Les moltes cares i les poques creus de les festes de Santa Tecla

Amb la tristesa habitual de cada 25 de setembre, i amb poques hores de descans al cos, em disposo a intentar fer balanç d’aquests dotze dies frenètics de festa i d’orgull tarragoní. Any rere any, els tarragonins veiem com les festes de Santa Tecla es consoliden com una de les millors del país. Diuen que és la que més visitants de fora de la província atrau. Només així m’explicaria la gran quantitat de gent que passejava aquests dies per la ciutat.

És una festa que sap compaginar a la perfecció la part més litúrgica, amb la més festiva, incorporant una oferta musical de kilòmetre zero i apostant clarament per la cultura popular. Una festa que té darrere tot un teixit associatiu de primer nivell. Unes entitats que es bolquen per donar el millor de si mateixes durant aquests dies. Sigui organitzant actes multitudinaris o oferint un vermut més discret, però amb el mateix ADN tecler. Tot això liderat i dirigit per un grup de tècnics municipals que s’han deixat la pell perquè tot surtis bé. La combinació perfecta.

Tot i que el balanç és més que positiu, no tot ha sortit tal com s’esperava. Aquest article pretén explicar la cara i la creu de les festes de Santa Tecla d’enguany.

La cara

El primer cap de setmana de les festes, Tarragona va ser escenari d’una mostra del folklore viu del país. Primer amb un recull dels gegants més representatius de Catalunya, i després amb un correfoc pels carrers de la Part Alta on van cremar grups de diables vinguts d’arreu dels Països Catalans. El primer diumenge de festes, després de l’espectacle casteller amb les millors colles del panorama actual, hi va haver una cercavila de dracs. Tarragona va ser l’autèntica capital de la cultura popular durant unes hores.

Un altre dels èxits ha estat el concert revetlla de bandes, on van participar la Banda de l’Agrupació Musical del Maresme de Mataró i la Banda Unió Musical de Tarragona. Cara a cara, en una plaça Corsini plena de gom a gom, van oferir un repertori únic. Som molts els que demanem que aquest acte quedi instaurat i se celebri any rere any a partir d’ara..

La commemoració del centenari de l’Amparito Roca també ha arrelat. Ha aconseguit que els tarragonins coneixem d’on ve aquest pasdoble i com va arribar fins a casa nostra. Un dels moments més emotius es va viure instants abans de començar la Cercavila del Seguici Popular. Gairebé 200 músics van interpretar conjuntament l’Amparito, sota la batuta del director de la BUMT, en Jordi Masip.

Un espectacle que va comptar amb la presència de Laura Sáez, l’alcaldessa de Carlet, municipi on va néixer el pasdoble ara fa cent anys. Cosa que encara ho va fer més emotiu.

La Colla Jove també ha estat protagonista indiscutible d’aquestes festes. Primer, per l’estrena dels dos Nanos Nous, que s’han incorporat al Seguici enguany i que representen la Montse Prats i l’Índiu, dos castellers emblemàtics de la colla. Amés, els de la camisa lila van oferir un repertori històric de gammes extres durant els dos caps de setmana de festes, destacant el 4de9 amb folre i agulla que van descarregar durant la diada de Santa Tecla.

Una altra dels encerts, segons els entesos, va ser el canvi d’ordre de la tornada de la processó. Era un goig veure com els balls baixaven les escales de la Catedral acompanyats i ovacionats de tarragonins, cosa que abans no passava, ja que el públic marxava de les Cols cap a la plaça de la Font acompanyant a les bèsties. Enguany, l’Ajuntament va decidir que primer baixessin els balls i, després, els gegants i les bèsties. Una bona solució, si no fos perquè la tornada va ser més lenta que mai. Bona iniciativa que cal acabar de quadrar.

El dispositiu de seguretat ha funcionat. Deixant de banda els robatoris habituals de mòbils en grans aglomeracions, no hi ha hagut cap fet delictiu destacat durant els dotze dies de festa. Un element important tenint en compte que han estat unes festes multitudinàries.

L’aliat perfecte per no col·lapsar la ciutat –que algun dia sí que ho ha estat– es diu pàrquing Torroja. L’aparcament dissuasiu més gran de la Part Alta ha penjat gairebé cada dia el cartell de complet. Hi caben quasi 300 vehicles i es paga un euro cada dotze hores. L’apunt negatiu és que, en alguns moments claus, es generava una cua provocada pels cotxes que es negaven a marxar, tot i veure el cartell de complet. Volien entrar-hi tant sí com no.

També cal destacar l’alt nivell pirotècnic general en tota la festa. Començant per la carretillada dels Diables Voramar a la plaça de les Cols i acabant pel castell de focs, el correfoc i la traca final, que tancaven les festes el passat dimecres.

Un fet que s’ha pogut consolidar enguanyha estat la gran afluència de públic durant l’Anada a l’Ofici. Fa pocs anys, érem quatre gats. El passat dimarts, des de ben d’hora, la Part Alta ja estava plena.

La creu

Coses que també quedaran en el record dels tarragonins és el pacte no escrit que van firmar els bars i restaurants de la plaça de la Font per apujar els preus de les begudes. Cerveses a cinc euros, aigües a dos i mig i mamadetes a deu euros.

Els tarragonins es queixaven de què alguns bars i geladeries no volien vendre granissat sol. Només si era amb mamadeta.

Tampoc oblidarem les eternes xiulades que es va emportar l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i la resta de la corporació municipal. Les esbroncades ja van començar el dia de la Crida i no han parat. Les més destacades durant l’ofici i la processó, quan els representants polítics passaven per qualsevol plaça.

També es va increpar a altres membres del Seguici, com per exemple, la grallera i ex Perpetuadora de les festes, Roser Olivé. El motiu va ser la seva militància amb Aliança Catalana.

La nota negativa en l’àmbit de la programació musical la va posar el concert de la Suu a l’escenari del Parc Francolí. Era el pla alternatiu que l’Ajuntament proposava per aquells que no volguessin viure la Baixada de l’Àliga. Però van punxar. La Suu, ahir cap de cartell a Barcelona per les festes de la Mercè, va aconseguir atraure només a una cinquantena de persones.