Tomeu Penya repassarà els seus èxits demà a Constantí

Hi ha pocs músics tan genuïns i inconfusibles a casa nostra com Tomeu Penya. És sentir deu segons d’una cançó i ja se l’identifica.

I no és només pel seu accent balear, o per les seves cordes vocals més rascades que les de la seva guitarra inseparable. Que també. La sonoritat country i folk del cantautor de Vilafranca de Bonany ha esdevingut un senyal identitari per un músic que porta 50 anys damunt dels escenaris, 36 dels quals en solitari.

Els seus seguidors el podran tornar a escoltar en directe demà al Casino de Constantí, a partir de les 23 hores, en la seva primera actuació al municipi –«crec», puntualitza.

Interpretarà alguns dels seus grans èxits, inclosos en el seu darrer àlbum. Un triple disc amb un títol que no deixa dubtes sobre el contingut: 50 cançons.

Es tracta d’un recopilatori elaborat pel mateix Penya que incorpora «molts temes dels primers discos, perquè estaven descatalogats»

La seva voluntat és «que la gent jove conegui es meus inicis» i no només recuperar les cançons més conegudes.

«És un disc pensat per al públic», insisteix el cantautor, i que recull tota mena d’estils: «Balades, rock, country, cachondeo...» De tota manera els temes s’han publicat tal com es van enregistrar en el seu moment, sense regravacions ni reinterpretacions.

Tanta varietat d’estils ha acabat conformant, tal i com ell mateix es denomina, un «músic tot terreny». Alguns dels quals per necessitat, ja que quan tocava en orquestres per Mallorca «has de fer de tot».

Penya es troba doncs, de gira de presentació de l’àlbum, encara que admet que «sempre estic de gira».

Recentment però, ha hagut de fer una aturada d’un mes i mig per un problema físic. Un lapse de temps sense tocar que per a ell sembla força. La crisi del sector no sembla haver-lo afectat: «Tenc problemes no per falta de concerts, sinó perquè he de dir que no a molta gent. És un luxe», admet.

De fet reconeix que «mai he tengut problemes per trobar feina. Ja me’n sobrava quan amb 15 anys feia rock!». Ara, amb una dilatada trajectòria a les espatlles «ha arribat es moment de triar sa feina». 

Inicis

I això el porta principalment a Catalunya i les Balears. I no només per una qüestió de mercat, sinó perquè a ambdós llocs «m’hi sent com a casa», si bé bona part de la carrera també l’ha feta al sud de França i al País Valencià. 

El desembarcament a Catalunya però, reconeix que no va ser fàcil. Especialment els «dos primers anys, però després, un cop ja vaig entrar-hi bé amb Mallorquins i Catalans va anar tot millor». S’ho explica perquè «el mercat català demana molt, és molt culte. No pots anar amb mitges tintes. Has d’estar molt ben preparat perquè es públic ho està molt»

Un procés que fa que al principi «et prenguin pel pito del sereno, però tot és aprenentatge. T’has de guanyar es públic, guanyar als teus dimonis i tirar endavant», resumeix.

Tot plegat l’ha portat a fer 29 discs. I ja pensa en el trentè, previst per l’any que ve. «No sé fer res més que compondre. Quan surt un disc ja podria començar a gravar-ne un altre». Així doncs, tenim Tomeu Penya per estona.