Vilabella estrena nou dipòsit per a l’abastiment d’aigua

Vilabella compta amb un nou dipòsit d’abastiment d’aigua potable per a la població, el qual va entrar en servei el passat mes de novembre, en substitució del que fins ara ha estat utilitzat, situat al campanar de l’església vella, al centre de la vila. Aquest, amb el pas dels anys, presentava certes deficiències, com ara esquerdes en la seva estructura.

El nou dipòsit s’ha instal·lat als afores, concretament a la partida Terra Blanc, al costat mateix del dipòsit de 600 m3 d’emmagatzematge i regulació ja existent, que rep l’aigua procedent de la Font Vella, una mina que discorre a uns 90 metres de profunditat, pròxima al curs del riu Gaià.

L’obra ha consistit en la construcció d’una caseta que alberga l’estació de bombament de l’aigua per elevar-la al nou dipòsit situat al capdamunt de l’estructura de ferro, de 26 metres d’alçada, que parteix de la teulada de la mateixa caseta, situada en la cota de nivell 250 metres, motiu pel qual l’aigua arriba a totes les cases del poble per gravetat.

El dipòsit estrenat és un tanc d’acer inoxidable, amb capacitat per 95.000 litres, «que garanteix el subministrament d’aigua, tant a l’hivern com a l’estiu, quan es dispara el consum», explica l’alcalde de Vilabella, Joan Maria Sanahuja.

El pressupost d’adjudicació ha estat de 433.090,85 euros aprofitant la subvenció atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua en la quantitat de 247.207 euros i «essent assumible la resta del cost per part de l’Ajuntament», subratlla Sanahuja. Aquesta inversió inclou també la substitució de les antigues canonades de fibrociment per unes noves de PVC, electrificació de l’estació de bombament i la implantació del sistema de potabilització electrònic, gestionat via wifi.

Aigua, des del 1922

L’abastiment d’aigua corrent al poble de Vilabella es remunta gairebé a un segle, cosa poc freqüent per l’època en pobles de demografia similar al Camp de Tarragona.

De temps antics, l’aigua per a l’ús de boca havia consistit en l’explotació d’alguns pous públics situats a la vila closa (els dels delmes, el del carrer Santa Pere) i així va ser fins al 1922, quan gràcies a l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya que va recolzar el desplegament d’electricitat, el telèfon i la canalització de l’aigua als nuclis rurals, quan a Vilabella es van fer les obres per tenir aigua corrent a la vila.

L’aigua procedent de la mina de la Font Vella es canalitza per la vila, es basteixen set fonts repartides per tot el poble, i també calia un lloc elevat per poder-hi construir un dipòsit: el lloc escollit es el campanar de l’església vella, el qual ha estat en funcionament fins ara. L’antic temple de Santa Maria va deixar de ser lloc de culte quan a mitjan segle XIX es va construir la nova església, de grans dimensions, sota l’advocació de Sant Pere. L’església vella va ser adquirida per particulars que l’utilitzaren com a magatzem i corral.

La història de l’aigua potable es veu poc alterada fins a l’any 1982 quan s’obre un pou molt a prop dels Set Pons, el viaducte del ferrocarril, i es construeix un dipòsit d’emmagatzematge a Terra Blanc.