Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    Mulassa tengui, Ball de Pastorets falti

    Per oblidar Operación Triunfo vaig visitar la festa del seguici de Vila-seca i ara només puc pensar en l’àlbum de cromos de Santa Tecla. Tenim un seguici increïble, unes entitats que el fan possible i que de sobres muntarien una festa així

    22 febrero 2024 20:34 | Actualizado a 23 febrero 2024 19:12
    Se lee en minutos
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    M’ha costat molt trobar un tema per parlar que no sigui Operación Triunfo. Sí, estava enganxada i aquests dies el meu entorn i les meves xarxes socials només parlen del programa. Per què ha triomfat tant? Com pot sobreviure i reviure d’aquesta manera Operación Triunfo?

    No tinc ni idea, aquesta és la veritat, però és un bon exercici de reflexió i de representació de l’evolució i el futur dels formats. És fort pensar que aquest programa va néixer el 2001 a TVE i que una de les seves concursants, 23 anys després, l’estigui presentant a través d’una plataforma i servei de streaming.

    Hauria funcionat igual de bé a la televisió? Això és una pregunta que suposo que es faran els que encara es pensen que la pantalla més important és la del comandament a distància.

    En fi, m’ha costat, però no parlaré d’Operación Triunfo, tot i que seria molt interessant obrir un debat sobre com aquest tipus de format genera una certa dependència emocional o una inexplicable toxicitat entre el públic més jove.

    A mi m’encantava jugar als Sims, però cal ser conscient que quan apagues l’ordinador tornes a la realitat i a la teva vida, en la qual, malauradament, no pots utilitzar el codi “motherlode”. Això només ho entendran els friquis del joc.

    Per moltes edicions que facin, cap cançó d’OT podrà superar mai al nostre Amparito Roca

    Ara sí, canvio de tema. L’altre dia vaig anar a Vila-seca, feien la festa del seguici al Jardí del Castell, un espai preciós que no coneixia. L’acte consistia en una sèrie de tallers on cada entitat del seguici del municipi ensenyava la seva tasca a través d’algun tipus d’activitat.

    A més, també regalaven alguna cosa relacionada i un àlbum de cromos que havies de completar on el cromo de Messi era el del Cavall Alat de Vila-seca. M’ho vaig passar molt bé i vaig poder descobrir el seguici del municipi, ja que a vegades sembla que coneixem més allò que veiem a través de la pantalla, però que està a milers de quilòmetres, que el que tenim a 10 minuts.

    I quan estava allí, només pensava, això ho hauríem de fer a Tarragona. Obrir les portes de la Casa de la Festa perquè els seus inquilins facin excursions. Us ho imagineu? No sé la complexitat de fer-ho possible, però si m’ho vaig passar bé a Vila-seca, imagineu-vos la galeria del meu mòbil si es fes a Tarragona.

    Com si fos setembre. El millor és que després d’aquesta festa, va venir una altra. Van fer un vermut carnavalesc amb un dj., una barra i diferents paradetes d’entitats de la ciutat que venien racions de menjar, boníssimes, per cert.

    Però això encara no era el millor, i és que a més d’estar en un espai bonic i natural, hi havia una zona d’aparcament al costat molt àmplia per deixar el cotxe, per si no trobaves lloc a prop a la zona blanca. Sí, sí, he dit blanca.

    Total, un pla perfecte de cap de setmana. Però tranquils/es que no m’empadronaré a Vila-seca, tot i que vaig completar la meva col·lecció de cromos.

    Només ho volia compartir perquè em faria il·lusió gaudir d’actes com aquest a Tarragona. Tenim un seguici increïble, unes entitats que el fan possible i que de sobres muntarien una festa així i molts espais on realitzar-ho.

    Repeteixo, somiar és gratis i no sé que difícil seria portar-ho a terme, però no sabeu la il·lusió que em faria tenir un cromo de la Mulassa.

    Ball de bastons tengui, el Negrito i la Negrita falti, Moixaganga tengui... jo crec que és l’única manera d’oblidar-me d’Operación Triunfo i és que per moltes edicions que facin, cap cançó podrà superar mai al nostre Amparito Roca.

    Comentarios
    Multimedia Diari