Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un estudi de la URV divideix els humans en pessimistes, optimistes, envejosos i confiats

Hi ha un cinquè grup "indefinit" (10%), fet que permet inferir que hi ha persones que no responen, de manera determinant, a cap d'aquests patrons, segons els investigadors

Agencias

Whatsapp
Façana de la URV

Façana de la URV

El 90% dels humans poden classificar-se en quatre tipus de personalitat: optimista, pessimista, confiat i envejós, dels quals els envejosos són majoria amb un 30% del total, segons un estudi de les universitats de Barcelona, Carlos III de Madrid, de Saragossa i Rovira i Virgili de Tarragona.

L'estudi està basat en un experiment organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i l'Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona en el marc del festival DAU i els seus resultats els ha publicat la revista "Science Advances".

L'estudi va analitzar el comportament de 541 voluntaris davant un centenar de dilemes socials, amb opcions de col·laborar o d'entrar en conflicte amb els altres.

En concret, el treball s'emmarca en la Teoria de Jocs, una branca matemàtica amb aplicacions en sociologia i economia, que examina el comportament de les persones quan han de prendre decisions davant un dilema.

"A aquestes persones els demanem jugar per parelles, que canviaven en cada ronda, però a més cada vegada el joc era diferent, és a dir, podia ser millor cooperar amb l'altre, o fer el contrari que l'altre, o trair. D'aquesta manera tenim dades del que fan en situacions socials molt diferents", ha explicat el catedràtic del departament de Matemàtiques de la Universidad Carlos III de Madrid, Anxo Sánchez.

"Els resultats obtinguts van en contra de certes teories, com la que apunta que els humans actuen de manera purament racional i per tant s'han de tenir en compte a l'hora de redissenyar polítiques econòmiques, socials i de cooperació", segons el coordinador de l'Institut de Biocomputació i Física de Sistemes Complexos de la Universitat de Saragossa, Yamir Moreno.

Moreno ha destacat que "aquest tipus d'estudis són importants perquè milloren les teories existents sobre comportament humà, ja que les doten d'una base experimental".

Segons el líder del Grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona i també coordinador de l'Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, Josep Perelló, "un dels valors principals d'aquest estudi és que l'experiment s'ha fet de manera participativa en el marc d'una activitat pública de la ciutat".

Després de dur a terme aquest experiment social, els investigadors van desenvolupar un algoritme informàtic que intentava classificar les persones en funció del seu comportament.

L'ordinador va agrupar el 90% de les persones en quatre grups que van classificar com: envejosos, que constitueixen el grup majoritari, amb un 30%, i que són aquells als quals no els importa el guany obtingut, sempre que sigui superior als altres; els optimistes (20%) que decideixen pensant que l'altre escollirà el millor per a tots dos, els pessimistes (20%) que elegeixen l'opció menys dolenta perquè creuen que l'altre el fastiguejarà i els confiats (20%) que cooperen sempre, són col·laboradors i tan els fa guanyar o perdre.

Hi ha un cinquè grup "indefinit" (10%), que l'algoritme no va poder classificar d'acord amb un comportament clar, fet que permet inferir que hi ha persones que no responen, de manera determinant, a cap d'aquests patrons, segons els investigadors.

Anxo Sánchez ha posat com a exemple el de dues persones que poden caçar cérvols juntes, però si estan soles només poden caçar conills.

L'envejós escolliria caçar conills, perquè com a mínim estarà igual a l'altre o millor; l'optimista escolliria caçar cérvols perquè és el millor per als dos; el pessimista, conills perquè així s'assegura que té alguna cosa; i el confiat coopera i caçaria cérvols sense pensar-ho dues vegades.

"El realment curiós és que la classificació la va fer un algoritme de computadora que podria haver obtingut un ampli nombre de grups i, no obstant això, ha establert una classificació òptima en quatre tipus de comportament", ha puntualitzat Moreno.

La investigació intenta donar resposta a què mou l'interès col·lectiu o individual en els processos de negociació i és útil per a la gestió de negocis, organitzacions o per a la reformulació de polítiques públiques. També obre la porta a millorar les màquines, a fer robots més humanitzats.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También