Aquesta setmana agraeixo especialment poder tenir aquest petit espai per reflexionar amb més de 280 caràcters i amb la meva foto i nom perfectament identificables. Suposo que quan acabeu de llegir l’article, entendreu millor perquè dic això.
Ja està aquí el Carnaval de Tarragona. El dimarts es va presentar el programa d’enguany i, personalment, m’agraden molt aquests dies i tinc moltes ganes de celebrar-ho, però aquest bon humor va desaparèixer quan vaig entrar a X (Twitter).
Pels que no teniu aquesta xarxa social, és de les que sempre està al podi com a la que més odi gratuït pots trobar. També és una bona forma d’informar-se i desinformar-se, de riure amb els ‘memes’ o les enginyoses ocurrències d’alguns/es, d’increpar alguns polítics perquè contestin alguna queixa o pregunta i com no, és una bona plataforma per fer postureig.
«La festa del Carnaval aconsegueix implicar als barris de veritat, especialment de Ponent»
Només necessiteu un nom d’usuari i una foto de perfil i au, amb un màxim de 280 caràcters (si no ets prèmium), pots publicar el que vulguis. Normalment, el que escrius depèn de si a la teva foto de perfil surts tu somrient, amb el teu gos, amb un amic o si poses un dibuix o un avatar fictici.
Posar el teu nom real o un inventat, també influencia. Sense donar la cara ni fer-ho en el teu nom, és tan fàcil publicar tota mena de bajanades. I és lícit, així funciona X i així funciona el món. El problema és quan aquestes publicacions deixen de tenir enginy o gràcia i l’únic que tenen és un propòsit, que encara no entenc, que és fer mal, deixa de tenir sentit.
Bé, tornem al principi i al meu canvi d’humor. Estava a X mirant algunes de les publicacions recents i vaig llegir una que de primeres no em va agradar molt: «Ja la tenim aquí! La festa tarragonina menys tarragonina de totes».
La meva primera reacció va ser d’empipament perquè no estic d’acord, però vaig decidir reflexionar sobre aquesta afirmació. Per què aquesta persona pensarà això?
Potser era per la falta d’història i d’aquest pes de tradició a la ciutat, però el 2021 es van complir 40 anys del Carnaval a Tarragona, no són les bodes d’or, però crec que és una xifra prou important perquè aquesta festa es pugui relacionar amb la identitat tarragonina.
No obstant això, no crec que fos aquest el motiu, suposo que quan es diu que és la menys tarragonina és perquè no implica a una part de la població significativa de la ciutat com sí que ho fan les colles castelleres, les agrupacions de Setmana Santa o el Nàstic. Espero que s’hagi entès, expressar ironia a través del paper no és molt fàcil.
Jo no segueixo la Setmana Santa, inclús quan puc, marxo. Tampoc miro cap partit del Nàstic, i tot i que m’agraden els castells, tampoc segueixo el calendari de les nostres colles.
I per mi, formen part de la identitat tarragonina. A més, crec que el Carnaval aconsegueix una cosa que poques festes o celebracions fan i és implicar als barris de veritat, especialment de Ponent. Moltes de les comparses que formen part del Carnaval són de Ponent, i tot i que la majoria d’actes i els més rellevants es fan al centre de Tarragona, aquesta sensació de formar part d’una cosa tan important per a la ciutat no sé ni si ho acaba d’assolir la gloriosa.
Potser la persona que va fer aquesta piulada volia que a les comparses també sonés l’Amparito Roca com a la cavalcada de Reixos. Potser és aquest el «tarragonisme» que troba a faltar al Carnaval.
En fi, repassant el programa ja m’ha tornat el bon humor i les ganes d’anar a tot el que pugui. Però aprofitant aquesta reflexió sense que sigui més o menys tarragonina, crec que es poden fer moltes coses per millorar el Carnaval, com per exemple, augmentar les ajudes econòmiques a les comparses, que sé de primera mà, tot l’esforç, il·lusió i diners que es deixen per gaudir del Carnaval, però també per fer-nos gaudir als altres.
I sí, a mi em falta una mica més de sàtira, repartir el pes de La Bóta, però les discrepàncies, les crítiques i les diferents visions d’una festa crec que és del més tarragoní que hi ha, fins i tot molt més que una bandera a una foto de perfil.
Feta tota aquesta reflexió, us animo a gaudir del Carnaval i a contagiar-vos del seu esperit, una alegria i unes ganes de celebrar que hauríem de tenir sempre, a les xarxes i a la vida de veritat.
