Fan crítica social, però també política i de gènere. Realitats espinoses i de mal pair que visibilitzen dalt de l’escenari. Són els tarragonins Tornavís Teatre, que enguany bufen deu espelmes, una dècada que volen compartir amb tota la ciutadania en deu accions de rabent actualitat al llarg d’aquest 2020 i que s’inicien amb el focus posat en la salut mental.
Depressió. Com la sentim? és la primera de les propostes, que té lloc dissabte 11 de gener a l’Espai Jove Kesse de Tarragona (17.30 hores. Entrada gratuïta) i que compta amb el suport del Departament de Joventut de l’Ajuntament.
«És una instal·lació artística per la qual anirà passant el públic. En un primer espai experimentaran una sensació de benestar. Després es trobaran en una sala fosca on es retransmetran testimonis reals de persones que pateixen depressió, per a continuació recórrer un difícil camí de sortida», expliquen els integrants del grup. Finalment, l’espectador arribarà a una taula rodona composta per persones que han patit o pateixen el trastorn i professionals del sector sanitari. Els membres són Jaume Descarrega (psicòleg clínic i psicoanalista); Beatriu Allué (psiquiatra); Silvia Aixa (pacient i infermera) i Clara Larrañaga (pacient i resident de medicina).
‘Depressió. Com la sentim?’ és la primera instal·lació artística d’aquest any. Serà dissabte 11 de gener a les 17.30 hores, a l’Espai Kesse.Aquesta és la primera vegada que Tornavís afronta la salut mental i els seus tabús. « Com a societat creiem que no estem preparats per acompanyar les persones que la viuen», manifesten.
El tema, així com els nou restants que tractaran enguany va sorgir d’una pluja d’idees que reflecteix les inquietuds d’aquests joves. Llengua catalana, racisme, la desigualtat de la dona, el conflicte sahrauí, murs, l’aire que respirem, llibertat d’expressió o el dret a l’habitatge són altres de les qüestions que posaran sobre la palestra. Debats candents amb què ningú no marxarà indiferent.
«En gairebé totes les accions col·laborem amb alguna entitat del territori. En aquest cas és el Col·legi de Psicologia, en el del racisme probablement serà la Plataforma Antifeixista de Tarragona i la relacionada amb el Dia de la Dona, el col·lectiu feminista Cau de Llunes.
L’institut, quilòmetre zero
Tornavís Teatre va sorgir del grup Vis de Vanadi de l’Institut Martí i Franquès de Tarragona.
«Llavors teníem 18 anys i ens movia la passió pel teatre. Però ara ja no és només això. Ens mou molt la lluita i l’esperit crític. Poder, a través de l’escena, donar veu a moltes situacions de les quals avui dia molta gent no en parla, en parla malament o mentint. Així, el teatre s’ha transformat en una eina de reivindicació. Les obres mostren com hem evolucionat», assenyalen, al mateix temps que qualifiquen el grup de «molt viu. Marxem, tornem... Cadascú s’involucra en cada moment en la mesura que pot però al final tots som Tornavís».
Uns activistes artístics que fins ara han posat en escena, entre altres realitats, els viatges infernals dels refugiats, la memòria històrica amb el franquisme i la postguerra a No parlis amb estranys; el casament de la filla de José María Aznar i Ana Botella, a Alejandro i Ana, la igualtat de gènere a La Grada o Contra la repressió seguim lluitant, en relació amb les càrregues policials durant les mobilitzacions de la passada tardor contra la sentència del Procés.
Un dels objectius d’enguany és portar el seu teatre als barris. «També existeixen»Enguany parlaran del Sàhara i en aquesta ocasió també hi aniran una mica més enllà. « L’obra, amb la que anem a la Mostra de Teatre Jove, parteix de l’experiència dels membres de Tornavís que vam viatjar l’any passat al Sàhara per fer un intercanvi teatral amb escoles. També vam fer entrevistes a persones sahrauís i a partir de tot això la Glòria Granell està escrivint el guió. Fins i tot podria convertir-se en teatre documental», revelen.
No obstant això, les seves protestes es queden, sobretot, a casa. Així, una de les reivindicacions és fer arribar el seu teatre fins als barris tarragonins, als centres cívics, acció per a la qual necessiten la col·laboració de l’Ajuntament. «Perquè els barris també existeixen», defensen.
Accions
- Depressió. Com afronta la societat la malaltia mental.
- El català. Com a llengua vehicular i, sobretot, com a símbol d‘identitat i de protesta. El 21 de febrer.
- Racisme. Objectiu: trencar els mites. Al mes de març.
- Dia Internacional del Teatre. La intenció és portar l’obra del ‘Sàhara’ als centres cívics dels barris de Tarragona. Al mes de març.
- Dia de la Dona. Al març
- Llibertat d’expressió. La commemoració més important de l’aniversari tindrà lloc a l’abril. Una de les accions serà aquesta obra però també hi haurà altres actuacions, vermuts, xerrades i concerts.
- Sàhara. El conflicte del poble sahrauí. A partir de l’experiència personal d’alguns membres de Tornavís, que van fer un intercanvi cultural de llegendes i titelles d’aquí i d’allà.
- Murs. No necessàriament són murs físics.
- L’aire que respirem. L’aire del Camp de Tarragona.
- El dret a l’habitatge. Desnonaments i mínims per viure.
