Pilat: quan jutgem sense tots els elements

Ens trobem amb Ponç Pilat al peu del «seu» castell tarragoní. Enguany fa 250 anys que es publicà el nom del procurador de Judea vinculant-lo a l’edifici, abans conegut com a castell del Rei, en el llibre del frare agustí Enrique Flórez, “España sagrada. Teatro geográfico-histórico de la Iglesia de España”, en el volum “Antigüedades Tarraconenses: preliminar a las Memorias eclesiásticas de la Santa Iglesia de Tarragona”, de 1769.

Segons el caputxí Andreu de Palma de Mallorca, historiador de la toponímia tarragonina, la relació del castell del Rei amb Ponç Pilat hauria estat afavorida per la troballa d’una làpida dedicada a «Ponç Vetust», prefecte d’una cohort de guàrdies dotats d’una arma dita «pilatus», i localitzada a prop. 

«Des de 1872 cap tarragoní no m’havia interpel·lat per trobar-nos de nou aquí a la plaça del Rei», ens diu l’autoritat romana.

Pilat: «El poder de veritat no necessita autoritats per exercir-lo»

«En aquells temps jo sortia en la processó del Sant Enterrament en dos grups de personatges vius dels nou que acompanyàvem els passos». 

Personatges bíblics
Pilat fa referència al costum, vigent també en el Corpus i en Santa Tecla, segons el qual les corporacions de personatges bíblics desfilaven dins les processons. «El més habitual era la meva participació amb un centurió i diversos armats donant escorta al Sant Sepulcre», detalla. Però «en alguna ocasió compartia escena amb el tetrarca de Galilea Herodes, els “summes” sacerdots jueus del sanedrí Annàs i Caifàs, junt amb els fariseus Abdaró i Benjamí, entre el pas de l’Ecce Homo i el del Natzarè».

«Miri, convé que ho expliqui: jo volia salvar Jesús», assegura. «Vaig fer cas de les masses, i encara n’estic dolgut. Si tingués una segona oportunitat, no l’hauria sentenciat». El poble català ho devia tenir molt clar segles enrere, quan va deixar testimoni d’aquesta actitud en textos com el de la Passió de Cervera, conservada en una còpia de 1534 i que vam veure representar divendres i dissabte passats en la seva versió original dins el temple de Santa Maria de la capital de la Segarra.

Cervera va representar divendres i dissabte la Passió, que data de 1534

En diverses ocasions Pilat no fa cas de les demandes dels fariseus a qui Jesús havia foragitat del temple de Jerusalem. El primer cop, el deixa anar sense més. El segon, presoner Jesucrist dels jueus i fariseus, es nega a rebre’ls. El tercer, parla amb ell a soles i li confessa que els que l’acusen són «moguts per enveja», mentre els ofereix deslliurar-lo seguint el costum de soltar un reu per la Pasqua. 

Com els fariseus no accepten, ordena assotar-lo però rebutja la petició de crucificar-lo i l’envia al governador Herodes, qui el menysté, el vesteix de blanc –color identificat amb la bogeria– i li retorna. La quarta ocasió, permet que se li col·loqui la corona d’espines, la capa de porpra i la canya com a ceptre. El cinquè cop, quan els jueus acusen Pilat de perjudicar el mateix Cèsar perdonant Jesús, el romà –després de rentar-se les mans– el sentencia. 

Diu el text passionístic català del segle XVI: «Jo em lave les mans de la innocència / d’aquest innocent, que no ha errat, i sobre vosaltres [fariseus] deu la penitència / venir per la mort, amb molta vehemència / i no sobre mi qui’l don sens pecat».

Retorn de Pilat
El nostre Pilat de la plaça del Rei també retorna cada Dissabte de Passió, com avui a les 22 h, i cada Diumenge de Rams (20 h), al temple d’Albinyana, on repeteix el ritual. «Quan estic a punt de sortir a escena, penso en tot aquell procés», confessa. «Que els fariseus consideressin Barrabàs menys perillós que Jesús, encara que el primer fos un assassí i del segon només poguessin jutjar-ne les idees o creences, és un detall de la vigència d’aquesta història i d’aquest text». 

Pilat continua: «La condemna religiosa del sanedrí traspua que els feia por que realment el reu fos qui deia ser i es complís la profecia». Per a l’entrevistat, «és bo que no abandonem la transmissió d’aquests valors populars. Les noves tecnologies no poden substituir el pòsit d’autenticitat del missatge de la Setmana Santa».

La veu del nostre Pilat d’avui ha estat Joaquim Nin Borredà, qui aquest mateix dissabte, per trentè any consecutiu, es posarà a Albinyana dins la pell del procurador romà. I els ben asseguro que, escoltant-lo als peus de la torre de Pilats, transfereix emocions sinceres. En el seu alter ego d’alcalde d’Albinyana, «en certes ocasions quan he de prendre alguna decisió, penso en la Passió i en el rol que Pilat va haver d’exercir».