Neix la geganta de l’Heroïna de Tarragona

Ahir es va presentar a Olesa de Montserrat, on va néixer al 1784, la nova geganta de Rosa Venes i Clusas, l’heroïna de Tarragona del setge del 1811. La geganta està representada com una guerrillera, amb un trabuc i una falç.

Fa 177 anys que va morir a casa seva de la Rambla Nova, llavors l’Esplanada, l’heroïna de Tarragona, però ahir va renéixer eternament com a geganta, a la seva localitat natal, Olesa de Montserrat, on ballarà a totes les celebracions, com ja va fer-ho ahir a la seva presentació oficial, en una gran plantada gegantera, amb cercavila popular, danses tradicionals, i una representació dels seus descendents tarragonins, entre ells la periodista Tate Cabré, que va fer la glosa del personatge.

Rosa Venes i Clusas, àlies La Rossa o La calessera, és coneguda per molts tarragonins pel carrer que duu el seu nom de casada, Rosa Venes de Lloberas, a prop de Joan XXIII, i pel carreró de La Rosa o la Roseta, a la plaça de la Font, on regentava el seu hostal durant la invasió napoleònica. Actualment existeixen més de dos-cents descendents vius de l’heroïna de Tarragona, la majoria arrelats en terres tarragonines.

La colla gegantera La Fal·lera Olesana, comandada per Xavier Pozo i Marc Fontanals, ha materialitzat la geganta juntament amb el Departament d’Igualtat de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i amb un projecte de mecenatge amb molts donants. Per Xavier Pozo: «Rosa Venes és una dona forta, valenta i emprenedora, nascuda a casa nostra i amb una història fascinant».

Al 1811, l’any del setge, l’heroïna era una jove mare de família, rossa i energètica, de 27 anys, molt feinera i amb molta personalitat, que havia perdut un fill petit i cuidava d’un segon de quatre anys; el futur Don Simón Lloberas, alcalde de Tarragona i impulsor dels gegants negritos, Tirava endavant la família, l’hostal, i ajudava el marit, Simó Lloberas al seu negoci de calesses –o cotxes de cavalls– de l’Esplanada, futura Rambla.

Fruit del romanticisme vuitcentista l’heroïna va ser mitificada i d’ella el periodista Gras i Elias escrivia: Es una rubia hechicera/ de hermosura verdadera/ que la virtud la acompaña/ es... la major posadera/ que ilumina el sol de España.(...) Una aguerrida amazona, que mil gracias eslabona/ de la cabeza a los pies/ ha dado fuga al francés/ delante de Tarragona. (...) Animosa mesonera/ la bordada charretera/ que debes a tu valor/ admirarà con amor:/ Tarraco y la España entera.

Les xarreteres militars que esmenta el poeta reusenc són les de sotstinent de l’exèrcit que el marqués de Campoverde li va col·locar a la Rosa Venes sobre les espatlles en reconeixement al seu valor i que guardaven gelosament en una urna de vidre fins que van morir als anys 70 del segle XX les germanes Gatell i Gatell, descendents de la heroïna per la branca Gatell de Torredembarra, ja extingida.

Avui les xarreteres es troben desaparegudes, com la història de l’heroïna, que només es continua explicant de generació en generació entre els més de 200 descendents vius de la branca Punyed de l’heroïna de Tarragona, la majoria arrelats en terres tarragonines, tot esperant el dia en que Rosa Venes sigui reconeguda com a Tarragonina il·lustre i el seu retrat figuri algun dia a la Sala dels Penjats de l’Ajuntament, on només s’hi compten 3 dones entre 12 homes.