Visites a l’Arxiu Tarradellas del Monestir de Poblet

Dos milions de pàgines de documentació recollides pel president de la Generalitat Josep Tarradellas, amb informació valuosa sobre una etapa cabdal de la història del país. El divendres 7 de juny, i de manera excepcional, es podrà conèixer de prop el llegat que es conserva a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet, en el marc dels actes commemoratius del Dia Internacional dels Arxius. Aquest equipament, normalment obert només per a investigadors, ha organitzat tres visites guiades i gratuïtes per al públic general, a les 11, 12, i 13 hores. Cal fer la reserva prèviament, al correu atarradellas@poblet.cat o bé al telèfon 977 87 10 39. Les places són limitades. 

L’Arxiu Tarradellas, dirigit per Núria Gavarró, és un espai cultural i històric de referència al país. Llegat pel president Tarradellas al país i dipositat a Poblet, és un testimoniatge imprescindible per a l’estudi dels últims vuitanta anys de la història de Catalunya. Després de la mort de Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu -que duu el nom de la filla- va quedar a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel mateix president i per l’abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l’abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni. 

Al llarg dels anys, els fons de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià s’han vist incrementats amb 32 fons documentals, la majoria pertanyents a personalitats contemporànies al president Tarradellas i 13 col·leccions documentals, que completen l’època històrica que abasta la documentació de l’arxiu del president, de les quals cal destacar la de Lluís Gausachs, secretari personal seu durant 22 anys; el fons de Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; els fons personals dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils; el dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, i Manuel Ortínez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada; el fons de Joan Antoni Samaranch, el de l’historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d’Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.