El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Al seu document d’identitat hi figura el nom de Maria Teresa Fuster Amades, però per als seus coneguts és Bito Fuster. Ella és una de les grans abanderades de l’esport tarragoní i el pròxim 21 de setembre serà l’encarregada de pronunciar el pregó que donarà el tret de sortida oficial a Santa Tecla 2018. Fuster és coneguda per la seva trajectòria professional lligada intrínsecament al món de l’esport. Entre 1988 i 1992 va obtenir diversos campionats en gimnàstica rítmica, esport el qual va alçar-se com a campiona del món en la modalitat d’equips (Atenes 1991) i bicampiona d’Europa (Stuttgart 1992). En els últims anys, Fuster ha destacat com a redactora de la proposta tècnica de la candidatura de Tarragona com a organitzadora dels Jocs Mediterranis, una feina que Fuster considera que ha estat «apassionant» i que, sens dubte, marcarà les línies mestres de la seva intervenció com a pregonera.
Suposo que les darreres setmanes han degut ser de molta activitat, preparant la seva intervenció…
Sí, la veritat és que sí, ja que és una gran responsabilitat obrir les festes. M’ho van plantejar fa uns mesos, a principis d’estiu, però com que tenia força clar el que volia expressar, no ha estat fins aquestes darreres setmanes que he començat a preparar-ho. Evidentment, em fa moltíssima il·lusió i tinc ganes de no defraudar.
Ens pot dir quines seran les línies generals del pregó que està preparant?
Doncs l’objectiu és posar el meu món, el món de l’esport, com a exemple per a explicar la meva experiència com a tarragonina i el que significa per a mi aquesta ciutat on he passat gran part de la meva vida i que ha estat el meu referent familiar, encara que hagi viscut a Madrid o Barcelona. La meva dedicació en aquest àmbit serà la protagonista del pregó, ja que crec que les persones que m’han proposat com a pregonera ho han fet perquè expliqui la meva experiència amb la ciutat, des del punt de vista de l’esportista d’elit, que vaig viure fa molts anys, com també des de la posició de gestora i col·laboradora amb entitats com el Club Gimnàstic o els Jocs Mediterranis, en els quals he treballat durant els últims anys.
En l’àmbit personal, quines diferències evidenciaria entre la Tarragona de la seva infantesa i l’actual?
Home, doncs moltes, però és una sensació complicada d’explicar. La perspectiva que tens quan tens 15 o 20 anys és molt diferent de la que assoleixes quan arribes a la maduresa. Però, en general, tinc la sensació que als tarragonins ens falta creure’ns l’enorme potencial que té la nostra ciutat. Moltes vegades som el nostre propi enemic i crec que hem de sentir-nos més orgullosos del que tenim i del que podem oferir. Ens fa molta falta.
Els canvis que ha sofert la trama urbana són més que evidents…
I tant. Visc en una zona pròxima a la Vall de l’Arrabassada i crec que els canvis en aquest punt de la ciutat han estat molts durant els darrers anys i molt positius, ja que aquesta zona i la de la Via Augusta han crescut molt. M’agradaria que es promoguessin iniciatives per incentivar l’activitat física en aquesta zona, que compta amb les platges i molts altres atractius. També veig altres realitats que no m’agraden, per exemple la pèrdua de potencial comercial d’alguns carrers del centre ciutat, com el carrer Unió, i m’agradaria que es prenguessin mesures per evitar l’ofegament d’aquesta part de la ciutat.
Com viu Santa Tecla i quins són els seus actes predilectes del calendari festiu?
Doncs la veritat és que ara potser la visc més intensament que quan era més jove. De fet, la seva immersió més profunda amb les festes va arribar amb els meus fills, ja que crec fermament que les escoles i professors han tingut un paper importantíssim per donar a conèixer les nostres tradicions. Pel que fa a les cites d’aquests dies que segueixo amb més atenció, no puc deixar de citar el Seguici Festiu ni les actuacions de Dames i Vells.
Quina creu que és la manera que té Tarragona de promocionar-se a l’exterior?
Abans ho hem comentat. Crec que Tarragona no té, realment, res a envejar a moltes altres ciutats que presumeixen d’una gran capacitat operativa. La ciutat té molt a oferir i moltes oportunitats, que potser no aprofitem prou.
Com a gestoria, ha treballat en diferents àrees de la candidatura dels Jocs Mediterranis. Aquesta ha estat una oportunitat perduda de les que apuntava?
Per una professional i amant de l’esport com jo, poder treballar en diferents les àrees d’un esdeveniment d’alt nivell com els Jocs Mediterranis ha estat una experiència realment apassionant però, al mateix temps, també ha estat un sentiment agredolç pel fet d’haver fallat d’una manera o una altra. No vam aconseguir que la ciutadania de Tarragona se sentís totalment implicada en els Jocs com hauríem volgut i com, sens dubte, es mereixia un esdeveniment d’aquest nivell.
Es va donar poca importància a l’esport?
En massa ocasions, les notícies extraesportives van enfosquir el que era la base real dels Jocs Mediterranis ,el que passava a la pista. D’alguna manera, els esportistes van passar a segon terme i em va saber greu que altres tipus de notícies aconseguissin eclipsar, d’alguna manera, la seva tasca, ja que em sentia identificada amb el que representa participar en un esdeveniment d’aquest nivell a causa de la meva pròpia carrera d’esportista.
Tornaria a prendre part en un esdeveniment d’aquest tipus?
Evidentment. Amb tot el que hem après, seria fantàstic tornar dos anys enrere per a poder prendre decisions que haguessin ajudat a argumentar l’entusiasme ciutadà. Però no em penedeixo gens de l’experiència.
Quins són els seus racons preferits de la ciutat?
Segurament, si hagués d’assenyalar-ne algun, diria la Platja Llarga, que és un autèntic paradís molt a prop de les nostres cases i que ara, durant el mes de setembre, és un luxe al nostre abast.
Per últim, quins creu que són els grans reptes de futur per a Tarragona?
A curt termini, donar la visibilitat que es mereix una zona com l’Anella Mediterrània, que ha de ser un equipament de futur per a tota la ciutat. A llarg termini, crec que el més interessant seria ajudar als ciutadans a creure més en les nostres pròpies possibilitats.
