El viatge al present de la premsa de lliura de Cal David

Fins aproximadament 250 persones de totes les edats, grups d’amics i famílies senceres, divendres i dissabte passat van tenir el privilegi de ser testimonis de com un artilugi de 400 anys d’atiguitat funcionava a la perfecció, tal com va fer fins a l’any 1972

Es tracta de la premsa de lliura que hi ha, des de temps immemorial, al celler de cal David del poble de Salomó. Allí en Froilà Boronat, l’hereu de la casa, amb la complicitat d’un expert en la matèria, en Josep Güell, de Mas Borràs, de Sant Vicenç de Calders, després de quaranta anys d’aletargia, el 2012 van despertar la gegantina biga de fusta i des de llavors ofereixen l’ocasió de veure com es premsava la verema, o les olives, en un passat no gaire llunyà.

El primer pas va ser posar a punt la gran biga de fusta de caragol, que és el model de la premsa de lliura del cal David, com ara ensabonar la rosca també de fusta, emprat sabó fos, d’aquell que antigament s’elaborava en una caldera a les llars.

Després va venir el moment de muntar el peu, que es fa enrotllant el llivant en forma d’espiral i, finalment, l’hora de donar voltes a la rosca i deixar que la biga fes la feina, des de la simplicitat instal.lada en l’enginy sobre conceptes de la física: la llei de la palanca.

Entre la gent, persones que encara retenien a la memòria aquest ancestral sistema de premsat, però per a d’altres, sobretot els més joves, fou tota una descoberta i motiu d’admiració, en plena era de noves tecnologies i la robòtica. Però el més sorprenent és que ens imaginem que donar voltes a la rosca amb les barres és cosa d’homés ben forçuts. Doncs al contrari, van ser suficients quatre nens i nenes, fins el punt que un vailet de només 7 anys es va quedar sol rodant la rosca, davant la sorpresa i incredulitat de molts.

Froilà Boronat explica que ara, per celebrar els 400 anys de la premsa de lliura (1619-2019), arribada la collita de l’oli «volem posar en marxa la premsa de lliura altre cop, ja que la biga té aquesta ambivalència», prèviament hauran de moldre les olives i la pasta resultant «en aquest cas es coloca entre cofins i no pas al llivant», concreta en Froilà. Apunta a comptar amb col.laboració d’un veí de Salomó, en Jaume Colet, que sebla ser que recorda el procediment.

En Froilà de Cal David assegura que de menut sempre havia sentit curiositat i il.lusió de veure ‘despertar el Goliat’ del celler de casa seva. Se sent cofoi d’haver conseguit el seu somni i commemorar aixi els quatre segles de la premsa, exprement el most i l’oli de les terres de Salomó.