Els resultats de les tombes reials de Santes Creus es publicaran 'on line'

Cinc anys més tard de l’inici del projecte científic de les tombes reials de Santes Creus, els resultats seran posats a l’abast de tothom a través d’un portal d’Internet. Aquesta iniciativa digital, impulsada pel Departament de Cultura, es posarà en marxa aquest any 2015.

La web constarà de dues parts: una destinada a especialistes i una altra al gran públic. Així, d’una banda hi haurà disponible la memòria de l’estudi de les tombes en forma de llibre electrònic, escrit per l’equip científic que va dur a terme la recerca. Per al gran públic, en canvi, hi haurà la publicació on line El Panteó Reial de Santes Creus, de caire divulgatiu. En aquest espai s’hi podrà consultar la recerca científica realitzada a través de diferents tipus de materials, com vídeos, imatges i 3D amb la finalitat que tothom pugui seguir el procés de recerca que es va utilitzar.

Aquesta serà una de les 548 accions que Cultura impulsarà a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural en el context del Pla d’Acció 2015. L’objectiu és augmentar el nombre de visitants als monuments, museus i jaciments catalans en un 8% respecte de l’any passat tot arribant a les 1.111.712 visites. A més a més, el pla també preveu la conservació i restauració d’alguns elements patrimonials del mateix monestir de Santes Creus, com part del rerecor de la nau central, uns vitralls gòtics del segle XII i uns altres de modernistes.

El projecte científic

Va ser el 2009 quan el Museu d’Història de Catalunya va iniciar la restauració escultòrica del panteó reial de Santes Creus. L’acció es va dur a terme en el marc del 850è aniversari de la fundació del Reial Monestir de Santes Creus. L’objectiu era singularitzar el paper de l’abadia dins la història de Catalunya com a panteó reial de la Corona d’Aragó, concebut i planificat pel rei Jaume II el Just entre els anys 1291 i 1316 per tal d’acollir les despulles del seu pare Pere II el Gran, les seves pròpies i les de la seva esposa, la reina Blanca d’Anjou. Es tracta de l’únic monument funerari dels reis de la Corona d’Aragó que s’ha conservat intacte fins als nostres dies i també una de les primeres tombes reials bastides en estil gòtic a la Corona.

A més de la restauració escultòrica del panteó, es va posar en marxa un projecte de recerca científica per tal d’estudiar els rituals funeraris, l’antropologia dels cossos dels monarques i els diferents elements de l’aixovar funerari. Primerament es va fer una videoendoscòpia de l’interior de les tombes, amb la qual es va confirmar que les de Jaume II i Blanca d’Anjou havien estat objecte d’espoliació, mentre que el cos del rei Pere II el Gran es trobava intacte. A continuació, es van extreure les restes i van ser estudiades.

Dos anys més tard de l’inici, el projecte va entrar en fase de resultats. Es va confirmar, per exemple, que Blanca d’Anjou havia mort en el seu desè part. Es van conèixer també algunes pràctiques funeràries, com que la reina va ser enterrada maquillada amb carmí. D’altra banda, la recerca va permetre reconstruir els rostres de Pere el Gran i de Blanca d’Anjou.