Per què es despoblen els petits municipis?

Viene de: "Los jóvenes se van a trabajar fuera aunque intentamos que se queden"

A grans trets i a tot el món, cada cop més la població s’està concentrant a les ciutats, mentre que en moltes àrees els pobles demogràficament petits i amb domini d’activitats agràries continuen perdent població. Les dades comparatives de la província de Tarragona, entre 2011 i 2016, són interessants, encara que un sexenni és només un indici del que pot passar, i per fer afirmacions rotundes de despoblació caldria analitzar una sèrie d’uns 25 anys. A tota la província hi ha 184 municipis, dels quals més de la meitat (53%) tenen menys de 1.000 habitants i una tercera part (34%), no arriben als 500 habitants i són considerats micropobles.

Al llarg dels anys ressenyats tota la província de Tarragona ha perdut 19.102 habitants, conseqüència entre altres causes del retorn d’una part dels immigrants arribats abans de la crisi econòmica, i aquest retrocés ha afectat no solament a les ciutats, sinó també als municipis de menys de 1.000 habitants, 82 dels quals perden població i 14 guanyen.

Les pèrdues superiors a un 20% de la població, que cal considerar com a molt importants es donen en cinc municipis, tots ells en situació d’una certa marginalitat de les comunicacions importants, tres d’ells són micropobles en risc de quedar bàsicament com a pobles de caps de setmana i vacances i els altres dos amb fortes baixades poblacionals, com el cas de Ginestar que perd 208 habitants.

Amb pèrdues del 10 al 20% hi ha 31 municipis, majoritàriament a les comarques de l’interior i cap a l’andana litoral, amb deficiències de comunicacions i d’accessibilitat a les ciutats grans. El Priorat, la Terra Alta i la Conca de Barberà són les comarques més afectades per aquesta davallada. Finalment 46 municipis perden menys del 10% i també són municipis eminent ment rurals i que no tenen l’avantatge d’estar molt a prop d’una ciutat o d’una via de gran circulació. Especialment perjudicats són els municipis que han baixat per sota dels 1.000 habitants com Vimbodí i Poblet o Cornudella, cosa que es tradueix en pèrdues de regidors en pròximes eleccions i dels ingressos de l’Estat.

A l’altra cara hi ha les 15 poblacions que guanyen població i que caldria explicar cas per cas, però els que guanyen més habitants (Maspujols i Alió), és perquè estan propers a ciutats caps de comarca i tenen activitat industrial.