Llarga vida a la gent del Carnaval de Tarragona

Estic trista i encara de dol. S’ha acabat Carnaval i aquest any que he tingut l’oportunitat de viure aquesta festa des de dins, amb micro i sense, sento una buidor que no sentia des del 25 de setembre.

No és la mateixa sensació, ni la mateixa intensitat ni la mateixa pena, però trobo a faltar consultar el programa per explicar-li què fan avui a aquell amic que prefereix preguntar-te cada dia a mirar-ho des del mòbil. Si no teniu aquest amic, sou vosaltres, sempre hi ha algú.

M’acomiado del Carnaval amb molt d’orgull i amb el convenciment que tenim una magnífica festa major d’hivern que encara té marge de millora. Sincerament i de tot cor, crec que les comparses donen cada any el 100%, tant pel seu esforç, el seu treball i la seva inversió econòmica com també per la seva il·lusió i passió per aquesta festa.

Recordo estar seguint la Rua de l’Artesania i mirar cap a un costat i veure gent que s’havia portat la seva cadira per veure tot el trajecte i que gaudien amb cada comparsa. També recordo mirar cap a dalt i veure somriures difícils de descriure ballant amb una energia que tampoc sé explicar, només sentir.

Entenc que hi hagi gent que no li agradi, que no ho visqui de la mateixa manera i que prefereixi un altre tipus de festa, però després de viure aquest Carnaval, continuo trobant injust algunes de les crítiques i més quan moltes d’elles venen de persones que creuen que el Carnaval és la Rua de l’Artesania i alguns actes de la Colla La Bóta.

Dic alguns perquè segurament les que reivindiquen la falta de la sàtira no sabrien dir ni quants ni quins actes són fets per La Bóta.

L’altre dia vaig llegir a X una frase que em va agradar molt: «el Carnaval o el fas o te’l fan».

No crec que sigui just criticar una festa des d’una pantalla. A més, el millor, és que aquesta reflexió venia d’un membre de La Bóta, una entitat que demana cada any la participació de la ciutadania. Perquè volem sàtira, però també hem d’ajudar a aquelles i aquells que la fan.

Per cert, no sé si no va agradar molt la seva disfressa d’enguany amb el seu ‘Ajuntafems’ i la seva crítica a l’estat de la neteja de la ciutat, però no vaig acabar d’entendre que la Colla La Bóta no guanyés el Premi Honorífic ‘Sàtira 2024’, dotat amb 200 euros, a la comparsa o entitat que hagi utilitzat aquest vessant o hagi protagonitzat un fet simpàtic durant la festivitat del Carnaval. Suposo que van triar una temàtica massa real i per alguns no molt simpàtica.

En fi, enhorabona a Disc 45 pel doble premi i reconeixement, guanyadors de la Disfressa d’Or i de la Rua. També enhorabona a Som Urban per la segona posició a la Disfressa i a Colours Fantasy pel seu concubinatge. I òbviament, enhorabona a totes les comparses i entitats per posar vida, purpurina i felicitat a una ciutat que a vegades no us ho agraeix com deuria.

A l’estil Santa Tecla, començo el compte enrere per l’any vinent i convido a tots/es els que no heu seguit molt aquest carnaval o creieu que no us agrada a que reviseu el programa i descobriu tots els actes, i si creieu que es pot afegir, modificar o millorar algun d’ells, que formeu part d’aquest canvi. Perquè si volem que sigui oficialment la festa major d’hivern de Tarragona l’hem de sentir i defensar com a nostra.

Però bé, després dels tambors de la ploma i la sàtira ja s’escolten els tambors dels ciris i les palmes. Una festa que jo gaudeixo des de lluny, però que sento ben a prop.