Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

La Fira de Mont-roig

| Actualizado a 08 agosto 2022 07:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Arriba l’estiu i pobles i ciutats esclaten amb festes, música i infinitat d’actes, que abans eren pocs però ens semblaven molt més. Jo recordo molt la Fira de Mont-roig del Camp de quan era petit, sempre l’esperava. Del primer que sempre estàvem a l’aguait era de quan plantaven les parades de joguets, que es muntaven just davant del campanar de l’Església Vella, l’actual plaça Joan Miró. Recordo com mirava els joguets que estaven col·locant a les prestatgeries. Als xiquets se’ns feia la boca aigua amb això. Les parades eren senzilles, amb una lona que protegia la mercaderia.

El més curiós és que la Fira acostumava a ser poca. Una parada de barques i una de tir petita on hi tiràvem amb escopetes de taps de suro i el premi acostumaven a ser caramels o ampolletes petites de vermut. També s’acostumava a jugar un partit de futbol. Tots els horaris de les activitats eren compatibles, i fins que no sortíem del futbol no començava començaven les activitats a les pistes que estaven junt al primer pont, als Set Ponts. Allí s’hi feia autèntic cinema d’estiu. A Mont-roig hi havia un parell de cinemes que feien les nostres delícies, el Casino i el Cinema Martí, de cal Panadero. Del Cinema Martí recordo les neules que menjàvem a la mitja part, que crec que venien de Reus. Del Casino del carrer Major penso en el seu saló, amb el seu saló de cinema on s’hi feia el concert-vermut. Recordo lo boniques que eren les tapes i la música de l’Eliseo del Toro, que el recordo com a excel·lent cantant. Quan l’Eliseo del Toro cantava tothom callava. En aquella època no recordo que vinguessin tantes orquestres de Girona. Acostumaven a ser formacions d’aquí. El ball i el concert es feien al Casino amb calor i les finestres obertes perquè passés l’aire. Dels dies de la Fira recordo que la sessió de concert-vermut es feia en sortir de missa.

Una altra formació que em va impressionar va ser l’orquestra de Joe Grifoll, que era un trompeta fora de sèrie que mantenia el públic atent. Joe Grifoll va néixer a Gratallops, i va triomfar muntant la seva pròpia orquestra, que agradava molt ja que oferia un bon repertori de «varietés». Un cop acabat el concert cada família se n’anava a casa a menjar. Bé, això si encara tenies gana ja que l’aperitiu sempre era molt abundant.

Els xiquets s’ho passaven bomba en aquella fira humil que no tenia res a veure amb com és actualment la Fira de Mont-roig. Aquells xiquets vam créixer i la fira també. Amb els anys van començar a venir atraccions de gran fira, com cotxes de xoc, xurreries i moltes parades de venda de joguets, barraques de tir o zones gastronòmiques. Cada Fira cal posar-la en el context de la seva època, i en cada moment sempre hi he sabut trobar sorpreses. Qui li hauria dit a aquell nen que era jo, enlluernat per la Fira d’abans, que el meu fill acabaria sent-ne pregoner l’any 2013!

Recordo lo boniques que eren les tapes i la música de l’Eliseo del Toro, un excel·lent cantant

Per Mont-roig hi han passat grans orquestres, també de gironines, amb quatre o cinc cantants. Les orquestres són centrals en qualsevol festa major o fira, ja que ofereixen un bon concert i a la nit ball amb la màgia de llum, color i vestuaris. Enguany la fira ha arribat a la 139a edició i ha portat l’orquestra Costa Brava, amb concert i ball a la pista d’estiu. És una orquestra que recordo molt de l’època en que la dirigia Joan Vilanova i crec que era de les poques orquestres que duien un contratenor, que era un jove amb molt de talent. Malgrat no tenia violins sonava molt bé i el mestre Vilanova sempre explicava coses de la música. El mestre Joan Vilanova li donava aquell toc que feia que la música t’arribés a l’ànima. Com passa a la vida aquest gran mestre va morir, però l’orquestra segueix obsequiant-nos amb bons concerts i balls.

Tot ha canviat tant... als balls i concerts a l’aire lliure hi assisteix gran quantitat de persones. Ara és molt més fàcil la mobilitat i els concerts de la Fira atrauen a molta més gent de pobles veïns. Després del concert es formaven grups per anar a sopar i esperar el ball de la nit. Poder seure a la pista de ball, veure l’espectacle, beure un refresc o cava també és una bonica manera d’acabar un dia de Fira. La Fira també és un bon moment per comprar oli de Mont-roig.

Al final, com en totes les festes dels pobles, ens queda el bon regust de boca d’haver pogut retrobar amics i coneguts i gaudir de moments feliços. Després de la Fira tocava tornar al treball i els pobles retrobaven la pau i es rutines del dia a dia, esperant la festa major de Sant Miquel, més tranquil·la. Però les festes mai acaben ja que els pobles del voltant fan les seves i recordo haver anat a escoltar orquestres a Montbrió, Riudoms, Vilaplana i Pratdip. També he vist diferents actuacions de l’orquestra Maravella, oferint el repertori que el seu públic espera. La Maravella és una de les formacions que més m’agraden. Porta unes potents seccions de metall, corda i percussió. La Selvatana és també una orquestra de primera divisió, amb bons músics i cantants. La Costa Brava, Montgrins o la Principal de la Bisbal també són boníssimes. No em vull oblidar de l’orquestra la Nova Blanes, una bonica formació amb la senyoreta Boqueras, reusenca. Totes aquestes orquestres les he vist als pobles del voltant de Mont-roig.

Comentarios
Multimedia Diari