Verkami per a un llibre infantil del bestiari de Tarragona

A Tarragona hi ha creadors tossuts que, malgrat no comptar amb suport institucional, intenten que la ciutat faci brillar les seves perles. Enguany, sense pràcticament seguici en directe per Santa Tecla, l’Armand vol que els més petits de les cases el tinguin més a prop que mai. Per això, se les ha empescat per gestar un projecte que necessita la complicitat de les ciutadanes i ciutadans si vol arribar a bon port, a través de la plataforma de micromecenatge en línia Verkami.

Ha ideat un llibre infantil que es compon de deu imatges acompanyades de deu colors, deu números, deu noms, deu preguntes en forma de joc per comptar i deu il·lustracions relacionades amb el seguici. Concretament l’Armand s’ha centrat en el bestiari. El drac, el bou, la víbria i el griu, com les quatre carcasses de foc; l’àliga, la mulassa, la cucafera i el lleó, com a bèsties sense el component igni; o el Magí de les timbales, aquest músic hereu de les antigues cobles de ministrers que precedien la senyera de la ciutat sobre cavalleries.

La Tarragona esforçada

Tal com si imités l’esforç ingent de les persones que van tirar endavant la recuperació del bestiari tarragoní, tinc la percepció que de vegades l’Armand també rema a contracorrent. Que els expliquin, si no, a l’Associació de veïns de la Vall de l’Arrabassada i Músics les traves que van haver de superar tan sols fa sis anys pel griu. O a aquella vintena de joves alumnes dels instituts Pons d’Icart i Martí Franquès que vam confiar que serien capaços de finançar la recuperació del ball de diables entre 1983 i 1984. Sí, Tarragona té gent tossuda, poc amant de fer de «palmero» polític i de la porta del darrere, que en canvi s’il·lusiona amb l’ADN compartit.

Com aquestes veïnes i veïns amb objectius comunitaris, el creador s’ha fixat en un nou far i acara la proa de la nau de la imaginació per arribar a terra ferma. La Cristina Serret, periodista, explica de l’il·lustrador que «s’estima la ciutat, s’estima la cultura i, sobretot, s’estima el que fa». I això s’aprecia en la manera com ha traslladat la imatgeria de grans dimensions a pàgines que han de ser molt estimades per la canalla. La Rat Cebrián, mestra, narradora i autora de contes, parla d’una «passió creativa» que «festeja amb la tècnica acurada per expressar l’essència de les coses i les emocions amb l’art del traç». I no s’està de referir-se a «la seva humil genialitat».

Sensibilitat viva

Quan vostès vegin una il·lustració de l’Armand, o una seqüència d’imatges en format de conte, estiguin ben segurs que s’hi haurà passat hores perquè cada racó, detall o traç, siguin respectuosos i fidels a la realitat traslladada o al paisatge originari. Es documentarà i, si convé, preguntarà fins que la seva inquietud quedi satisfeta i estigui segur que no traeix l’ecosistema d’inspiració. Com ell afirma, «m’agrada construir i dissenyar productes infantils amb pedagogia i sensibilitat estètica per a les famílies que gaudeixen de la festa; productes que travessin les muralles com a cònsols culturals, estètics i artístics». Ara ha triat un llibre costós de produir per les seves condicions, amb pàgines a tot color impreses de folding, rígides per a una millor manipulació pels nens, i amb cantells arrodonits. Si volen, i poden, mostrar la seva estimació per la festa de Santa Tecla, anant més enllà de tòpics, potser el projecte a Verkami de La Tarragona petita, de l’Armand, els en farà sentir partícips. I si creuen en la necessitat de greixar la celebració perquè no perdi frescor, guanyi en continguts i baixi en alcoholèmia, potser podran aportar un granet de sorra per fer-lo realitat. Però, com diu l’Armand, per a això, «el projecte els ha d’enamorar».