- Com valora la Watermelon Pool 2016?
- Jo no sabia el que era la Watermelon Pool fins que emvan trucar per participar-hi, però realment ha estat una experiència molt satisfactòria. Poder fer un donatiu així a Down Tarragona ha estat excepcional.
- Per cert, ha parlat amb l’entitat?
- Sí, vam parlar quan va acabar el concurs i ja m’han comunicat que estan molt contents amb el premi. A més, sé que han estat molt involucrats amb tot el tema de les votacions i que han fet molt d’enrenou perquè la gent em votés.
- Quin és el paper de l’entitat amb relació a les votacions?
- Jo penso que si només és el concursant el que dóna la seva imatge per rebre vots, és molt complicat guanyar. Entitats com Down Tarragona o La Muntanyeta, que va ser l’escollida per la Maria Virgili, tenen molts socis i sense el seu suport difícilment hauria pogut guanyar tants vots.
- Ha guanyat un candidat que viu als barris de Ponent. Les festes majors per fi han deixat de ser cosa del centre?
- Bé, només ens separa el riu Francolí, quan baixa alguna cosa (riu). Jo penso que Tarragona és Tarragona, és tot, no veig diferències entre uns i altres. El que passa és que quan surten les notícies dels barris només surt tot el dolent. Som de barri, però som gent normal. És molt important que pugui participar tota la població, encara que la gent es mobilitzi per tan sols uns vots. Molta gent del meu entorn no coneixia la Watermelon i van anar a la plaça del Rei. Iniciatives com aquesta fomenten la participació en els actes grans i petits de la ciutat, i això és molt important.
- Parli’m de Sinhus Sport.
- Fa 15 anys que vam fundar l’escola i a poc a poc hem anat aconseguint el que és ara. La decisió va ser una bogeria, vaig començar a sortir amb la meva dona i al cap de tres mesos ens vam preguntar: quin és el nostre somni? Muntar un gimnàs, ens vam dir. Jo pel karate i ella pel ball. Amb passes fermes hem forjat el que ara és Sinhus Sport, on tenim les dues escoles. A més, també portem les activitats extraescolars de 12 centres.
- Ha notat la crisi econòmica?
- La crisi s’ha notat, però per exemple, jo que sóc pare: prefereixo treure’m un cafè al dia que desapuntar la meva filla de la seva activitat. Doncs el mateix han fet les famílies que vénen a Sinhus. La gent es compromet molt amb nosaltres. Pensa que no només fem karate i ball, sinó que cada cap de setmana intentem fer altres activitats tots junts. Sempre estem mobilitzant la gent. Ells s’han vinculat molt amb nosaltres i nosaltres amb ells, som una família de veritat. Per mantenir un negoci, si no ets persona, és difícil que ho aconsegueixis.
- Quins són els seus propers objectius?
- Primer, vull organitzar un acte benèfic amb la resta dels concursants per poder donar alguna cosa a les seves entitats. I a nivell professional, ens agradaria que Sinhus Sport seguís creixent. Potser, cap a TGN.
