Centenari del castell de focs des del Miracle

Les Festes de Santa Tecla tenen efemèrides destacades. Així, es compleixen dos centenaris notables, coincidents amb actes d’avui, diada de la patrona. Per una banda, el tabernacle amb rodes sobre el qual desfila la relíquia del Braç de Santa Tecla, que substituí el sistema de transport a coll, fou estrenat el 1923, per la festivitat anterior de Corpus, a la primavera, i d’ella passà a la de setembre.

Per altra banda, aquella Santa Tecla s’inaugurà la Punta del Miracle com a lloc per disparar un dels castells de focs. El programa en recull tres de diferents. La nit del 23 s’efectuava a la Rambla Nova, aleshores de Sant Joan, i la de la Mercè a la plaça dels Carros, dita d’Olózaga en record del polític, advocat i escriptor basc Salustiano Olózaga (1805-1873). Però aquell any la vigília s’estrenà una nova ubicació, la que ja ha conegut la majoria de l’actual població.

Explicava el programa, recollit pel Diari, sobre la nit del 22 al 23: «A las doce en punto, el acreditado pirotécnico de Reus sr. Espinós disparará un magnífico y sorprendente castillo de fuegos artificiales en el ex fuerte de la Reina (Punta del Milagro), y, después, una música militar ejecutará varios y escogidos bailables en el paseo de Pi i Margall», actual de les Palmeres.

Trajectòria

La casa reusenca es fundà el 1868 per Jaume Espinós Sangenís, a qui succeí Emili Espinós Huguet. Quan estrenà la Punta del Miracle, ja havia realitzat castells destacats, com en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i en la coronació del rei espanyol Alfons XIII el 1902 a Madrid. L’any següent, el 1903, les seves instal·lacions patiren un greu accident amb morts i ferits.

El 1910 s’anunciaven com «los talleres más importantes y acreditados de España, ocupando un personal diario de 50 operarios». El 1915 remarcaven que també havien estat guardonats amb diplomes d’honor i medalles d’or a les exposicions de París, Brussel·les, Saragossa, València i Múrcia.

El 1920 poc abans de l’any que avui ens ocupa, comandada per Jaume Espinós Sotorra –net del fundador–, la producció s’industrialitzà. Així, a més de la pirotècnia festiva, passà a fabricar senyals marítims de llum, coets granífugs contra les pedregades, o fums i gasos militars.

Opinions diverses

La portada del Diari del dia de Santa Tecla de 1923 dona notícia de l’èxit de la nova localització: «Terminaron los festejos de ayer con el disparo de un castillo de fuegos artificiales, que, a pesar de la hora intempestiva que se disparó, doce de la noche, millares de personas ocupaban el paseo de Pi i Margall, que dominaba la punta del Milagro, donde se colocó, aplaudiendo al pirotécnico».

En canvi, al balanç de les festes d’un altre rotatiu local, La Veu de Tarragona, la pirotècnia reusenca no sortí gens ben parada. De la tronada de la vigília, assegurava: «trons de per riure». I del castell: «Els focs artificials de vigília, al Miracle, no resultaren; coets i coets i unes cascades de magnèsia i prou. Focs per ésser vistos a un kilòmetre de distància, resulten una mala pensada».

Les altres mostres pirotècniques també foren encarregades a Espinós. El castell del 24 a la plaça dels Carros reeixí: «A la plaça dels Carros, focs artificials; això fa pensar a més de quatre que demà ¡ai! és dia de calces velles. Macos els focs; de mi sé dir que hi bado com un xiquet amb els gegants». La traca posterior a la Rambla tingué altibaixos: «I després la traca de la Rambla: allò fou una atracón de traca truculenta; tota la Rambla atracada de banda i banda i amb uns espetecs que quasi quasi. Els canaris de nostres balcons moriren quasi tots d’atacs cardíacs; els pardals del extremo este i de l’altre i del mig, fugien esparverats i es tiraven de cap a les parets. ¡Pobres bestioles!

I pobres de nosaltres, que les orelles no ens donaven l’abast a sentir tant soroll. Sort que s’apagà vuit o nou vegades, i aprofitàvem els segons per donar repòs a les trompes eustaquianes en perillosa tensió. Per fi, la bomba final; comparat amb el soroll de la qual l’espetec de la grossa Berta semblava una escopeta de pistó de les de la fira».

El consistori d’aquella Santa Tecla, immersa des de feia pocs dies –13 de setembre– en el nou règim provocat pel cop d’estat del militar Miguel Primo de Rivera, era presidit des de gener per l’alcalde de la Lliga Regionalista Josep Mullerat i Soldevila, qui acabà l’octubre imminent.