Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Salas i Ricomà i els seus coetains

Llegat. Aquest arquitecte juntament amb Pujol de Barberà van planificar i dibuixar cinquanta anys de l’arquitectura de la ciutat de Tarragona

Josep Maria Buqueras Bach

Whatsapp
La plaça de toros de Tarragona data del 1880-1885. FOTO: Josep Maria Buqueras

La plaça de toros de Tarragona data del 1880-1885. FOTO: Josep Maria Buqueras

El mes de novembre vam viure una sèrie d’activitats, entorn de la figura emblemàtica de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Pujol de Barberà (1871-1949). Conferències, visites guiades i, sobretot, un llibre sobre aquest arquitecte modernista, han significat donar a conèixer la seva personalitat arquitectònica i urbanística. La ciutat de Tarragona tenia aquesta assignatura pendent. De tota la programació organitzada pel Servei d’Arxiu i Documentació Municipal, queden pendents l’exposició L’arquitecte i l’espai i la col·locació de la placa a la plaça Josep M. Pujol de Barberà, que estarà a la fatxada sud, ajornades fins probablement l’1 de març.

Vull escriure sobre un altre arquitecte tarragoní, em refereixo a Ramon Salas i Ricomà (1848-1926), que amb Pujol de Barberà van planificar i dibuixar cinquanta anys de l’arquitectura de la ciutat. 

Va ser arquitecte municipal (1883), provincial (1890) i diocesà (1894). Salas va rebre moltes influències historicistes i el podem incloure a l’anomenada ‘arquitectura ruskiniana’, que es caracteritza per la lluita entre la matèria i la forma: Què val més Birmigham o Florència? A Catalunya ruskinians van ser el medievalista arqueològic Jeroni Martorell (1877-1951), els neoegipcis Josep Fontseré Mestre (1829-1897) i Josep Vilaseca i Casanovas (1848-1910), el gòtic/rococó Enric Sagnier (1858 -1931), també els ‘modernistes’ Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), Antoni M. Gallisà Soqué (1861-1903) i Bonaventura Bassegoda Amigó (1862-1940).

Altres arquitectes coetanis amb Salas i vinculats amb el Camp de Tarragona, per haver nascut aquí o haver projectat edificis al territori, són, entre altres: els tarragonins Josep Domènech Estapà (1858), Francesc de Paula Morera (1869) i Josep Maria Jujol (1879), els reusencs Antoni Gaudí (1852), Pere Caselles (1864), Francesc Berenguer (1866), Joan Rubió (1871) i Domènec Sugrañes (1878) i els barcelonins Lluís Domènech i Montaner (1849), August Font Carreras (1845), Enric Sagnier (1858) i Juli M. Fossas (1868).

Les obres més importants per ordre cronològic són: 1878-1880, església de Sant Pere del Serrallo; 1880-1885, plaça de toros; 1888, pedestal del monument de Roger de Lauria; 1889, la barana ‘a tocar ferro’, al Balcó; 1899, edifici unifamiliar residencial que va promoure Eduard Bridgman, actual seu de la Cambra de la Propietat Urbana; 1907, la Casa Salas; 1908-1909, Ermita de la Salut. 

Sense poder precisar la data de realització tenim una sèrie de projectes de caràcter religiós com és el pas de la confraria dels natzarens; l’Audiència Provincial (plaça del Pallol); Teatre de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, número 20 de la Rambla Nova, actual hotel Lauria; Cases Sala/Miret, Castellví i Boxó, números 36, 38 i 41 de la Rambla Nova i l’escala monumental, espectacular i agosarada, en l’acabament de la Rambla Nova, per apropar-se a la platja del Miracle, que mai s’ha construït. Altres obres realitzades fora de Tarragona són: Xerta, les antigues escoles públiques, actual Ajuntament (1895); Valls, façana de l’ajuntament (1896); Amposta, antigues escoles públiques Miquel Granell, actual Museu de les Terres de l’Ebre i diverses obres en el monestir de Poblet.

Urbanísticament Salas redacta l’any 1884 una Memoria sobre el Ensanche de Tarragona, obra inèdita i bàsica per a l’estudi del desenvolupament urbanístic de Tarragona des de finals del segle XIX, en realitat es tracta del segon Plano de Ensanche, que projecta ampliar la ciutat cap a l’oest. 

Ramon Salas va publicar la Guía histórica y artística del Monasterio de Poblet l’any 1893 i Guía del Real Monasterio de Santes Creus el 1894. Va ser Caballero de la R. O. de Isabel la Católica i acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 
 

Temas

Comentarios

Lea También