Què passa, què passa? Que ve BoPaSa

BoPaSa era el nom artístic de tres joves que l’any 1960 vam començar amb força en el món artístic, tot i que a finals dels cinquanta ja actuàvem. BoPaSa érem jo mateix (Bo), Lluís M. Pagès (Pa) i Ramon Salas (Sa). Vam arrencar a la Congregació Mariana fent titelles, màgia, il·lusionisme i cinema per a distreure els més joves. D’aquí va sorgir la idea de poder muntar un número i actuar en més llocs, com els Carmelites «de la punxa», amb el pare Pere Martorell, el preventori de la Savinosa, la Cooperativa Obrera, algun poble i allà on podíem.

Vam actuar diversos cops al Cine Club Cultural de Tarragona, amb titelles, màgia, il·lusionisme o fent de pallassos. El 1960 vam compartir escenari amb molts artistes, com el solista Jophe, molt bo amb l’harmònica, els rapsodes Josep M. Combalia i Bianca, els mags i il·lusionistes Widens i Traundoff, Maria del Carme Tor-res, Aureli Reverte. D’altres artistes que van ser Juan Tortosa (cançó espanyola), Gayetano Teruel (cantor còmic), José Calbo (cançó mexicana), José Maria López (cantant tarragoní), Paquita Carnicer (cantant), Antonio Torres (un jove que feia la mili i era bailaor de la companyia d’Antonio Molina i el coronel del Regiment Badajoz 26 li donava permís per a actuar), els pianistes Antoni Solé (el famós Sr. Tonet), Pere Godall, senyor Caballé, senyor Olivé i José Lifante, Los Flower (trio d’harmòniques), Joaquim Manso amb el seu conjunt, Profesor Bárcena (mag), senyor Vargas (guitarra), Santiago Guzmán (tangos), Joan Morató (pianista i cantant), Duo Los Marvel’s (amb Jaume Llaveria i Jaume Queralt), Los Napolitanos i, entre d’altres, amb Josep Freixa, el pare de Jordi Freixa, sempre molt avançat en les noves tecnologies i que també se n’encarregava del so i la llum. L’any 1958 m’havien anomenat cap de festes del Cine Club i això va permetre a BoPaSa tenir una projecció més àmplia. En aquesta nova etapa, ja amb la cosa més organitzada vam formar un grup d’artistes, oberts a totes les disciplines. Els diumenges a la tarda els festivals del Cine Club tenien un ple total de públic, amb publicitat, programes i amb la col·laboració d’infinitat d’artistes.

BoPaSa ens vam quedar amb dos components -Bo. Boada i Pa. Pagès- ja que Sa. Salas per motius d’estudis va marxar de Tarragona, ara deu fer uns 59 anys que no l’he vist. Crec que viu a Barcelona i és professor universitari. Seria bo poder un dia recordar la nostra joventut. Amb el Josep Maria Pagès hi tinc una amistat sincera ja que ens veiem freqüentment, i com ja som grans ens agrada recordar el passat, com el dia que vam anar a actuar a Nulles en vespa i sidecar. Hi vam fer jocs de mans i el Joan Ramon Domènech de Doble R va sortir en un número on fèiem desaparèixer una beguda, després va començar a tossir i no va poder actuar, cosa que el senyor Josep Maria Terrassa també em recordava sovint.

El 8 de desembre del 1960 Benito Pera «Papi» va interpretar al teatre de l’Hogar del soldado un quadres de sarsuela amb la col·laboració de soldats, era un tenor que feia la mili, recordo “La Tabernera del Puerto”, un quadre en el que BoPaSa va participar en el cor. La festa la va presentar Albert Sanahuja. Javier Yoldi Etayo era el subdirector de la banda i també hi va participar: recordo que va formar una orquestra d’alta volada amb músics de primera, els Kaky’s boys. Hi tocaven el clarinet Eleuterio Sanchís Ródenes, que va ser catedràtic i director del Conservatori de la Diputació de Tarragona, el trompeta senyor Mundín, el fiscorn Pasero, que va ser membre de la Banda Ciutat de Tarragona i el trompeta Carlos Conde, que després de la mili venia a tocar a les festes amb l’Alegria d’Amposta. També recordo el saxo Florentino, el fiscorn Ochoa, el trombó Luján i el baix Montagut. N’eren més, però no els recordo a tots. Van formar una gran orquestra. En aquella època era coronel del regiment el senyor Antonio Soteras, que ens va felicitar personalment i va dir que BoPaSa teníem futur en el món de l’art.

Una actuació estel·lar de BoPaSa va ser la que vam celebrar el 7 de desembre de 1961 a la caserna del Regiment d’infanteria Badajoz 26, ja que en aquelles dates jo feia la mili a la banda de música. En aquells anys el cantant de moda era Dodó Escolà, que era germà del senyor Francesc Escolà Balagueró, capità director de la banda del regiment. Com era el dia de la patrona d’infanteria, la Immaculada Concepció, i érem d’aquella arma, es va organitzar un festival on l’estrella va ser Dodó Escolà. Entre d’altres també va actuar el còmic Juan Mulet i la cantant Pili Moreno. Naltrus vam fer-hi números de màgia. El director titular feia els honors als alts comandaments, entre els que hi havia el germà del músic Domingo Escolà Balagueró, Dodó Escolà. Va ser una vetllada per al record i un gran èxit per a BoPaSa poder compartir cartell amb Dodó Escolà acompanyat per una orquestra de gran format i amb vestits d’etiqueta. Coses bones a recordar!

Després la mili va passar i vam preparar un cartell de varietats que es deia “Telecabalgata”, idea d’Antoni Panadès Aguadé, que era locutor de ràdio i en sabia molt d’artistes i festivals. Ho presentava amb el mestratge d’un bon professional de ràdio. BoPaSa ja estava arribant a la seva fi ja que haver de treballar i actuar cada cop era més difícil. Recordo que alguns cops ens vam veure reforçats per algun membre nou però aviat es cansaven: Elipe (son pare era el director del Banesto) i també Xavier Cirera Badia, que va ser llibreter. Ens van acompanyar algun cop.

Com a negoci era fatal, però lo bé que ens ho vam passar no té preu. Fèiem humor sense ofendre i recordo que no assajàvem mai. La gent reia només veure’ns. Eren temps en què l’humor era una vàlvula d’escapament i amb la censura havia de ser cada cop més intel·ligent. Havies d’explicar les coses que es podien explicar, per això nosaltres mai vam tenir problemes. Amb una corda feies humor, amb una sabata una gàbia. Era humor made in BoPaSa. Ara el jovent viu i es diverteix d’una altra manera, però crec que la nostra va ser bonica. Potser érem ingenus. Bevíem orxata, refrescos, aigua fresca i no consumíem coses estranyes. Tot era transparent. A la vida lo important és viure i deixar viure. Quan vam començar vam comprar un teatret de guinyol usat, amb les titelles i escenaris. També fèiem actuacions en festes particulars, com aniversaris o comunions. Vam actuar fent guinyol al Club Nàutic.

De diners pocs o cap. Recordo que un cop els diners que vam cobrar per una actuació els hi vam donar al senyor Josep Maria Tar-rasa per a que una persona sorda es pogués comprar un audiòfon. Vam col·laborar diversos cops amb el senyor Tarrasa, que era un àngel per als pobres. Les persones necessitades eren moltes, els rics eren pocs, per tant els diners per ajudar sortien de la gent humil que sabia compartir. També recordo que mai ens van cobrar per utilitzar cap local, tothom col·laborava amb nosaltres i ens deixaven fer ja que veien que la finalitat era distreure i ajudar. L’objectiu de BoPaSa s’acomplia fent feliç als demés. Molts diumenges actuàvem al preventori de la Savinosa. Els nens ens esperàvem i nosaltres hi portàvem companyia, humor, alegria i més coses: caramels, tebeos que recollíem... era una bona missió per la que no esperàvem res a canvi. BoPaSa va passar però viu en el record de moltes persones.