Diccionari de l’Embutada tarragonina

Banc. Seient llarguer en un celler, en què s’acomodaven algunes persones, habitualment homes que bevien, xerraven i renegaven.

Benito Báguena Isiegas. Ja desaparegut, fou propietari del restaurant L’Ara-Cata, al carrer de la Nau. Fou el primer que insistí a investigar l’embutada.

Bóta. Recipient de fusta de forma cilíndrica, ubicat als cellers, amb les bases formades per dues posts circulars i amb els costats composts de dogues corbades i unides per cèrcols, habitualment de ferro, que serveix per contenir vi o altres líquids, amb cabuda variable.

Branca. Damunt de la porta del celler, servia per indicar que el raïm per al vi novell havia arribat.

Brisat. Vi elaborat deixant que fermenti en el cup amb la brisa, és a dir, el most amb les pells, la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol. Els cellers també l’empraven per donar més cos i estructura a altres vins mancats d’aquests atributs. Ostentava gran intensitat gustativa malgrat ser poc refinat. S’estan reintroduint embotellats.

Calderers. Carrer de la Part Alta a la vora del qual existiren alguns dels darrers llauners, i punt d’organització del seguici popular quan l’Ajuntament estava ubicat al carrer Major 39.

Celler. Lloc on s’elaborava, guardava, venia i bevia el vi.

Cup. Recipient soterrat, d’argamassa, pedra o ciment, de vegades enrajolat, dins el qual es dipositava el vi brisat perquè fermentés.

Cupells. Dipòsits provisionals al celler per als pagesos que en una sola carretada no podien prendre cap a casa tot el vi corresponent a la seva verema.

Eclesiàstics. Tenien el celler sota la volta del carrer de la Merceria que fa xamfrà amb el del Pare Iglésias.

Embut. Instrument de llauna amb la morfologia de con buit invertit acabat, a diferència dels que ara tenim a casa, amb un tub en el vèrtex en forma d’angle i amb una anella per passar-hi el dit. Era comú des del Penedès al Priorat, passant pel Camp de Tarragona.

Embutada. Asseguts en bancs de fusta amics, jornalers i gent humil demanaven un embut, ple de vi. Passava de client a client, mentre es tapava l’extrem inferior del tub amb el dit. Es tractava de no ser el darrer a acabar, perquè el que se’n quedava sense pagava la ronda, en un sistema similar al de la fava del tortell de Reis.

Fermentació. Procés biològic realitzat als cellers de la Part Alta en cups soterrats en què intervenien microorganismes: els llevats sobre la pell del raïm, la característica pel·lícula blanquinosa. Quan entraven en contacte amb el most, transformaven els sucres en alcohol, gas carbònic i calor. Popularment se’n deia que el vi bullia.

Ganxo. Peça de ferro i de forma corbada, que acaba en punta. Damunt la portalada dels cellers, servia per penjar la branca de pi.

Llauner. Persona que es dedica a l’ofici de fer o adobar objectes de llauna, com els embuts.

Lola Bistro. Restaurant al carrer d’en Ventallols 13 en un antic celler, que conserva el cup soterrat visible a través d’un vidre. Ara fa vacances.

Mosquit. Dit de la persona que freqüentava amb excés els cellers tarragonins.

Most. Suc del raïm extret en ser trepitjat o premsat.

Osteria del Lab. Restaurant al carrer de Comte 12, que fou l’antic celler de Pau Magarolas Lladó, Pau del Blau (1838 – 1899), qui també fou casteller. A la façana consta la data de 1660. Fou el darrer celler en actiu fins als anys 1970.

Paco Sans Ferré. Visqué entre 1918 i 2007, sent la primera persona que ens detallà nou cellers intramurs, ja desapareguts, on s’havia practicat l’embutada.

Pagesos. Sector de la ciutat antiga delimitat a l’esquerra del carrer Major entre el portal del Roser o del camp i el carrer Major, i estès pels carrers de l’Abat, Comte, Mediona, Riudecols, Civaderia i Misser Sitges.

Pescadors. Sector de la ciutat antiga delimitat a la dreta del carrer Major entre el portal de mar o de Sant Antoni, seguint l’eix de plaça del Rei, carrer Sant Pere, Peixateries Velles, la Mercè i plaça de Sant Antoni.

Santa Teca. Associació que recuperà l’embutada el 2016 i l’ha convertida en la festa del vi novell.

Taulell. Taula llarga i alta damunt la qual els taverners despatxaven el vi i altres begudes als clients.

Verema. Celebrada a Tarragona històricament els dies previs a Santa Tecla. El canvi climàtic l’ha fet avançar un mes.

Verge. Vi no fermentat, que els pagesos productors prenien cap a casa dins un barral, recipient similar a la portadora, ja documentada a mitjan segle XIII.