L’aigua més tradicional i emotiva de tota la ciutat

Faltaven deu minuts per les cinc de la tarda quan diferents veïns de Bonavista ultimaven els detalls per començar a distribuir l’aigua de Sant Magí. És el primer cop que l’aigua beneïda del patró de la ciutat es reparteix als barris de Ponent i els indrets escollits han estat la Rambla del Pilar i la Plaça de la Font de Bonavista.

L’Associació de Veïns va rebre amb els braços oberts la idea que el barri fos un dels set punts de distribució de l’aigua. D’això fa tres setmanes i durant tots aquests dies, fins ahir, es van dedicar a posar la plaça a punt i a donar-li un toc més colorit. «Durant quinze dies els veïns hem pintat la tanca del parc amb diferents colors vius i hem fet petites actuacions per arreglar els desperfectes de la font», explica Loli Gutiérrez, presidenta de l’AVV Bonavista, qui també es pren aquesta jornada com una «festa de reinauguració» d’una plaça que a ella la transporta a la seva infantesa.

Els veïns coincideixen que portar l’aigua de Sant Magí a Ponent ajuda a reforçar el vincle del centre de la ciutat amb els barris i a exportar les tradicions tarragonines a zones on aquestes no estan tan arralades i on no es té tanta coneixença sobre aquestes.

Les tradicions de Sant Magí passen de generació en generació, deixant històries a totes les famílies de Tarragona, com és el cas de Pere Pérez, el primer veí de Bonavista que va apropar-se a la plaça de la Font del barri a adquirir una cinta i dos càntirs amb l’aigua de Sant Magí. «Fa divuit anys va morir la meva mare i des d’aleshores no he tornat a agafar l’aigua de Sant Magí. Cada any ella me’n portava i era una tradició molt bonica», explica Pere qui reconeix que li va fer molta il·lusió quan es va assabentar de l’arribada de l’aigua al barri.

La principal característica de la distribució de l’aigua d’enguany és la diversificació per set punts diferents de la ciutat. Més enllà dels dos indrets als barris de Ponent, es troben un punt a cada un dels locals de les quatre colles castelleres de la ciutat -en el cas dels Xiquets de Tarragona, a la porta de l’Ajuntament- i a la plaça de la Pagesia, sent aquest últim el més proper al Portal del Carro, el punt de distribució d’aigua habitual.

«És molt diferent d’altres anys perquè hi ha una complexitat organitzativa afegida que abans no hi era». Adolf Quetcuti, president de la Confraria de Sant Magí Màrtir de Tarragona, explica que tots aquests canvis poden comportar «resultats positius», però que, de moment, estan a «l’expectativa».

El cert és que la inclusió dels barris de Ponent es veu amb bons ulls per part de totes les parts implicades, tot i el fet que distribuir l’aigua i els altres elements per set punts diferents de la ciutat, comporti una feina extra abans inexistent.

Entre els tarragonins i tarragonines també agrada la idea que s’afegeixin els barris de Ponent a la festa, però «sense renunciar a l’emotivitat i a la màgia que transmet el Portal del Carro». Pilar Ortiz, de la Confraria de Sant Magí, assegura que sent «una mica de pena», però celebra que finalment s’hagi pogut organitzar. En la mateixa línia s’expressa Marta, una de les tantes tarragonines que s’ha apropat a la plaça de la Pagesia a seguir amb «la tradició familiar», enguany amb uns canvis que creu que són encertats i necessaris per «evitar col·lapses i aglomeracions» al Portal del Carro, afirmant, alhora, que «dol viure un Sant Magí així».

Els testimonis de Pere, Marta o Montse, qui va arribar a la ciutat fa 13 anys i que des d’aleshores col·lecciona els càntirs any rere any, reflecteixen que la celebració de Sant Magí segueix present i que, tot i les circumstàncies que condicionen la consecució de les festes, les tradicions i les emocions segueixen intactes.

Aquests dies de Festa Major a Tarragona s’ha utilitzat l’expressió «mantenir l’essència» per descriure pràcticament tots els actes culturals, tradicionals i festius que s’estan celebrant aquest Sant Magí tan atípic. L’empenta dels veïns de Bonavista per tindre la plaça ben maca i enllestida o la feina organitzativa afegida que ha suposat enguany el fet de distribuir l’aigua pels set punts, demostren que, any rere any, les festes majors són possibles gràcies a les emocions que aquestes susciten als tarragonins i tarragonines.