Raquel Salamades, coach: «Hi ha persones que són com ‘frozen’, no volen patir»

En què consistirà la xerrada que aquesta tarda ofereix a El Corte Inglés de Tarragona?
La xerrada se centrarà en la innovació emocional, com a punt de partida per crear un canvi personal a través d’una mirada cap a l’interior i realitzar noves accions. En aquest sentit, en primer lloc hem de prendre consciència del nostre estat emocional, és a dir, què ens passa per dintre, com podem reconèixer aquesta informació, gestionar-la i com innovar el nostre patró conductual per tal d’aconseguir altres resultats.

Què representen les emocions en la nostra vida?
Les emocions són el motor de la nostra vida, i el cervell és un ésser social i emocional, que aprèn i es relaciona amb els altres a través del que sent. La gent que vingui a la xerrada comprendrà com funcionem les persones en l’àmbit emocional davant dels inputs que ens fan tenir unes emocions, i quina és la manera de canalitzar aquestes emocions per poder canviar allò que volem. Si vols innovar, t’has de moure i aquest motor són les emocions. En aquest sentit, tècniques com el mindfulness, el coaching, la programació neurolingüística... són molt útils.

Existeix una tendència a inhibir les emocions?
Vivim conflictes constantment, per exemple a la feina. Cada dia vas a la feina i tens el mateix conflicte. Un mecanisme de supervivència és tapar la situació, inhibir aquesta emoció, per sobreviure en aquest entorn hostil. La conseqüència és la dessensibilització, deixes de sentir. Per aquesta raó és important, en primer lloc, ser conscient del procés que es viu, reconèixer l’emoció i acceptar-la, gestionar-la i baixar la intensitat, per veure què pots fer.

Quines conseqüències té no fer-ho?
Som com Frozen, ens convertim en éssers congelats emocionalment. Hi ha moltes persones que van pel món en format Frozen, és a dir, no volen patir i deixen de sentir i d’experimentar la vida per donar pas a una persona totalment autòmata, que no pateix però tampoc gaudeix. No es tracta de deixar de sentir, sinó de canalitzar tot allò que sents i donar-li una sortida per al teu propi benestar i el del teu entorn. Una de les causes del format Frozen és que en segons quin entorn hi ha emocions que no són acceptades, per exemple no està ben vist socialment ser una persona molt alegre, està més acceptada la tristesa.

Per què socialment està més acceptada la tristesa?
No en tots els entorns és així, però en l’àmbit social hi ha una associació que a la feina has de tenir un perfil determinat amb unes qualitats determinades, i a més a més el terme treball inconscientment pot representar responsabilitat, la qual es pot relacionar amb la serietat. De tot això es pot deduir que a la feina no pots gaudir, et mostres o neutre o enfadat perquè sempre hi ha problemes. En canvi, si et mostres alegre, l’inconscient col·lectiu pot pensar que no estàs treballant, ja que s’associa el treball i la responsabilitat a la serietat. L’alegria t’omple d’energia i et posa en predisposició òptima per ser resolutiu, tindre més visió i més capacitat d’actuació, així doncs, si estàs alegre, rendeixes més.

I també fugim de les emocions negatives?
Les emocions negatives tenen un impacte tres vegades més potent que les positives. Però té la seva explicació. Si les dues tinguessin el mateix impacte, la gent no s’implicaria tant en poder treure el màxim profit. A vegades sense aquest impacte no et poses en moviment per fer un canvi en la teva vida. En les emocions negatives també existeix una intenció positiva, és a dir, et donen informació sobre el que per a tu té un impacte o un altre. Si la teva resposta sempre fos la mateixa, com sabries allò que et fa vibrar del que et crea rebuig?

Què són les emocions socials?
Són les que socialment estan acceptades i que al mateix temps amaguen una altra emoció. Està socialment acceptat que els homes no poden plorar, i aquesta emoció la poden expressar socialment a través de la ràbia. El tema és què permet la societat a la persona que expressi de la seva emoció. Frases com «els nens no ploren», poden crear conflictes d’expressió i reconeixement de les mateixes emocions i de l’autoconsciència, i això crear problemes d’autogestió.

Quin paper juguen les emocions en l’àmbit educatiu?
És important que els mestres tinguin consciència de com funciona una persona emocionalment. Està molt bé tenir un temari, fer educació emocional, però també és important aprofitar l’experiència real per parlar de les emocions. És important posar-los un nom, identificar-les en el cos, comprendre per què apareixen... d’aquesta manera aprendran a ser emocionalment adults, en cas contrari seran adults desconnectats de les emocions i de si mateixos. El paradigma educatiu té nous reptes, ja no és tan important la retenció de continguts, sinó que fa el nen amb tota la informació. 

Hi ha un canvi.
Avui en dia una persona és més resolutiva si té un coeficient emocional més elevat que no pas un coeficient intel·lectual. L’actitud davant la vida marcarà la diferència. El projecte ‘Despertador de ilusiones’ busca un canvi en polítiques socials i educatives on la gestió emocional i el lideratge personal formen part de la vida personal, familiar, educativa i social. És viure la vida i gaudir de la vida gestionant el teu dia a dia.