Les bandes de cornetes i tambors són formacions ideals per a desfilar. D’aquest tipus de bandes també n’hi ha de militars, que estaven sota comandament d’un suboficial. Els de la banda de música i els de la banda de cornetes i tambors no tenien massa «feeling», ja que uns tocaven peces més elaborades i el director era capità, en canvi la de cornetes i tambors tocava marxes militars, per això els hi deien bandes de guerra. A les bandes de guerra els galons eren daurats, i a les de música platejats. En aquesta època també hi havia la banda de cornetes i tambors de la Creu Roja.
Jo recordo al brigada Luna, que als anys 50 va dirigir amb encert la Banda de cornetes i tambors de l’Agrupació d’infanteria Badajoz 26. El brigada Luna vivia a la Rambla Vella, era client de Casa Boada i amic de mons pares. Durant una època es va posar de moda un bolet que es criava dins de l’aigua i es feia molt gros.
L’aigua es podia beure i se suposa que era un bon complement medicinal. El 1954 el brigada Luna ens en va portar un d’aquests bolets perquè la meva mare estava malalta i ell va intentar que millorés.
A més, recordo que venia una senyora gran a portar herbes per fer infusions, era amiga de la família i tenia la teoria de que el camp era una farmàcia, anava a buscar herbes i les repartia entre les amistats. També venien a casa diversos metges, el Dr. Mallafré pare i el Dr. Esqué, que era especialista del cor ja que ma mare, la Victòria Pascual Castellnou, tenia una pericarditis constrictiva i morí l’1 de juny de 1954 a les dues de la tarda.
A Casa Boada hi neixien sovint tertúlies sobre temes musicals, ja que el meu pare era músic. En aquestes tertúlies hi participaven entre d’altres el trompeta Mundín (que havia treballat en cinema), Yoldi Etayo (que havia fet arranjaments per Antonio Machín), el bombardino Clemente (que tocava també al Maxim’s) i d’altres músics militars com el mestre Josep Maria Malato Ruiz (1911-1983).
Malato era un músic clàssic que tocava el que sortia a la partitura, i va dirigir la Primitiva de Lliria amb més de cent músics el dia que va venir Dalí a Tarragona (1973). Resulta que al Dalí no li va agradar gaire ja que ell esperava que l’orquestra anés seguint les seves pinzellades, però no va ser així i Malato va dirigir l’orquestra amb precisió.
Al Camp de Mart el Dalí va fer un discurs on en va dir de grosses, com ara «Si Trajà vingués a Tarragona, quedaria parat e veure les cabines telefòniques» o «tots aquests que estan tan ben asseguts aquí, no han pagat l’entrada».
Me’n recordo com si fos ara! Mon pare també hi va anar, amb el cambrilenc Anton Bas Rubio (1903-1991). L’Anton Bas era trompetista i violinista. Mon pare i ell van ser qui van ensenyar les primeres notes al mestre Malato, per això el vam anar a saludar en acabar el concert.
Ramon Calduch, a capela
De músics i cantants n’han vingut molts a Casa Boada. D’aquesta època en recordaré alguns, com Ramon Calduch, que més d’un cop va cantar al bar a capela, que deia ell. Ramon Calduch estava a Tarragona fent el servei militar i cantava al Niu d’art de La Palma.
També van ser clients de Casa Boada Francisco Garrido, Bernardo Rios, el mestre Magí Mercadé, pianista i director de l’orquestra Sensación del Vedrell, el senyor Ramon Estil·les, gran músic de l'orquestra Melodia del Vendrell i veí del carrer López Pelàez.
El senyor Arnau, subdirector de la banda militar i director de la banda Ciutat de Tarragona em va regalar un bombardino, que està penjat a Casa Boada, i el senyor Estil·les una flauta travessera de fusta, que també està al bar. Les tertúlies amb aquests músics eren meravelloses, amb passió.
Parlaven de les seves aventures, de concerts suspesos per la pluja, de veïns de pobles amb qui havien compartit casa durant les festes majors i de tantes coses.
