Aquests dies, si algú truca per a reservar taula al restaurant El Álamo, d’Alcover, surt un contestador automàtic. La veu informa que l’establiment tanca portes per no poder fer front a la crisi de la Covid-19, econòmicament parlant, i agraeix als seus clients la fidelitat dels darrers anys. Un missatge de comiat similar apareix a la seva pàgina web, acompanyat de diverses imatges de l’establiment.
Aquest emblemàtic i veterà restaurant és un dels molts negocis que s’han vist greument afectats per les restriccions derivades de la pandèmia, fins al punt de no poder seguir tirant endavant. «Ha estat una decisió purament econòmica, perquè no tenim perspectives de futur», lamenta al Diari Mirian Claver, una de les persones que estava al capdavant del negoci familiar fins ara.
«Aquí treballem molt fent casaments i grans esdeveniments, que ara no es poden fer», afegeix. «Per donar aquest pas, ens hem guiat pel nostre gestor i hem vist que el projecte ja no era viable», apunta.
L’empresa, a més, compta amb 30 treballadors que porten molts anys donant servei al restaurant. Entre aquests empleats, hi ha una part important de la família de la Mirian, com la seva mare, la seva tieta o el seu germà, entre d’altres.
De fet, el restaurant porta tancat des del mes d’octubre, quan es van augmentar les restriccions al sector, però fins ara no s’ha fet públic que el tancament era definitiu.
«Des de llavors no hem pogut tornar a obrir perquè necessitem molta gent, tenim una capacitat per a 1.600 persones i ara el sector està tocat i nosaltres molt més», diu la Mirian.
El fet que més està passant factura a la família és el vincle sentimental que tots tenen amb el restaurant, amb una trajectòria de 42 anys. «Em costa dormir de la pena que tinc», diu emocionada. «La meva mare va començar aquí quan tenia 16 anys. Això és tota una vida i jo he crescut aquí, això és casa meva», recorda. Per a la família, que porta des dels inicis al capdavant del negoci, no és només el fet d’abaixar la persiana, «és el vincle que tenim amb tot això», explica Claver.
Donació del menjar sobrant
Quan el restaurant va reobrir el passat mes de juny, després de les primeres restriccions, la família va fer una important compra de menjar i productes amb el pensament que la situació es redreçaria aviat i amb la previsió de poder tenir un volum de feina com habitualment.
«Vam fer una compra grossa per poder treballar a baix cost i vendre als preus de sempre», diu Claver. La previsió que tenien per a la resta de l’any contemplava la celebració de comunions i càterings al seu establiment, entre d’altres esdeveniments. La situació pandèmica va frenar molts d’aquests actes i el menjar s’ha acumulat a les càmeres durant aquest temps. «Es troba en bon estat», diu la Mirian. És per això que la família ha decidit donar l’excedent que els ha quedat d’aquesta gran compra a menjadors socials i contribuir a ajudar les persones necessitades en aquestes dates.
Si fa un any algú els hagués dit que ara es trobarien en aquesta situació, la família de la Mirian no s’ho podria creure, tot el contrari. De fet, abans del primer confinament del mes de març, «parlàvem amb el nostre gestor i comentàvem que el negoci funcionava, jo estava orgullosa perquè el pare, que ja no hi és, ens va ensenyar molt bé com portar-lo», recorda ella.
Però la situació actual ha pogut amb el restaurant, malgrat que l’any 2019 va ser molt fructífer per a l’empresa i de cara al 2020 teníen una projecció molt bona. «Hi havia reservats al voltant de 100 banquets per aquest any. Alguns es van poder fer però vam tenir moltes cancel·lacions i casaments que havien de ser multitudinaris, al final van ser amb 30 persones», explica. Tot i això, la Mirian es mostra molt agraïda amb els clients que han vingut aquests mesos al restaurant, malgrat tot. «La gent s’ho estimava molt, ho hem pogut comprovar», diu.
Ara, el futur és incert per a molts negocis i la família Claver, de moment, no ha pensat quin camí agafarà a partir d’ara, ja que encara estan assimilant la pèrdua del negoci familiar. «Estem bé de salut i sabem que la situació s’ha d’acabar arreglant, però no sabem què fer ni ho volem pensar, ara», conclou.
