Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Xavier Pérez Esquerdo: «Fer riure és donar la felicitat als altres i una manera d’estimar»

L'humor és la millor eina per trobar l’alegria. Ho sap molt bé aquest periodista del programa ‘La segona hora’ de RAC1, que demà fa una conferència per treure un somriure en moments difícils

Iñaki Delaurens

Whatsapp
Imatge del periodista de RAC1 que demà farà una xerrada a la Cambra de Comerç. FOTO: Quim Morales

Imatge del periodista de RAC1 que demà farà una xerrada a la Cambra de Comerç. FOTO: Quim Morales

El periodista Xavier Pérez Esquerdo suma 25 anys d’experiència professional, sempre acompanyat pel seu somriure. Especialista en l’entreteniment i l’humor radiofònic, aquest dijous, 14 de març, durà a terme la xerrada ‘Ser fidel a l’alegria: un cristià als mitjans de comunicació’ a la Cambra de Comerç de Tarragona, a les 20.30 h, dins el cicle de conferències educatives de la Institució del Col·legi Turó. 

Cal ser fidel a l’alegria?
Cal buscar-la en els fets quotidians, sobretot quan ens trobem en alguna situació complicada. El missatge que ens envia Déu és el de mirar el costat positiu de la vida, de no ensorrar-nos i buscar l’alegria al nostre entorn.

Com es pot transmetre aquest missatge?
Hi ha joves que intenten imitar els seus ídols, ja sigui amb un pentinat, un pírcing, la manera de vestir o la forma de celebrar un gol. Però dintre de la nostra llibertat per imitar, jo busco fer-ho de la part més positiva. És a dir, si parlem d’un futbolista, l’esforç físic, el sacrifici de fer dieta, la creativitat o la valentia. 
Vostè és fidel a l’alegria?

Com tots tinc moments en què m’estic ensorrant. Aleshores, els companys de feina, la família o el mossèn de la parròquia em mantenen alerta per seguir buscant el costat positiu. A casa a vegades m’he sentit l’ovella negra perquè tots, avis, pares i germans, sempre han estat del món de la medicina. Però potser no tant, quan veus que a les facultats de medicina inclouen assignatures com de teatre social i clown per alegrar els pacients. Fer-los passar una bona estona oblidant el dolor.

També a través de la ràdio?
Ens arriben missatges de gent que t’expliquen que estan en tractament o en un mal moment i que gràcies a l’humor els fas oblidar el dolor durant una estona. No els curarem, però els alleugerim el patiment. Això dóna sentit a la feina que fem i és la llavor que puc plantar com a cristià als mitjans de comunicació.

Riure té una gran influència positiva sobre les persones.
Aquestes setmanes amb el judici del procés hi ha dies que no podem fer el programa i ens arriben missatges de gent que ens troba a faltar perquè, segons diuen, necessiten el bon humor. 

Què aconsella als joves que volen estudiar periodisme?
Han de tenir clar que és un món difícil, on no és fàcil trobar feina. Però és important que, facin el que facin, intentin ser els millors, arribar a l’excel·lència. Sigui fent guions de ràdio o programes de televisió, no cal deixar indiferents els altres. És una mica el que fem a La segona hora, agafem notícies que no tenen gaire transcendència i els donem rellevància creant una situació còmica.

Creu que l’humor ha de tenir limitacions?
No s’ha de confondre llibertat amb llibertinatge. Seria com si ara de cop i volta no hi hagués normes de circulació. Hi ha d’haver certs límits. No et pots saltar les normes de circulació perquè seria un caos. 

Es pot fer humor amb l’Església?
En el moment en què hi ha una persona que li molesta, hauríem d’evitar ficar-nos contra els més oprimits. No vulnerar un sector, ni els estereotips de la gent que no es pot defensar. Cal intentar no ofendre, buscar una altra via per fer humor i transmetre alegria. És com qui està en un prat a la natura i es fixa en el cul d’una vaca quan pot tenir una mirada més oberta i gaudir de l’entorn que l’envolta. No ens fiquem amb la pobra vaca. 

Tot va lligat amb una recerca de la felicitat.
Jo trobo la felicitat a l’Evangeli, en la paraula de Jesús. Però hem de moure fitxa, no esperar que les coses ens caiguin del cel. Cal arriscar i buscar l’alegria i, si ens equivoquem, sobretot no ensorrar-nos. Una cosa que m’agrada del papa Francesc és que cada dia, durant més de 40 anys, resa una oració de sant Thomas More que diu: «Doneu-me, Senyor, una bona digestió i alguna cosa per digerir» i «Concediu-me la gràcia d’entendre les bromes». Fer riure és donar la felicitat als altres i una manera d’estimar.  

Temas

Comentarios