Reflexions sobre el misteri del ser en una òpera electroacústica abans de la pandèmia

«La música i els cantants així com el cor gravat, l’electrònica, audiovisuals i performances... Tots ells són un sol element que s’expressa de diferents maneres. És l’espectacle total, del qual parlava Wagner».

Amb aquestes paraules defineix el compositor Joan Bagés la proposta Ib: Le Cornu Ancestrale, que el passat febrer va poder obrir a Luxemburg el Forum International de Composition, abans de l’arribada de la pandèmia del coronavirus i del confinament.

L’home i la dona són aigua, són llenguatge. Són naixement i també mort. I no són sense societat. Són record, arrelament a la terra i també catàstrofe. Aniquilació. De tot això reflexiona aquesta òpera electroacústica i ho fa a partir dels textos de dos artistes del territori, l’escriptor Andreu Carranza i el filòsof Roman Aixendri.

«L’aigua és metàfora de l’evolució de l’ésser humà. Tota l’obra és molt líquida, textures que flueixen»

«Per una banda, el llenguatge de l’Andreu és més poètic, està més ancorat a la tradició. Parla del Poble Vell, del riu Ebre, dels Sirgadors, com una espècie de reminiscència d’un temps perdut. Per l’altra, Roman presenta uns textos contraposats amb una idea més onírica, destructiva. Posa el dit a la nafra i fa referència a les catàstrofes, massacres nuclears, traumes psicològics i Freud», assenyala Bagés, flixenc nascut a Lleida el 1977. 

És a partir d’aquestes dues visions enfrontades i alhora complementàries que l’artista sonor crea Ib: Le Cornu Ancestrale, una producció de Morphosis Ensemble, formació de la qual és el director artístic.

«L’òpera de Cambra és el diàleg o el joc entre aquestes dues maneres del llenguatge, que al mateix temps són dues formes de percebre la realitat d’una sola persona representada per dos cantants, un únic individu que viu sis paisatges mentals diferents en les sis escenes de l’obra».

Quins són aquests paisatges? «Plasmen el misteri del ser. Néixer, l’auto percepció d’existir i coexistir amb els altres, la consciència de la catarsi i la mort», il·lustra el flixenc. Impressions, intuïcions i sensacions que arriben al públic amb diversos mitjans com ara el text cantat, el recitat, la música electrònica, instrumental i els visuals, les instal·lacions que acompanyen.

«Creat l’individu sorgeix el conflicte. L’escena quatre és la lluita entre el jo personal i el social»

Així, Bagés apunta que l’obra es construeix de diverses capes de significació «i la pregunta inicial que interpel·la l’espectador és què hi ha abans de néixer? Individu, aigua, llenguatge, Ib: Le Cornu Ancestrale és una barreja o una suma de tot plegat.

En aquest sentit, el compositor torna al líquid en estat pur una vegada i una altra, element que vertebrarà tota la representació. «L’aigua és  metàfora de l’evolució de l’ésser humà. Tota l’obra és molt líquida, textures que s’escapen i que flueixen». 

Bagés ressalta com a totes les cultures del món, els rius i els mars són importants. «A Catalunya, l’Ebre, per exemple. L’aigua transcorre al llarg del temps, com la vida. Si jo miro des del detall, la gota és l’element mínim del riu. Per mi seria l’individu. Petites gotes que a poc a poc van creant. Parteixo de l’acumulació de gotes al mateix temps que musicalment, els vídeos mostren textures aquoses. I aleshores apareix un tercer nivell. El llenguatge», relata.

La sonoritat transforma, així mateix, aquest conjunt de signes i regles, aquest codi formal. «Respiracions i sons guturals anteriors a la paraula són representats en un primer moment de forma molt primitiva, tot i que, a poc a poc, amb la gota i l’individu de la mà comença a aparèixer el concepte de síl·laba», comenta. 

Energia canviant

«De manera que arribem a l’escena tres quan la persona ja està feta, es crea el col·lectiu i per tant, ja es canta amb frases articulades». Creat l’individu, immediatament sorgeix el conflicte.

L’escena quatre és la lluita entre el jo personal i el jo social, «moment en què apareixen les contradiccions de Roman, per arribar a l’escena cinquena, que és purament vídeo i electrònica. Tota la creació d’aquest filòsof expressa sublimació de les sensacions i dificultats que té l’ésser humà per construir-se i viure en societat, a vegades. És una espècie de gran secció onírica, i fosca».

«Andreu Carranza és reminiscència d’un temps perdut. Roman Aixendri és la idea onírica, destructiva»
Joan Bagés

Finalment, després de la tempesta arribarà la calma. Per això, serà la vellesa i la mort la que posaran el punt final a la representació. «Tenim els dos cantants formats, que es van morint». Un espectacle de pura «energia, que passa per tots els elements».

Ib: Le Cornu Ancestrale ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa, l’Institut Ramon Llull, l’Associació Amics del Jazz de la Ribera d’Ebre, el Festival de Música Clàssica Felip Pedrell de Tortosa, la Unió social de Flix, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Baix Ebre i LaboFlashback de Perpignan. 

Iran en la incertesa
Està previst que l’obra s’estreni amb una versió més petita al Festival de Música Contemporània de Teheran al juny. Tot i això, l’emergència sanitària tindrà l’última paraula.

Més informació a l'enllaç: https://iboperaelectroacou.wixsite.com/ibopera