El Retaule celebra el seu 30è aniversari estrenant Santa

Després d’un any d’obligada absència, el Retaule retorna a la fi a la Catedral de Tarragona. A més, aquest es tracta d’un any molt especial, ja que l’Esbart Santa Tecla està de triple celebració i el Retaule ple de novetats.

No només és el 50è aniversari de l’entitat, sinó que ja fa set-cents anys de l’arribada del Braç de la patrona a la ciutat i trenta d’ençà que Jaume Guasch va dirigir, per primer cop, aquesta representació tan especial per als tarragonins i per als membres de l’Esbart.

Una de les principals novetats presents al Retaule és l’estrena de la nova Santa, Judith Guasch Pous, una jove de setze anys que, tot i la seva curta edat, ja acumula anys d’experiència en el món del ballet, del hip-hop i del cos de dansa de l’Esbart. A més, porta el Retaule a la sang, ja que és filla de la primera Santa i neboda del creador de l’obra, i és públic habitual de la representació d’ençà que va néixer: «El Retaule sempre ha estat a la nostra família», afirma. Afegeix: «això fa que em faci respecte actuar com a Santa». Tot i així, expressa que li fa «molta il·lusió» actuar aquest any.

Rosa Llorach, presidenta de l’Esbart Santa Tecla, anuncia una altra novetat: un nou encaix escènic. Aquest canvi respon a una raó simbòlica: «Abans, sempre sortíem del Retaule i anàvem al poble; enguany, el poble anirà al Retaule». Això significa que, en aquesta ocasió, l’escenari s’ubicarà a l’Altar Major, davant del Retaule.

La presidenta exposa que ja es va intentar fer aquest canvi de localització pel 25è aniversari del Retaule, però que no va ser possible. La causa va ser la participació d’una orquestra simfònica, la qual va implicar més instrumentistes a l’escenari i, per tant, la necessitat de més espai. Així que es va deixar el canvi d’ubicació per més endavant.

Lluís Calduch, director de l’obra, explica que el canvi «representarà una nova visió pel poble», però la mateixa experiència de sempre, ja que «no s’ha modificat la coreografia». Així mateix, també anuncia un altre canvi derivat de la variació de la localització: un nou disseny d’il·luminació. Tal com la presidenta declara, la renovació és, sobretot, «tecnològica, per adequar-la al nou espai». No obstant això, aclareix que el dissenyador «farà ús de la seva inspiració per millorar l’espectacle».

Dues cultures

Calduch, al parlar del Retaule, insisteix en la seva importància «per a la cultura de Tarragona i de Catalunya». També fa incís en què «ser capaços d’executar el Retaule durant trenta anys implica que s’ha fet una bona feina». Llorach, per la seva banda, al·lega que, a Tarragona, per Santa Tecla, «es bolquen en la cultura popular». La presidenta exposa que «el suport es necessita des de l’1 de gener fins al 31 de desembre per poder arribar a Santa Tecla», i que «cal donar valor a la cultura popular, ja que és poble en potència». Jordi Pous, dansaire del Retaule des dels seus inicis, comparteix el seu punt de vista: «la cultura popular sempre és el germà petit de la cultura en general per a les institucions». Addueix que, sovint, es valora més un altre tipus de cultura, com ara la literatura.

Calduch és testimoni del valor que els ciutadans de Tarragona donen al Retaule i a la seva cultura popular. El director és de Barcelona, però passa tantes hores a la nostra ciutat que es considera tarragoní. De fet, és tecler d’honor. A Calduch, sempre el sorprèn «l’adoració a Santa Tecla i la forma vivencial en què els tarragonins viuen el Retaule». Les compara amb les festes de Barcelona, i declara que aquests components, allí, no existeixen. A més, també és del parer que «s’ha de donar suport a la cultura popular per evitar perdre l’essència del poble».

La presidenta de l’Esbart Santa Tecla, aprofita per recordar que, tot i que l’entitat té cinquanta anys d’història, segueix sense disposar de local social: «tot i ser una entitat amb un premi nacional de cultura, ens trobem en un local de lloguer». Lamenta que, inclús deixant de banda les restriccions sanitàries, és «impossible assajar el Retaule» a les seves instal·lacions a causa de la manca d’espai.