Surten a la llum nous elements de rituals ancestrals a les coves de l'Espluga

El grup Gresepia de la URV ha finalitzat les intervencions a la Sala del Llac on han descobert noves peces que permetran acotar la cronologia de l’espai

JÚLIA GIRIBETS

Whatsapp
Han localitzat una urna posada cap per avall. FOTO: IPHES-GRESEPIA-URVLA LAURA, MEMBRE DE L’EQUIP, I L’IVAN, DIRECTOR DE L’EXCAVACIÓ, MOSTREN LES RESTES ÒSSIES D’OVICAPRÍ QUE HAN TROBAT EN AQUESTA INTERVENCIÓ DINS LA COVA. FOTO: J.G.EL GRUP D’INTERVENCIÓ HA ESTAT TREBALLANT ELS DARRERS DIES A L’INTERIOR DE LA SALA DEL LLAC DE LES COVES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. FOTO: IPHES-GRESEPIA-URV

Han localitzat una urna posada cap per avall. FOTO: IPHES-GRESEPIA-URVLA LAURA, MEMBRE DE L’EQUIP, I L’IVAN, DIRECTOR DE L’EXCAVACIÓ, MOSTREN LES RESTES ÒSSIES D’OVICAPRÍ QUE HAN TROBAT EN AQUESTA INTERVENCIÓ DINS LA COVA. FOTO: J.G.EL GRUP D’INTERVENCIÓ HA ESTAT TREBALLANT ELS DARRERS DIES A L’INTERIOR DE LA SALA DEL LLAC DE LES COVES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. FOTO: IPHES-GRESEPIA-URV

«Aquest projecte acaba de començar, la cova és una mina arqueològica!», explica al Diari Ivan Cots, director de les excavacions que s’han dut a terme aquests dies enrere a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí.

L’equip que lidera Cots, format per sis persones, s’ha endinsat uns 300 metres cova endins fins arribar a la Sala del Llac, un lloc on «no pots estar dret al 100% en cap moment», a la recerca de nous materials que puguin explicar l’ús ancestral de l’espai.

De moment s’han trobat diversos elements que indiquen que a l’interior de la cova s’havien dut a terme rituals d’ofrenes amb flora i fauna. Ara, aquestes troballes s’han d’estudiar i serviran per acotar la cronologia d’aquest espai i per definir més quines pràctiques es portaven a terme al seu interior segles enrere.

S’ha treballat en dos nivells, reobrint les cates que es tenien fetes d’una intervenció anterior. En el més alt i, per tant, més ‘recent’, s’han trobat materials fragmentats d’urnes i al seu costat, restes d’ossos de les potes d’un ovicaprí -ovella o cabra- jove. Aquestes restes seran la clau per acotar al màxim la cronologia d’aquest estrat gràcies a la prova del carboni 14 a la qual se sotmetran.

La cronologia inicial que s’havia establert per a aquest espai abastava des del segle X al VII a.C. «L’any passat ho vam poder acotar entre el VIII i el VI, però segueix essent un àmbit gran», diu el director de l’excavació. Per tant, s’espera que la prova dels ossos sigui molt més concloent.

Just a sota d’aquest primer nivell, a uns 20 centímetres, hi ha un altre context més antic on s’ha localitzat una urna trencada expressament per la meitat i col·locada de cap per avall. En aquest moment d’ocupació de la cova, es considera que aquest element pot tenir relació amb les ofrenes o rituals. També s’han localitzat llavors de blat i ordi dins la cova que haurien estat cremades. «Pensem que podria formar part d’alguna ofrena o, fins i tot, com a encens per donar un ambient més sagrat», relata Cots.

La humitat que hi ha a l’interior de la cova permet conservar tot aquest material gairebé intacte. «Hi ha nivells on trobem fusta en molt bon estat de conservació», apunta.

La Laura, membre de l’equip, i l’Ivan, director de l’excavació, mostren les restes òssies d’ovicaprí que han trobat en aquesta intervenció dins la cova. FOTO: J.G.

Un cop s’han extret els materials i els blocs de terra, «tenim un bidó amb aigua on netegem tot i a través de la flotació van apareixent nous materials». Per tant, amb totes aquestes dades i elements que estan sortint a la llum, és moment de donar-los un significat més precís.

Aquesta aventura va començar fa un any però va donar resultats poc concloents. Els aiguats de l’octubre de 2019 van frustrar una primera intervenció que havia de servir per a acotar la cronologia de l’espai. «La riuada va fer pujar el nivell del llac i vam haver d’aturar les excavacions», diu Cots.

Els resultats d’aquell primer contacte no van ser els esperats donat l’imprevist de l’aiguat. Ben al contrari que ara.

Troballa als anys seixanta

Aquest projecte beu d’una troballa anterior feta als anys seixanta per l’historiador Salvador Vilaseca on es van trobar urnes i acumulació de metalls a l’interior de la cova, elements que s’associen amb el món de la mort.

A partir d’aquí, «volíem comprovar si estavem davant un món d’enterraments o d’ofrenes», diu el director de les excavacions.

Com deia Ivan Cots en l’inici, aquest viatge pels rituals i les ofrenes del passat a l’Espluga de Francolí no ha fet més que començar, ja que amb el nou context que s’ha obert gràcies a les recents troballes, «agafarem una idea més general i prepararem futures actuacions», diu.

Posar els materials en context

Ja es té en ment com ha de ser el nou projecte per intervenir a les coves, que donarà més importància al treball in situ, que no pas a l’extracció de material del seu interior. «Es tracta d’obrir una extensió per veure què acompanya al material d’aquests rituals i veure’l ben co·locat al seu lloc per no perdre el context», explica Cots. «Està tot tan ben conservat que val la pena treballar-ho d’aquesta manera», puntualitza.

Han localitzat una urna posada cap per avall. FOTO: iphes-gresepia-urv

L’equip d’Ivan Cots forma part del Grup de recerca Seminari de protohistòria i arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (Gresepia). L’actuació està integrada en un projecte quadriennal de recerca finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat. Les intervencions arqueològiques a la cova compten amb el suport econòmic i logísitc de l‘Ajuntament de l’Espluga. El consistori, a més, té formalitzats convenis de col·laboració amb la URV i l’IPHES per participar en programes sobre l’arqueologia i el patrimoni del municipi.

La Sala del Llac. Un lloc «místic» comunicat amb la cova dels gravats

La Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí va ocupar una gran atenció mediàtica fa uns mesos, quan es va anunciar el descobriment d’un centenar de gravats paleolítics de gran importància a escala mundial i que formarien part d’una mena de santuari de l’època.

«Això no deixa de ser el mateix», explica Ivan Cots. De fet, la Sala del Llac i la dels gravats estan comunicades, la qual cosa indica que «tot l’indret en conjunt, és un espai de culte i ritual que va des del paleolític fins a l’època ibèrica». 

La Sala del Llac, a més, conserva unes característiques molt especials que la fan idònia per a dur a terme aquestes pràctiques. «Fa com un meandre on el Francolí forma una mena de petita platja», diu Cots. Tots els elements allí presents, com l’aigua, la terra i aquesta formació tan específica, es poden interpretar i relacionar amb aspectes menys terrenals com el contacte amb l’inframón o el naixement de la vida, per exemple. Per tant, no és casual l’elecció de l’emplaçament per a dur a terme una activitat com aquesta. «El lloc per a fer això havia de tenir misticisme i aquí n’hi ha», afegeix.

 A part de les qualitats de l’ambient de la Sala del Llac, és possible que es portessin a terme aquests rituals «per herència» diu el director de les excavacions. És a dir, per transmissió d’una generació a l’altra i durant molt de temps. «En el moment que enterraven les urnes, tenien la sala dels gravats just al costat que havia servit pel mateix, per tant, segur que les pràctiques ja venien de lluny», afirma. 

Temas

Comentarios

Lea También