Un magnètic recull de contes sobre Tàrraco

Llegir deu contes il·lustrats sobre deu espais de la Tàrraco romana és la nova experiència editorial amb segell quilòmetre zero que ens ofereix Insitu Comunicació aquest Sant Jordi. A dos autors habituals de la casa, com són la narradora MontserRat Cebrián Sabat i l’il·lustrador Armand, prou coneguts dels lectors d’aquesta pàgina perquè ens hi hem referit en aventures creatives anteriors, s’afegeix en aquest cas Toni Solé Bru.

Nascut a Tarragona el 1967, ell és educador social de professió. La meitat de la seva vida laboral l’ha desenvolupada en un centre residencial d’acció educativa i l’altra en un equip de serveis socials d’atenció a la infància. Fa temps que escriu, però, tot i ser el més veterà de l’equip, fins ara només ho havia fet per al gaudi personal i de l’entorn més proper.

La nena d’ivori. Un passeig per Tàrraco és el títol d’aquest volum de gairebé cent pàgines i enquadernació amb tapa dura, que s’ha cuinat a foc lent durant dos anys i mig. Els autors imaginen com hauria pogut ser obrada la nina d’ivori articulada que custodia el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i la relació amb la seva propietària, una nena de sis anys, batejada per ells com Vita, amb qui fou trobada en un sarcòfag romà pels arqueòlegs el 1927.

Guies per Tàrraco

Emprant un joc de paraules, aquella xiqueta esdevé ara la nena d’ivori. Ella i la joguina són les guies per passejar els lectors per la Tarragona de fa 1.700 anys i descobrir els principals edificis i espais que han perdurat, això sí reconstruint la vida d’aleshores. En aquell segle IV dC el teatre ja estava abandonat, perquè els gustos del moment havien prioritzat altres espectacles com les lluites de gladiadors en l’amfiteatre, centrades en un conte amb combatents femenines, o com les curses de carros al circ.

El llibre no es conforma en apropar-nos els trets més coneguts d’aquestes activitats sinó que, per exemple, explica la particular manera d’entendre l’esportivitat en aquells temps quan els espectadors participaven destorbant els aurigues i fins i tot agredint els cavalls. La Vita se’ns presenta com una xiqueta a qui no agrada aquesta tipologia d’espectacle, molt molesta amb la cridòria que s’hi viu. Per contra, és una apassionada de les comèdies desaparegudes que havia acollit el teatre.

Les diferents aventures també estan plenes de les descobertes que et depara la vida, com la troballa d’una nova amiga, l’amor, la interferència dels pares en la concertació de matrimonis, o fins i tot la mort, personificada en aquest cas en la d’un xiquet amic de la protagonista. Eren moments en què es convivia amb una mortalitat infantil elevada.

Societat i objectes

El llibre també dibuixa com era la societat de l’època. Així se’ns retrata molt estratificada en estaments, que són mostrats a través de la classe rica i dominant, els legionaris, els artesans que malden per poder pagar impostos, els constructors i reparadors d’embarcacions, les teixidores de veles i d’indumentària, els esclaus, o els jugadors fraudulents.

En algunes trames els objectes, conservats avui en equipaments museístics de Tarragona, adquireixen un pes essencial. És el cas de la mateixa nina, indispensable per evocar el fòrum de la Província com espai de recaptació impositiva o la necròpolis com «la ciutat del silenci», o un dau trucat pretext per presentar-nos el fòrum de la Colònia com indret que, entre altres serveis, acull la basílica d’administració de la justícia. Els jocs de la Vita i el seu amic Marcus vora el port ens condueixen al conegut mosaic dels peixos.

Si bé els escenaris són essencialment urbans, un dels contes ens transporta al riu Tulcis, l’actual Francolí, i d’aquí a l’entorn de l’aqüeducte com a instal·lació destinada a la canalització de l’aigua. Com ens té ben acostumats, l’Armand els ha creat amb rigor històric, abastant els monuments, el mobiliari, la indumentària o els pentinats.

Les narracions estan escrites amb una sintaxi planera que en facilita la comprensió. Els autors no han defugit, però, l’ús de lèxic propi dels temps de Roma, que és degudament aclarit en glossaris al final de cada història i també en un apartat final. Un llibre recomanat per a nenes i nens a partir de vuit anys, però que pot ser llegit i explicat als més menuts que encara no gaudeixen d’autocapacitat lectora.