Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Viure la Baixada des de les entranyes de la Mulassa

Periodistes del Diari de Tarragona van fer de cordó durant la Baixada de l'Àliga
Whatsapp
La Mulassa baixant les escales de la Catedral.

La Mulassa baixant les escales de la Catedral.

La Baixada de l'Àliga és el dia més important de l'any per a qualsevol tarragoní. Quan acaba ja estem pensant en la següent. No acabo de descobrir el perquè. Suposo que és la màxima expressió de tarragonisme. L'Amparito Roca, la Mamadeta i les bèsties més estimades, ens donen la vida durant unes hores. Enguany, el Diari de Tarragona ho ha viscut des de dins, com a membres del cordó de la Mulassa. Una experiència única i irrepetible. La nit va començar ben aviat, al voltant de les onze, quan els membres de la Mulassa es van reunir a la plaça de la Pagesia. Els responsables ens van donar una samarreta de color blau cel amb el logo de la Mulassa. Ja érem un d'ells i així ens vam sentir durant tot el recorregut. 

El president i el cap de colla ens van donar uns consells abans de començar: on estaven les ambulàncies per si havíem de córrer i, sobretot, ens deien que gaudíssim. Era el més important. Passar-ho bé. Començava la gran nit. Que si selfie amb la Mulassa, que si foto amb la resta de periodistes que vivien l'experiència. I és que l'entitat va convidar a alguns mitjans de comunicació per celebrar el trentè aniversari de la Mulassa. Diuen que els hem ajudat a difondre els actes. Però som nosaltres qui estem agraïts per haver-nos brindat una oportunitat com aquesta. 

Arribava el moment. L'Àliga es presentava a la plaça, una plaça plena a rebentar. No hi cabia ni una agulla. Els tarragonins es tornaven bojos. Després, es presenta la Mulassa. I més crits. I de cop i volta, les xarangues es van posar d'acord i van sorprendre els presents amb un toc solemne dels Segadors. La plaça es va enfonsar. Ningú s'ho esperava i el moment és d'aquells que mai més oblidaré. La meva ciutat cantava sencera a la llibertat. Tornem aquí, a Tarragona i a la Baixada de l'Àliga. La Mulassa porta dues estelades penjades i un barrilet, de grans dimensions, al coll, com la majoria dels tarragonins.

L'Àliga de Tarragona.

L'Àliga de Tarragona baixa les escales a ritme d'Amparito Roca, i la segueixen els Gegants Vells. Ens toca. És el nostre torn. Abans de sortir, ens preocupa saber com apartarem a tota la gent que hi ha a la plaça. Sembla impossible, però més tard ens adonem que no ho és. "Cul i colzes a fora i cames obertes per aguantar l'equilibri", ens diuen. Aquesta frase encara ens fa preocupar més. Baixem les escales i busquem espai. Ens tornem bojos. Saltem, cridem i ballem. I entrem al carrer Merceria. Llavors, sense tantes persones al voltant, pensem que aquesta sensació és irrepetible. Que a cap més lloc em sento tan  a gust com aquí, en aquell moment.

Arribem a la plaça del Rei a ritme de l'Amparito. La Mulassa i nosaltres descansem i ens retrobem amb membres d'altres entitats que també descansen. Comentem la jugada i jo explico els meus cops de cul per protegir a la Mulassa. La segona baixada va ser menys multitudinària que altres anys. Anàvem tranquils i gaudint de la bèstia, fins que vam decidir posar-nos dins i agafar la Mulassa. Uns 70 quilos pesa i la vam portar, com a molt, tres minuts. Una eternitat per mi. "Què passa a fora? Perquè crida tant la gent?", eren algunes de les preguntes que em venien al cap mentre portava la Mulassa a espatlles. He de reconèixer que els mulasseros ens van ajudar molt, des de fora. M'al·lucinava veure com molts joves volien tocar a la Mulassa com si es tractés d'un amulet que porta sort. I també em van al·lucinar frases com "mira, el cavall" o "mira, el ruc". Una mica de seriositat i de tarragonisme, siusplau.

I arribava el final. La Mulassa, juganera i esbojarrada, es va fer seva la plaça de la Font. Va ballar l'Amparito, amb uns portants totalment extasiats. Un plaer viure-ho des de dins, des de les entranyes d'un dels elements més estimats de la ciutat. Gràcies Mulassa i per molts anys més!

Temas

Comentarios

Lea También