Quan el riu uneix els pobles

Diuen que els rius uneixen els pobles i configuren un territori. Font de riquesa, els rius són també origen de maltempsades i catàstrofes que, en la dissort, desencadenen cabals de solidaritat i cooperació. I aquest és l’efecte que el riu Francolí ha generat, després de la devastadora riuada del 22 d’octubre passat: fer brollar la Riuada Solidària nascuda de la resposta ciutadana per ajudar econòmicament els damnificats i servir d’empenta per revifar negocis aniquilats per les aigües, amb especial incidència a les viles de Montblanc i l’Espluga de Francolí.

A Montblanc, com ho va ser amb anterioritat a l’Espluga, el cap de setmana ha esdevingut un clam i justa correspondència a la crida de la Riuada Solidària, integrada per un grup de gent voluntària de la vila que s’ha mobilitzat per promoure activitats benèfiques i coordinar les que desinteressadament han ofert nombroses persones i col·lectius d’arreu.

«El dia 31 de desembre farem un recompte de tota la recaptació obtinguda, a través de les diferents iniciatives, que serà destinada íntegrament als damnificats», comentava l’Àlex Rebollo, portaveu del grup solidari. En destaca el fet que «precisament ha sigut entre la gent jove que ha sorgit aquesta iniciativa, testimoni per primera vegada del fenomen de la riuada, quan només tenia referències d’un episodi semblant, pel record de la gent més gran», subratlla Rebollo.

Montblanquins i visitants han pogut col·laborar econòmicament a la causa, de forma lúdica i festiva. Durant tot el dia d’ahir els Guies de Montblanc van programar visites, amb un donatiu mínim de 5 euros. Per altra banda, els més menuts van poder gaudir en família a l’hora de fer-se plegats una fotografia d’estudi amb el Drac de la Setmana Medieval, amb les mateixes condicions de donatiu, a la plaça Poblet i Teixidó.

Per altra banda, des de les dotze del migdia i fins a les dues, l’animació es va concentrar a la plaça 1 d’Octubre per gaudir, petits i grans, de la música de Leitmotiv Cover & Jazz Band i fruir de la degustació de vins a càrrec de set cellers de la comarca de la Conca. La colla de castellers Torraires de Montblanc, malgrat haver conclòs la temporada, es van voler sumar a la festa, de forma un xic simbòlica, enlairant un pilar de quatre.

Però aquest ambient festiu no va evitar veus crítiques. Entre els presents, la montblanquina Rosa Maria Agustí, una de les afectades per la riuada, ja que l’aigua s’endugué una paret de la casa, situada a tocar del Pont Vell, dos vehicles i eines de treball: «És increïble la quantitat de troncs i brossa que baixava pel riu, i això denota la deixadesa de les lleres», lamentava la dona. Aquesta opinió la compartia també en Quim Parés, el propietari de la casa que va resultar literalment desapareguda amb l’aiguat, en afirmar que «aigües amunt, en direcció a la font de la Ceba, el llit del riu era una selva, quan enguany l’ACA havia aprovat executar dues actuacions de neteja».

Al migdia el dinar solidari al Pavelló del Casal montblanquí va aplegar 325 persones «les que permetia l’aforament» esmenta Àlex Rebollo, seguit de ball, una xocolatada i sessió de teatre.

El perquè de la riuada

Aquesta és la gran pregunta que hom es va fer en el decurs de la taula rodona, organitzada per l’Ateneu Popular l’Empelt de la Conca de Barberà, que va tenir lloc al matí, amb gairebé dues hores de duració, a la sala de les Corts Catalanes del claustre de Sant Francesc. Amb l’enunciat de «Riu, canvi climàtic i territori» intervingueren Òscar Saladié, geògraf de la URV; Jordi Blay, també geògraf de laURV; Jofre Rodrigo, de la Xarxa per la Conservació de la Natura i Juan Pedro Martín, expert en enginyeria fluvial de la UPC.

De l’amplitud de conceptes exposats es pot extreure la conclusió que a causa del canvi climàtic episodis com el del riu Francolí poden ser més freqüents, i que «cal prevenir perquè els efectes siguin menys greus, no pas amb la creació d’infraestructures, sinó aplicant les normatives establertes i fer una ocupació racional del territori».

Va quedar clar que les intenses pluges són quelcom natural, però, com es va dir, «una cosa és el que cau i l’altra és el que troba a terra».