Històries de Casa Boada: Records de la Rambla Vella

Amb aquest escrit no vull fer un repàs a tots els establiments de la Rambla Vella, però sí anomenar-ne uns pocs, com ara el de la bodega de la senyora Banús, davant de l’institut. Amb botes de vi, sense cap decoració. Hi venien vi i olives, en una època en què es venia més el vi blanc que el negre. Al principi li portaven el vi amb un carro que ja era per portar botes. Eren uns carros reforçats i normalment portaven dues cavalleries. Després això va canviar i les botes les tenien sempre allí i omplien amb una bomba i un tub.

A prop de la bodega recordo un ferrer, sempre hi tenia cavalleries per ferrar. I també al número 47 Electricitat Moncunill, fundada l’any 1939 per Joan Moncunill Serra, de la Masó. És una botiga que segueix en plena activitat gràcies als seus successors. Alguns cops hi he anat a comprar, ja que els hi pots demanar consell sobre els productes. Recordo que havia fet la mili amb un Moncunill, a qui li van encarregar les tasques d’electricitat de la caserna. Electricitat Moncunill és una botiga veterana, i hi podem observar alguns dels materials que s’utilitzaven abans en el món de l’electricitat.

L’Ideal era un bar amb terrassa al número 24. Dins hi havia un reservat on es jugava a cartes d’amagatotis. Estava prohibit, però tothom sabia que s’hi jugava. Els jugadors acostumaven a deixar una propina sota el plat per a l’amo del bar. Era un bar de l’època, dels de taulells de marbre. Tenia taules rodones de tres potes, fet que facilitava que la taula mai ballés.

L’Hospital de Santa Tecla el recordo de quan funcionava molt com a casa de socors i hi acudíem per petits accidents. Alguns d’aquests accidents acabaven sortint l’endemà al Diario Español, amb notes on s’explicava breument que l’accidentat havia estat atès degut a la mossegada d’un gos, cremades lleus, un coet o coses per l’estil. La farmàcia Bové estava vinculada a l’hospital i despatxava fórmules magistrals i tenia molts pots que avui són antics.

El Principal era un teatre on jo només hi havia anat al cinema. Era molt bonic, en forma de ferradura. El van enderrocar per fer-hi habitatges i poder finançar l’hospital. En el moment d’enderrocar-lo molta gent s’ho mirava amb tristor. Algunes persones es van endur pedretes del teatre com a record. El cap de la brigada, senyor Marçal, va salvar l’estàtua que hi havia dalt. Jo en aquella època col·laborava en diversos diaris i vaig fer-ne unes fotografies que va publicar La Vanguardia i d’altres mitjans.

Davant hi havia un senyor que es deia Comas que era qui més travesses venia de tot Tarragona, en un espai petitet però molt concorregut. Les travesses van arribar a ser les apostes més de moda. A la Rambla Vella també és on es va començar a vendre l’autèntica orxata valenciana, amb els torroners de la Sirvent, que van arribar de Xixona el 1860. Aquesta petita tenda es va anar expandint i actualment gràcies a una dona valenta, la Joana López, fins-i-tot han arribat a Marbella. Allí també s’hi poden menjar les típiques galetes Maginet, que primerament feia el senyor Arimany i que avui fa la Sirvent.

Poc més enllà podies comprar una vaixella a casa Piqué, o anar al bar restaurant Rosales, els cinemes Capitol, Coliseum, Catalunya, Cèsar o als hotels Bea i Paris. Hi havia també un punt de la casa Citroën, del senyor Virolès, i el garatge Panadès on es venien Mercedes, el govern Militar, la congregació Mariana, l’Imperial Tàrraco o la casa Farré amb la seva infinitat de selectes queviures o la jogueteria González, on encara hi havia vist joguets de llauna.