El mural del centenari del Teatre Tarragona

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha inaugurat aquest migdia de dissabte 16 de desembre el nou mural commemoratiu dels 100 anys de la construcció del Teatre Tarragona sota el nom Urbis, cultura et mutatio, a la façana posterior de l’edifici.

A l’acte, l’han acompanyat la consellera de Cultura de l’Ajuntament, Sandra Ramos; el conseller de Joventut, Guillermo García; així com l’artista plàstic i muralista autor de l’obra, ‘El Rey de la Ruina’ i el músic tarragoní, Roger Conesa, que ha creat una peça musical per a l’ocasió tot generant un diàleg amb la part plástica de l’obra.

Aquesta intervenció s’inclou dins del projecte Murs que parlen, que des de fa gairebé 15 anys impulsa el Servei Municipal de Joventut. Una iniciativa que promou i dona a conèixer els i les artistes locals, connectant l’art amb la ciutat i els i les artistes amb el veïnat. Fins ara s’han realitzat una trentena de murs i hi han participat en el projecte artistes de l’àmbit local, nacional i internacional.

Urbe, cultura et mutatio

La peça Urbe, cultura et mutatio (ciutat, cultura i canvi) està basada en l’escultura Medea de William Wetmore (1819–1895), de tradició neoclàssica. El mite de Medea va ser molt representat en els sarcòfags romans i presenta una figuració possible d’una dona que es rebel·la davant de la maternitat i l’heterosexualitat obligatòria i compulsiva. Una narració que visibilitza un altre teatre, una altra manera de presentar personatges femenins.

Aquesta Medea permet la creació d’un imaginari polític feminista. Tal com ha assenyalat el seu autor, El Rey de la Ruina, “en aquesta interpretació es canvia el punyal (símbol agressiu i patriarcal) per un cor —metafòric de les emocions humanes— i la clau, eina que obre i ofereix noves oportunitats”.

La proposta d’El Rey de la Ruina barreja el llenguatge clàssic amb els llenguatges típics de l’art urbà com poden ser el graffiti, plantilles... Pel que fa a la part sonora, la peça musical genera un diàleg entre els sons de l’antiga Tarraco i les sonoritats pròpies i protagonistes de la ciutat en l’actualitat. Tot això sense obviar altres elements musicals com a instruments de la Roma clàssica que alhora es connecten amb els llenguatges de les noves dramatúrgies.

El mural inclou un codi QR amb un enllaç a la peça sonora creada per a l’ocasió per tal que l’espectador escolti l’obra sonora mentre contempla la intervenció en el mur.