per al procés de fundició i excel•lents argiles necessàries per a la construcció dels forns de fusió; i finalment per l’existència a Vimbodí de l’estació de ferrocarril amb moll de càrrega.

La indústria del vidre de Vimbodí va funcionar al llarg de mig segle. Es fabricaven objectes per a diferents usos: industrial, religiós, decoratiu, agrícola i especialment d’ús domèstic. Es feien principalment porrons, setrills i garrafes de vidre català verd i blanc, i en menys quantitat càntirs, salers, abeuradors de canaris, ratetes i altres peces d’artesania.La indústria del vidre va suposar un important canvi social i demogràfic en la població. 

A Vimbodí no hi havia tradició vidriera, com a conseqüència va haver una important immigració de mestres vidriers  -que més endavant els aprenents van acabar com a mestres de l’ofici-, van sorgir nous oficis relacionats amb el vidre com el sargaire, el llenyataire o el fogoner; i molts van deixar la pagesia per l’industria. 

També la fabricació del vidre va donar a conèixer el municipi a altres poblacions de Catalunya on principalment anava destinada la producció del vidre de Vimbodí. El Museu i Forn del Vidre és un centre de referència cultural i turística que rep uns 8.000 visitants anuals. Cada any el municipi celebra la festa del vidre, Vitrum i aplega diferents artesans que treballen aquest art.