Pressupost històric per a la ciència i la innovació

Del 14 al 29 de novembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Ciència, que ja s’ha convertit en l’esdeveniment anual de divulgació científica més important d’Europa amb l’objectiu de fomentar l’interès per la ciència i el coneixement i donar a conèixer els darrers avenços tecnològics i científics d’una manera entenedora. La situació excepcional que ha provocat la pandèmia de la Covid-19 fa que, enguany, l’esdeveniment cobri especial importància. A tothom interessa i afecta quina és l’evolució i quin és l’estat de la recerca sobre el coronavirus.

Sens dubte, la pandèmia requereix molt d’esforç de la ciència i la innovació i, en aquest marc, el Govern de l’Estat ha presentat el major pressupost de la història per al 2021, qualificat d’«històric» pel ministre Pedro Duque, que ha augmentat la inversió directa en 1.204 milions d’euros, un 59,4% respecte al 2020, fins a arribar als 3.232 milions. Més del doble. Aquests comptes permetran incrementar recursos per als organismes públics d’investigació, impulsant la innovació empresarial basada en el coneixement i la indústria de la ciència; l’Agència Estatal d’Investigació, potenciant la transferència de coneixement i la cooperació europea; avançar en l’estabilització de la carrera científica, contribuir a la recuperació i atracció de talent i donar suport als projectes empresarials innovadors.

També es reforçarà la investigació biosanitària i en salut pública, renovant equipament científic i tècnic i augmentant la dotació per finançar la investigació en ciències de la salut aplicada i realitzada dins del Sistema Nacional de Salut; i en l’àmbit de l’energia, la transició ecològica i el canvi climàtic, amb l’objectiu de desenvolupar tecnologia clau en la transició en el cicle energètic amb nous projectes per al desenvolupament amb empreses i altres centres de tecnologies.

El Ministeri d’Universitats també duplica el pressupost, amb una aposta decidida per la societat del coneixement, prioritzant l’educació, la formació i investigació. L’objectiu principal d’invertir en la capacitat docent i investigadora, la modernització a través de la digitalització i el foment de la mobilitat i internacionalització del sistema. Dins de les partides destinades a investigació i desenvolupament, destaca l’augment d’un 10% en la investigació científica, que passarà a disposar de 104,43 milions d’euros. En concret, el Programa Nacional de Formació I+D+I-Formació de Professorat Universitari creix en 10 milions, arribant als 87 milions d’euros.

La ciència és el futur. Voldríem que el govern de Reus tingués la mateixa sensibilitat. Hem perdut més de 8 anys en Innovació i Recerca. L’any 2008, Reus era referència en aquest camp i s’han deixat perdre moltes oportunitats per a joves investigadors. Cal que l’Ajuntament tingui una actitud favorable envers les empreses que volen fer recerca i desenvolupament i Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili ha de ser un catalitzador. I cal entendre el Tecnoparc com a parc tecnològic de Reus, on centralitzar formació, investigació i desenvolupament de projectes, sobretot en camps com l’agroalimentari, la nutrició, la salut, les noves tecnologies i la transició energètica. Cal tornar a apostar perquè això sigui una realitat. 

A més, s’ha d’enfortir el paper de la recerca a la Universitat. I l’Ajuntament hi ha de jugar un paper clau, amb un treball conjunt per generar sinergies als parcs científics i tecnològics de la nostra ciutat, repensar-los i reactivar-los. La col·laboració entre la Universitat i l’Ajuntament també ha de portar al foment de l’esperit emprenedor i investigador, evitant la fuga de talent i posicionant la nostra ciutat al món.

Sandra Guaita. Portaveu adjunta de la comissió de Ciència, Innovació i Universitats al Congrés i regidora del PSC a l’Ajuntament de Reus