El toc manual de campanes ja és Patrimoni Immaterial de la Humanitat

La UNESCO, reunida a Rabat, Marroc, ha declarat el toc manual de campanes Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta tradició, estesa pel territori estatal, és sostinguda per grups de voluntariat i veïns de diferents localitats. El campanar de la catedral de Tarragona i el seu Grup de Campaners, amb el mestre Cristòfol Conesa, apareixen en el vídeo exhibit a Rabat com aval de la candidatura presentada pel Govern de l’Estat.

La dissetena sessió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, format per 24 representants elegits entre els 180 estats signants de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, ha analitzat 46 candidatures que optaven al reconeixement internacional. Les associacions Hispania Nostra –ens per a la defensa, salvaguarda i posada en valor del patrimoni cultural i natural– i els Campaners d’Albaida, País Valencià, són les que van treballar i preparar l’expedient enviat a la UNESCO.

Des de 2019 el toc manual havia estat declarat com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial a nivell estatal. Per la part catalana, ha estat la Confraria de Campaners i Carrillonistes l’adherida a la sol·licitud. Amb aquesta declaració, s’afegeix a la llista de 530 tradicions que han rebut aquest reconeixement arreu del món. A Catalunya també ho són la Patum de Berga i els castells, a més de les festes pirinenques del foc, el flamenc i la dieta mediterrània, compartides amb altres territoris.

Reaccions tarragonines

Albert Magarolas, que des de finals dels anys 1980 ha pujat al campanar de la catedral a interpretar els tocs manuals, explica com començà tot plegat. «Enric Ventosa era el president de l’Associació d’Amics de la Catedral, i em va convidar a una visita a càrrec de mossèn Salvador Ramon. El campanar estava molt abandonat».

Magarolas liderà un grup que primer netejà i després aprengué a tocar amb el mestratge de Tòfol Conesa, campaner des de petit. «En el grup inicial vam pujar els bombers i després més persones. No era un tema religiós sinó un interès per mantenir la tradició i la història. Aleshores les campanes no es tocaven manualment sinó que estaven electrificades però s’espatllaven sovint».

El 1991 els tocs manuals de la catedral durant les Festes de Santa Tecla foren enregistrats per la Fonoteca de la Generalitat, i editats després en el doble cd de la festa gran de Tarragona, una iniciativa conjunta amb l’Ajuntament de la ciutat. «En pocs llocs tenen campanes del segle XIV que encara sonin», destaca Magarolas. «Està molt bé que hi hagi un reconeixement mundial. Aquí hi ha gent que ho porta bé i n’ha liderat la proclamació, malgrat que és un fenomen molt estès a tota Europa i a altres llocs del món».

Grups destacats

Per la seva banda, Jesús Martínez Casanelles, autor de “Les veus de la catedral de Tarragona” (El Mèdol, 2008) i “El món de les campanes a la demarcació de Tarragona” (Diputació, 2020) explica que «a les comarques de Tarragona hi ha tretze grups de campaners i setze campaners individuals que toquen manualment».

La demarcació compta amb quatre col·lectius que sobresurten per la trajectòria: el de Banyeres del Penedès «que no ha deixat mai de tocar»; el de la catedral de Tarragona; els agrupaments escoltes Misericòrdia i MontsantCim de Reus que toquen a la Prioral des del 2000; i el del Vendrell.

Per a Martínez, «és molt important la protecció d’aquests tocs manuals així com la preservació de les campanes i els campanars en llocs allunyats perquè no siguin espoliats». El proper dissabte al migdia el campanar de la catedral de Tarragona i d’altres de la demarcació s’han adherit a la convocatòria per celebrar la declaració.