Sara Lozano va parlar amb el seu pare la mateixa nit del crim

El judici per l’assassinat de la montblanquina de 37 anys Sara Lozano l’octubre de 2014 continuava ahir amb les declaracions del germà gran de la víctima, Mario Lozano, el primer a declarar en el judici.

Durant la seva declaració, que optà fer-la sense mampara, va exposar les contradiccions de l’únic acusat, Jaume Solsona, quan se li va preguntar on i quan havia deixat la noia després d’una nit de festa amb ella per diversos locals d’oci nocturn.

Segons el germà, el pare i la víctima van parlar per telèfon el mateix dia del crim i ella, pels volts de les tres de la matinada, li va contestar que estava «amb uns amics» i que no trigaria a tornar a casa. El pare, segons Mario, sempre «va tenir clar» que Solsona era el culpable de la desaparició. De fet, li va preguntar per la seva filla i aquest li va assegurar que l’havia deixat de matinada a un caixer automàtic de l’Espluga de Francolí i que no la va veure més, mentre que segons Mario Lozano, el mateix Solsona va donar una versió diferent a l’amo del primer bar on van anar a prendre cerveses.

El germà s’ensorrà quan li van preguntar com és la seva vida sense la seva germana. «Era molt especial, vam créixer junts sense la mare –va morir quan ells eren petits– i per al pare –que també va morir just l’endemà de la detenció del detingut– era la nineta dels seus ulls», va relatar. També va explicar que les famílies –la de víctima i la de l’acusat, que ara en té 30– es coneixien i que viuen a poca distància a Montblanc.

Segons Mario, el pare de l’acusat, el dia 5 de novembre, just després de la detenció de Jaume Solsona, se li va acostar, li va donar un copet a l’esquena perquè es girés i li va garantir que «tot anirà bé» i que no es preocupés, a la qual cosa ell li replicà, irat, si li tornarien la seva germana. «M’he quedat sol, en cosa d’una setmana em vaig quedar sense germana i sense pare, i dos mesos enrere moria l’àvia; he hagut de tancar una casa on sempre hi havia vida, ha estat un calvari», lamentà.

Mario Lozano també va exposar els problemes que arrossegava la seva germana petita amb l’alcohol, que havia «tontejat» amb les drogues i que, amb la mort de l’àvia, es va sumir en una forta depressió. El pare li va començar a controlar les targetes de crèdit –amb el consentiment d’ella, segons Mario– i va demanar als bars que no li servissin alcohol, pels antidepressius i ansiolítics que prenia. Ella, per la seva banda, sempre avisava quan dormia fora de casa. Per això la família es va témer el pitjor.