La comtessa que
vetlla Tarragona

La memòria de les tarragonines i tarragonins ha esborrat poc a poc el record de l’atàvica guardiana de les seves muralles, la comtessa o princesa Agnès. Ara, cada diumenge d’abril i fins al 12 de maig, a les 11 h, poden reviure-la en una visita teatralitzada a la torre del Pretori, a la plaça del Rei. L’actriu Encarna Laínez Robert la retorna al castell de Rei, principal espai de l’autoritat medieval militar.

Diuen que no es pot tenir pressa, ni excessiva por; només cal esperar, pacientment i en silenci, fins que, de nit, la sentinella acudeix a la seva cita eterna en una ronda interminable, jorn rere jorn, any rere any, segle rere segle des del XII. Si mirem atentament cap als murs, hi desfilarà una silueta humana, meitat llum blanca meitat ombrívola.

Una figura femenina reneix entre els carreus. Camina sense pausa, i al final de la ronda desapareix, engolida per les velles pedres. Els núvols juganers i els capricis de la lluna es poden confabular perquè la comtessa cristiana llueixi amb tota l’esplendor.

Els Aguiló

Agnès és l’esposa de Robert d’Aguiló, qui l’any 1129 fou investit pel bisbe Oleguer de Barcelona com a príncep de Tarragona, ciutat de la qual li feu donació, junt amb el territori immediat, llevat dels béns eclesiàstics i les persones que en depenien.

En el nou principat en el sentit de domini, terra fronterera des de la invasió musulmana, la comesa n’era la repoblació. En la mateixa escriptura d’infeudació Aguiló reté jurament de vassallatge al prelat i als seus successors.

D’origen normand, les seves tropes mercenàries també havien estat al servei del casal de Barcelona. La comtessa rememora els temps en què els sarraïns encara eren a Tortosa, Miravet, Siurana, Prades o Lleida, i les regulacions per a una ciutat amb un miler d’habitants que imposaven una sanció de 40 sous si s’hi desembeinava l’espasa: «És cosa de tots els habitants conservar la pau».

Amb l’arribada del nou mitrat Bernat Tort el 1146, començaren les desavinences amb els Aguiló. Així, el 1151, «tot i que l’arquebisbe ens retingué part del feu, el meu marit i jo vam jurar-li fidelitat pel bé i la pau de Tarragona», explica Agnès.

De fet, la ciutat es dividí entre tres senyors: el prelat, el comte de Barcelona i els Aguiló. «L’arquebisbe es feu edificar la seva fortalesa, el castell, i s’apropià dels puigs on hi havia conreus». Agnès relata l’ambició de Tort: «Volia construir la catedral més gran que hagin vist aquestes terres, i començà amb una canònica seguint la vida regular de sant Agustí. El meu marit em calmava: el que és nostre sempre ho serà, em deia».

Guillem successor

Durant la prelatura de Tort, cap a 1154/59, morí Robert. El germà gran dels quatre fills del matrimoni Aguiló, Guillem, succeí el pare. El nou mitrat nomenat el 1163, «Hug de Cervelló, encara fou més ambiciós i malèvol; no podia entendre que el meu fill Guillem tingués la mateixa autoritat que ell ni que una dona administrés la ciutat».

El 1168, enviat a un encàrrec pel rei Alfons el Cast, Guillem fou mort a Tortosa. Agnès no dubta: «el crim s’havia comès per instigació de l’arquebisbe Hugh. Del meu fill només em tornaren un anell». Una làpida recordà el difunt a Santa Tecla la Vella, on la mare dipositava roses. «Per anar-hi des del nostre castell, evitava passar per davant del prelat». Molt afectada, la comtessa morí el 1170 a la nostra ciutat, que considerava «la més gran que hi ha i que hi haurà».

El 17 d’abril de 1171, Hug sucumbí a mans dels germans Aguiló durant una missa a la catedral de Tarragona. En saber-ho, el rei Alfons exilià els Aguiló a Mallorca, encara sarraïna. S’obria un nou capítol en la història de Tarragona.