Pastisseries de generació en generació

«Són cinc generacions i fa il·lusió. Aquí hi ha molta feina feta», explica entusiasmada Àngels Viñas, de la pastisseria-confiteria Viñas de Montblanc. I és que ells són una de les 50 millors pastisseries de Catalunya, juntament amb la pastisseria Andreu de Montblanc, la pastisseria Rovirosa de Santa Coloma de Queralt i Ca Les Taronges de Valls.

«Sempre intentem fer coses diferents. El client ens pregunta què hem fet nou però a la vegada seguim fent les coses tradicionals», diu l’Àngels. Aquest negoci es troba al carrer Major i des de fa uns dies es pot observar a l’aparador el reconeixement al costat dels productes que elaboren. «Som petits i ens agrada continuar sent així. Tenim clients de Montblanc però a la Setmana Medieval o altres actes venen gent de fora que ja ens coneixen», afirma Àngels Viñas. L’establiment va ser fundat el 1826 i ara el porten la cinquena i sisena generació.

A la pastisseria Viñas no hi falta l’originalitat. Hi ha ous ferrats de xocolata, embotits, una pastanaga que porta trufa de mandarina o qualsevol altra rèplica de menjar amb un altre gust. «Anem fent el que se’ns acut i té el seu encant per ser petits», remarca l’Àngels. Ella despatxa a la pastisseria i el seu germà, Joan Maria, i el seu nebot Pau Viñas fan de pastissers. «El que és curiós és que sempre s’ha passat de pares a fills i tots som Viñas», conclou l’Àngels.

Al mateix carrer Major de la Vila Ducal, una altra pastisseria ha rebut el reconeixement. «Ho portem la cinquena generació i els clients ja estan fidelitzats», comenta Joan M. Andreu, de la pastisseria Andreu de Montblanc. Va ser fundada l’any 1841.

Els merlets, un dolç típic

El pare i l’oncle d’Andreu van elaborar per primera vegada els merlets. Aquests són una varietat de confits farcits d’ametlla i arrebossats posteriorment amb una pasta dolça, feta amb ous, farina i sucre. Reben aquest nom perquè la seva forma quadrada recorda la que es pot veure a les parts superiors dels castells.

La pastisseria Rovirosa de Santa Coloma de Queralt és de l’any 1932 i esta ubicada a la plaça Major, al centre del poble. «Soc la tercera generació del negoci. Fem coses tradicionals, com mones de tota la vida, entre altres dolços i pastissos», detalla Ricard Rovirosa.

De fet, explica que el dia a dia ve gent del poble, i molts clients ja estan fidelitzats. «A les diades ve gent de tot arreu i fins i tot de Barcelona que ja ens coneixen». Assegura que el premi «és un reconeixement a la feina feta i estem orgullosos d’estar al costat d’altres pastisseries de renom, com per exemple l’Escribà de Barcelona.

A la capital de l’Alt Camp, la pastisseria Valls-Ca les Taronges també ha rebut un reconeixement. «El que ens fa típic és la qualitat dels productes que utilitzem i fugim de tot el que són conservants», puntualitza Roger Vallvè, de la pastisseria Ca les Taronges de Valls, que es troba al carrer Jaume Huguet. El que fan és el bolado –sucre esponjat– i les enxanetes (una galeta que porta sucre, avellana, ou i farina). També fan melmelades, bombons de calçot i licor de calçot.

«Intentem innovar i treure productes diferents però sempre mantenint la qualitat». Ca les Taronges va néixer el 1901 i ara és la quarta generació.

«No sabem si hi haurà una altra generació. Esperem que sí». El rebesavi de Roger Vallvè, Pere Ollé, després de treballar i estudiar de pastisser a Perpinyà, va fundar el 1901 a Valls la seva confiteria: La Violeta.

Iniciava així i, sense ser-ne conscient, una saga de pastissers que arribaria fins a dia d’avui. «Feia xarops, mones de pasqua, bolados, caramels de Dijous Gras. Uns productes que en aquella època es venien i a més també tenia comestibles», recorda Roger Vallvè.

La Fava de Cacau

Els guardons Fava de Cacau–Sant Vicenç dels Horts, organitzats per l’Ajuntament d’aquesta localitat, han reconegut les 50 millors pastisseries de tot Catalunya. La llista l’ha confeccionada un jurat independent creat i coordinat per un equip de tres especialistes: Ramon Morato, Marc Balaguer i Josep Sucarrats.

Aquests professionals s’han encarregat de seleccionar el jurat, que estava format per professorat de pastisseria, periodistes especialitzats en gastronomia i pastissers que no disposen d’una pastisseria en propietat perquè que treballen a restaurants o acadèmies, entre altres.