Quan la creativitat i l'enginy naveguen junts

Víkings, esportistes olímpics, lluitadors mexicans o la família reial. Amb aquests protagonistes es podria començar a escriure una història molt prometedora, però aquests personatges no formen part de cap novel·la.

Els subjectes enumerats són els que ahir es varen poder trobar els espectadors de la 8a edició de la Travessa d’Andròmines, un acte consolidat dins les festes de Sant Magí i que posa a prova la creativitat i l’enginy de tots els participants. Cal dir però que per participar en aquesta singular Travessa s’ha de dur a terme un treball previ: construir l’embarcació. Així doncs, bidons, fustes, inflables i garrafes prenen protagonisme. Però no tot acaba aquí: la feina d’enginyeria s’ha de combinar amb la creativitat per aconseguir una posada en escena el més espectacular possible.

Andròmines i nyaps

Com és evident, no tots els participants hi posen la mateixa motivació. Durant el matí d’ahir els nombrosos espectadors que es van apropar a la punta del Miracle varen poder veure de tot. Construccions ben dissenyades, amb rems i una estructura ferma; andròmines més senzilles, realitzades amb inflables, i d’altres, realitzades sobretot per joves, que només disposaven d’alguna garrafa lligada amb cinta adhesiva a un matalàs inflable. Nyaps aquàtics, humorísticament parlant. Això sí: les ganes d’entrar a l’aigua eren compartides per tots els participants. «La participació és més o menys similar a la de l’any passat: unes 15 andròmines d’adults i una vintena de nens apuntats. El que hem intentat és millorar l’animació, per això tenim dos speakers», expressava el Luis Manjón, un dels membres de l’entitat organitzadora, l’Agrupament Escolta i Guia l’Alverna. I certament, la veu dels speakers no va parar de sonar en tot l’acte, entrevistant els participants i comentant la jugada en to humorístic. Pel que fa a les andròmines, cal destacar la varietat de temàtiques que varen arribar a la platja: la lluita mexicana, els Jocs Olímpics, els Jocs del Mediterrani, les petroquímiques, els víkings, la família Reial...

Els protagonistes

«Viva México carajo!», exclamaven els integrants de l’andròmina ambientada en la lluita lliure mexicana. L’Adrià i el Pau, dos dels creadors, afirmaven en to irònic que «l’andròmina era un prodigi de l’enginyeria». Al seu costat, el Sergi feia de representant dels víkings. «Cada any intentem aprofitar la mateixa estructura, tot i que sempre canviem alguna cosa», expressava junt amb els seus companys d’embarcació, minuts abans que realitzessin uns càntics motivadors al més pur estil Esparta que va aplaudir el públic.

L’edició d’enguany també va comptar amb concursants novells, que volien simular un helicòpter de salvament. «És el primer cop que venim. L’any passat ho vam veure i vam pensar que era un acte guapíssim», comentava la família Pardillos-Pérez.

La sàtira i la crítica social també van fer acte de presència. Una de les andròmines lluïa, al mig de l’embarcació, una mena de xemeneia. «Fem referència a les petroquímiques i també als Jocs del Mediterrani. Al fons de l’andròmina pots veure les anelles olímpiques desfetes per culpa de la contaminació», asseguraven els membres de l’embarcació Pepino de Mar V. «Nosaltres volíem brindar amb xampany dins l’aigua però ens l’hem deixat», comentava el Marc. Ell i els seus cinc companys formaven l’andròmina que portava per nom el Veler Reial. «Som la família Reial i aquest és el nostre veler», exclamaven.

Tots els participants es disputaven la gran quantitat de premis que hi havia preparats. Qualsevol excusa és bona per premiar l’assistència dels concursants. El més aplaudit, el més original, el més ràpid... Qualsevol excusa era bona per premiar l’assistència dels concursants. L’encarregada de dissenyar els premis ha estat la Yoyi, artista tarragonina que ha decorat diferents càntirs per a l’ocasió.