Noves dades de l’expansió humana

Les investigadores Beatriz Gamarra (IPHES) i Marina Lozano (IPHES-URV) participen en un estudi internacional

26 febrero 2020 07:20 | Actualizado a 26 febrero 2020 07:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Mediterrani ha estat una ruta important per a les migracions marítimes, així com per al comerç habitual durant la prehistòria, però, la història genètica de les illes mediterrànies no està ben documentada tot i els recents avenços en l’estudi de l’ADN antic. Ara, un equip internacional codirigit per investigadors de la Universitat de Viena, de la Universitat de Harvard i de la Universitat de Florència està donant resposta a algunes de les qüestions pendents gràcies a l’estudi més ambiciós realitzat fins a la data sobre la història genètica de les primeres poblacions de Sicília, Sardenya, a Itàlia, i les Illes Balears, a Espanya, amb dades obtingudes de 66 individus, quan fins al moment només s’havia extret informació de cinc.

Els resultats revelen un patró complex d’immigració a l’Àfrica, Àsia i Europa, amb variacions a les rutes i en els moments que s’han registrat en cadascuna d’aquestes illes. Les investigadores Beatriz Gamarra (IPHES) i Marina Lozano (IPHES-URV), de la Unitat de Paleoantropologia d’aquest centre de recerca, han col·laborat en l’estudi.

Les troballes porten a l’illa de Sardenya, ja que s’ha constatat que els antics sards van conservar un perfil de descendència neolítica a la seva majoria local fins al final de l’Edat de Bronze. No obstant això, durant la segona meitat del tercer mil·lenni abans de Crist, un dels individus estudiats era d’ascendència completament del nord d’Àfrica. Juntament amb dos ibèrics analitzats el 2019, es pot afirmar que més de l’1% de les persones estudiades del sud d’Europa de les Edats del Coure i del Bronze formaven part de famílies immigrants del nord d’Àfrica.

Però la investigació va més enllà de Sardenya per comprendre els canvis de població en altres illes de la Mediterrània central i occidental. En aquest sentit, «una de les troballes més sorprenents es refereix als vincles genètics amb l’estepa russa. Si bé l’origen últim d’aquesta ascendència va ser Europa de l’est, a les illes mediterrànies gran part va arribar des de l’oest, i de fet podem identificar Iberia com el seu origen concret», afirma David Reich, un dels autors principals de la Universitat de Harvard, qui també és investigador de l’Institut Mèdic Howard Hughes i de l’Institut Broad de MIT i Harvard.

Comentarios
Multimedia Diari