Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

A favor del patrimoni. Activem la Residencial entre tots

Scan City Tarraco

| Actualizado a 19 agosto 2022 12:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

No tindria sentit estimar el patrimoni i callar. No ho puc fer. No tindria sentit esperar manifestos de col·lectius professionals que callen davant el patrimoni públic quan els convé, depenent del moment per no enfrontar-se a ningú. No tindria sentit no recolzar una proposta pública per a la Residencial (la Ciutat del Repòs) quan el 2011 Artur Mas la va tancar i desmantellar l’endemà. Caldria saber on van anar a parar les cuines d’acer inoxidable que hi havia i altres estris. En tinc fotografies del desmantellament de les cuines i de la deixadesa general però he de guardar les imatges per complir amb la meva part professional. No els càpiga dubte que al 2011 algú va fotre un punt i final a un edifici propi d’una estocada de mort, potser tot esperant vents a favor de les tendències antifranquistes, i treure’n rendibilitat política. Però no els ha sortit bé. L’edifici, tots els seus edificis es poden salvar. I espero que l’església també.

I ves per on, aplaudeixo que un Govern Tarragoní republicà tingui ara el valor i el coratge de donar vida a un edifici que si bé, va néixer en època franquista, no en té pas la culpa. Ja he dit mil vegades que els edificis no maten, ni parlen. Tan sols expliquen moments de la història que cal preservar. Tarragona no pot abandonar a la seva sort 86.557 metres quadrats de finca i 15.548 metres quadrats edificats. Soc veí de Solimar i em tocarà, per tant votar. I votaré que si. Votaré que si perquè la Residencial llueixi de nou com es mereix. I si no llueix prou ho criticaré, protestaré, cridaré i escriure el que calgui en defensa de l’edifici i la seva reutilització. Però com deia un estimat polític de mitja Catalunya: ara no toca.

Soc veí de Solimar i em tocarà, per tant votar. I votaré que sí, perquè lluieixi com es mereix

Som una ciutat pobre, empobrida per anteriors governs i per errors cíclics i de sucursalisme polític. I ara tenim ocasió de reutilitzar i posar en marxa. Fa cosa de 5 anys ja vàrem deixar perdre la ocasió de tenir una escola anglesa a Boscos de Tarragona. Una operació bona i intel·ligent per a la ciutat que vàrem desaprofitar per alguns veïns que es van oposar. No se si pel fons, o les formes. Però ara, aquesta escola està al Catllar. I Tarragona, va perdre una oportunitat de prestigi i cultura. No ho oblidem. Tarragona, fina ara no sap on va. Però corren vents a favor intel·lectuals sobre el fet de reutilitzar edificis abandonats. I això apunta a tenir mires.

Potser alguna cosa està canviant? Perquè esbotzar-ho?. Tenim molts edificis abandonats. En tenim molts. La Diputació de Tarragona, La Generalitat i el propi Ajuntament en tenen la culpa. Però la posada en marxa de la Residencial amb un alberg pot ser quelcom interessant i un nou futur per a l’edifici. No oblidem que la oportunitat de la rehabilitació i la reutilització obre portes a nous usos. Per tant, renéixer com alberg no implica que hagi de ser sempre així. En el futur, amb un edifici sostingut dempeus i ben cuidat hi poden cabre nous usos fruit de noves reflexions i noves necessitats, Als jocs del 2018, ja vaig dir que era el moment per obrir la Residencial al món i allotjar periodistes, polítics i gent del món de l’esport per catapultar Tarragona. Però no es va voler fer o no hi van haver els vents a favor.

Es igual. Ja és aigua passada. Per tant, a banda de la carta del Sr. Alcalde a la bústia, sense capçalera, ni destinatari, ni remitent, cosa que crec erràtica, si he de dir a tots els veïns de Boscos, Solimar, Escorpí, Cala Romana i, en general, a tots els veïns de Tarragona que cal posar negre sobre blanc. No es pot dubtar davant de bones oportunitats per a la ciutat i els barris. No es pot deixar l’edifici parat a risc que sigui devastat per ocupacions no volgudes. En tenim exemples ben recents i n’hi haurà més.

Per això, al marge dels colors polítics de quelcom, al marge de animadversions cap a uns o altres dirigents, a tendències del tipus que siguin, crec que hem de fer unitat com a Reus. Hem de saber ser una mica Reusencs i tancar files a favor d’una idea bona; la única que hi ha en marxa. I cal ser pragmatistes i no idealistes. Potser els veïns d’aquets barris involucrats en la votació popular han i hem de ser intel·ligents i votar un sí unànime, que no vol dir una carta en blanc sinó una veritable lliçó de veïnatge que vol dir ser tingut en compte, que vol ser considerat actor i que sap decidir sense manipulacions polítiques.

La posada en marxa amb un alberg pot ser quelcom interessant i un nou futur per a l’edifici

Lectors i lectores, gent que podeu estar a favor o contrariats amb rels meus escrits. Penseu que aquesta ciutat, oberta a una crisi sense precedents, amb manca de recursos econòmics no pot desaprofitar ocasions com aquesta. Crec que cal empoderar-se d’humilitat i donar un vot de confiança a favor al projecte. I si no ho fan be, seran les properes urnes les que decidiran el càstig. Curiosament, no veig ningú clamant res en contra a la zona envers les obres que es porten a terme a la carretera del Catllar en el nus amb la N-340. I de ben cert que no pinten be, ni entenc per a que. Però cap polític ni la oposició en parla. Per què?.

Per un moment, mirant el patrimoni, que no te color polític, hom veu alguna bona voluntat de fer coses per a la ciutat. No podem reduir al simplisme absurd de boicotejar perquè si bons projectes per a la ciutat. Poden generar ingressos, tot i que petits, importants i permetre que aquest edifici pugui seguir dempeus 50 anys mes per decidir de nou que hi podrem fer. El que no pot decidir una societat es que fer sobre les runes si ho deixa enrunar. Una societat civil responsable ha de vetllar per allò que encara es pot salvar. Jo votaré que si per coherència i dignitat amb aquesta ciutat. Hi vaig arribar el 2000 i me’l estimo. Deixar morir un edifici, crec que no és estimar una ciutat.

Comentarios
Multimedia Diari