Tarragona antiga: La Rambla Vella

Avui recupero el format de passejar per la Rambla Vella a través dels comerços. Començaré pels senars. A l’1 El Garatge i l’edifici de la família Panadés, carrer Sant Hermenegild desaparegut amb la recuperació de la Capçalera del Circ i la Torre de Carles V. 

Més: Cinema Coliseum (1953-1986), Hotel Bea, Bar J. B., Congregació Mariana després Vaniver, els Cinemes Catalunya (1971-1999), Mobles Gibert, Restaurante Rosales, Casa Malé (1931-1988). Carrer Portalet i tot seguit Caixa Tarragona (1969-2010), Objectes de regal Nolla Tapias, Barberia una de les més antigues de la ciutat a les meves dades es remunta a l’any 1928 (Barberia Rull). Avui Francesc Gallinat continua donant servei.

Seguim: electricitat Alva, Òptica Escofet, Plats i Olles de Martí Piqué, Gelats Sirvent, Tàrraco-Lux, Fonda Oriental, Joieria Sant Carles (1972-2012), Gestoria Virginia Llaurado, Orxateria Casa Ferrer, Floristeria Romeu , Modas Chelo-Correas, El Cafè de la Bocacalle, Merceria Sancho, Teixits Olivé. Al núm. 45. Montesa-Citroën J. Pareya i Teixits Ferran. Al 47, un altre dels històrics, Electricitat Moncunill des de 1939, Renault-Garau, Gairal-Llaveria neumàtics, Motocicletas Bultaco Bultaco Aguilar i la matalasseria Sabaté. Al núm. 65 Plats i Olles de l’Antoni Plana i al 67 Snack-Bar Nasi del Sr. Bonastre.

Els parells

Ara els números parells, Hotel Imperial Tàrraco, Govern Militar 1822-1828, Hotel Paris després Salvador Batlle, Deportes González, Cinema Capitol (1957-1985), Caserna de Sant Agustí-Església de Sant Agustí i el Bazar Gonzalez. Travessem el carrer, Joieria Aumatell després Feliu, Souvenirs Camilo Lamas, Farmàcia Frederic Bové després Payo, l’Hospital de Santa Tecla conegut per «la casa de socorro», Pompeyo Ormo, Bicicletas Vicente Aldea, Teatre Principal (1821-1963), Kiosc, Perfumeria Noriega, Perruqueria Ramon.

Travessem el carrer Comte de Rius i teníem Colmado de l’amic Magi Farré (1953-2003), la Joieria Culliman des de 1965 del Jordi Ros, Abonos José M. Jané, Discos Hitos del germà del Paco Soler, i ja a tocar de Sant Francesc un altre dels bars mítics de la Tarragona d’abans: el Bar Ideal.

Als inicis del segle XIX hi havia una coca central elevada uns dos metres on la gent s’asseia

Seguim: Església de Sant Francesc, l’antic Convent de Sant Francesc, després Institut Martí i Franques on els tarragonins vam veure amb estupor com fou enderrocat (1975-76), menys el claustre que és del Segle XVIII i encara es conserva. El pitjor va ser veure els nou edificis per l’arxiu històric de Tarragona i el nou institut, que pel meu gust (segur que no sóc l’únic), millor que haguessin conservat l’antiga façana, ja que com es diu col·loquialment el nous «no pegan ni con cola», quin desastre!

La remodelació de la Rambla Vella és paral·lela al naixement de la Rambla Nova. S’obre a la ciutat enderrocant les portes que hi havia als 2 extrems l’any 1875, una d’elles la podeu veure a una de les imatges el Portal de Sant Francesc de l’any 1791 situada a l’altura de la Via Imperi.

Al segle passat van caient altres equipaments importants el convent de Santa Clara (incendiat el 21 de juliol de 1936,durant la guerra civil), adéu a l’Hotel Paris (1971), adéu també a la Caserna de Sant Agustí de 1807 que ocupava els terrenys on avui tenim la plaça Verdaguer i que es trasllada a l’avinguda de Catalunya el 5 de desembre de 1946, adéu al Teatre Principal inaugurat l’any 1821 i venut l’any 1964.

Als inicis del Segle XIX al centre de la Rambla Vella i en el tram compres entre el carrer Sant Agustí i el de l’Hospital (avui Comte de Rius) hi havia una coca central elevada uns dos metres, els vianants hi pujaven a través d’unes escales i tenia una barana que es feia servir per asseure-s’hi, des d’allí es podien observar els carros i carruatges que passaven pels laterals. L’any 1857 s’inicia la reconstrucció i anivellament de la Rambla Vella per deixar-la més o menys com la coneixem ara, es va haver de rebaixar el terra i per aquest motiu al Convent de Santa Clara (vegeu la foto), se li van afegir uns esgraons per entrar-hi, el mateix que a l’Església de Sant Francesc.

A l’altra banda de la Rambla enderroc del Garatge i Casa Panadés (01-03-1995), al costat hi havia el «parque de Artillería» (1860-1946) i al seu lloc el 17 de març de 1953 Joan Panadés i Saperas obra el Cinema Coliseum, amb una capacitat per a 1.105 espectadors i enderrocat l’any 1986, enderroc del Cine Cèsar (març 1991), Hotel Bea adquirit per la Generalitat i enderrocat l’any 1982. Tot això dóna pas a un canvi total en la fisonomia de l’entrada a la ciutat. Recuperant-se els arcs de la capçalera del circ romà.