Más de Tarragona

Tarragona IMPRESCINDIBLES

«Un agutzil toca moltes tecles, ara encara més»

Toni Virgili. L’agutzil de la Nou de Gaià, poble de 605 habitants, està tot el dia en dansa tenint cura dels equipaments municipals, i també de les persones

M. VICTÒRIA BERTRAN

Whatsapp
L’agutzil de la Nou de Gaià Toni Virgili (e) i el seu ajudant Josep Duch (d) portaven dilluns una mampara a les oficines municipals. foto: PERE FERRÉ

L’agutzil de la Nou de Gaià Toni Virgili (e) i el seu ajudant Josep Duch (d) portaven dilluns una mampara a les oficines municipals. foto: PERE FERRÉ

Des de tenir cura del bon funcionament de la xarxa d’aigua potable i clavegueram, fins a fer la poda dels arbustos dels jardins municipals, passant per l’assistència tècnica als professionals que treballen a l’Ajuntament. I, entremig, encara un munt de feines, unes més complicades i d’altres més senzilles perquè rutlli tot allò relacionat amb un Ajuntament d’un poble petit. Un poble petit com la Nou de Gaià.

Aquesta és la feina que fa com a agutzil el Toni Virgili, que aquests dies la veu encara augmentada a causa de l’emergència sanitària. «Un agutzil toca moltes tecles, perquè són moltes petites coses, i també moltes més grans coses, que et tenen tot el dia enfeinat, i alhora distret i divertit, perquè hi ha molta varietat en les ocupacions», explica el Toni, nascut a la Nou de Gaià ara fa 59 anys. Més de la meitat d’aquests anys, 30, els ha viscut fent d’agutzil al poble, els darrers deu amb l’ajut, a mitja jornada, del Josep Duch.

«La feina d’agutzil són moltes petites coses, i també moltes coses més grans, que et tenen tot el dia enfeinat i distret»

«El que més ha variat arran del coronavirus és que no hi ha gent pels carrers, i que a causa del confinament ens ha tocat portar la compra a algunes persones grans, i també portar-los algun medicament, ja que ells no podien sortir al carrer i ningú més els ho podia dur», explica el Toni, que assegura sense pensar-s’ho gens que la principal característica de la seva feina és «donar servei als veïns», cosa que viu molt a nivell personal, perquè el seu ofici és «totalment vocacional».

Aquests dies de confinament, ha funcionat al poble un servei de voluntaris que ha coordinat amb diligència l’Àfrica Serra. L’han posat en marxa de forma molt estreta amb l’Ajuntament. La persona que necessita un cop de mà es posa en contacte amb l’Ajuntament, i llavors entra en joc el grup de voluntaris, però també el Toni pot ser requerit per ajudar a portar el que convingui a les persones amb més dificultats. Segons explica, «ja sabem que als pobles hi sol haver gent gran, i sobretot és aquesta gent gran els que són més agraïts i aprecien aquesta ajuda, aquest gest. Per tant, és una feina que es fa sempre amb molt de gust, a banda que aquí al poble ens coneixem tots».

«Aquests dies també ens ha tocat portar medicaments i la compra a algunes persones grans a casa seva»

El Toni és, de ben segur, una de les persones que té una visió més completa de qui són els veïns i veïnes que conformen la Nou. Cal tenir en compte que aquest municipi del Baix Gaià de 605 habitants que limita amb Vespella, la Pobla de Montornès, el Catllar, Altafulla i la Riera de Gaià, i que compta amb una urbanització annexa al nucli del poble, La Sitgeta, té un terme relativament petit, d’uns 4,3 quilòmetres quadrats, però gaudeix d’unes dues hectàrees aproximadament de zones enjardinades, «i això és moltíssim», assenyala el Toni. Aprofita per recordar que, malgrat el Covid-19 i el confinament de les persones, ha calgut fer igualment «la poda, treure herbes, i fer el manteniment habitual, que no es pot deixar mai, i menys a la primavera, perquè el coronavirus no afecta a la jardineria, i si deixem que tot vagi fent el seu curs, quan finalment puguem tornar a la normalitat que ja s’acosta, no donarem a l’abast».

Així, la cura dels parcs, encara que tots aquests dies estiguin tancats i precintats, ha estat una tasca necessària. «La natura no s’atura. Esperem que, tan aviat com es pugui, tornem a gaudir tots els veïns dels espais públics, i hauran d’estar en condicions», diu.

«La poda, treure les herbes i fer el manteniment habitual és una tasca que no es pot deixar mai, i menys a la primavera»

Quant a la desinfecció dels carrers, s’ha fet en tres fronts. El Toni i el Josep s’encarreguen de desinfectar els contenidors de la brossa, les entrades de les botigues, i les baranes que hi ha en alguns carrers, que no són pocs perquè la Nou és en un turonet, i hi ha força desnivells. Treballadors de la Diputació també hi venen dos cops per setmana, i després encara un cop per setmana s’ha passat amb un tractor amb un atomitzador pels carrers. D’això darrer se n’han encarregat un regidor i un pagès del poble. L’escola de Les Codinetes també té en el Toni un aliat, tot i que ara, esclar, és tancada.

A banda d’aquestes feines d’estar al carrer, amb les corresponents mesures de protecció, l’agutzil també s’ocupa de lliurar documentació oficial a algun veí, i notificacions de l’arquitecte i de la secretària municipal. També, d’altres encàrrecs que siguin menester per al bon funcionament de la Casa de la Vila, com per exemple anar a buscar al taller del fuster, el Josep Montragull, les mampares per al taulell, ara necessàries per a una atenció segura al veïnat.

«A mi sempre m’ha agradat molt la natura. Sóc pagès. Per això, quan vaig buscar-me una feina de més a més, vaig voler fer de jardiner, perquè era el que més s’hi assemblava. Després vaig entrar a l’Ajuntament i em vaig fer agutzil, i hi he fet tota la carrera, diguéssim», explica. En un moment de confinament general de la població, el fet de poder seguir treballant a l’aire lliure és un factor molt important per a ell: «Ho visc com un avantatge per a la salut i per a l’ànim. Per a mi, ser l’agutzil de la Nou és un luxe!».

Temas

Comentarios

Lea También