40+3 anys de sàtira ‘made in’ Tarragona

El Ball de Dames i Vells de Tarragona ha estat i és un dels elements més populars i estimats de la ciutat. Només cal veure com s’omple de gom a gom cada funció del ball. Però això no sempre ha estat així. De fet, durant uns anys, les festes de Santa Tecla van ser unes dates fosques i tristes.

Amb l’arribada dels primers ajuntaments democràtics, sorgeix la necessitat de recuperar tots els elements que avui en dia fan possible Santa Tecla.

«L’any 1981, el regidor de cultura Sergi Xirinacs, va proposar la recuperació del ball a l’Escola de Teatre. Aquesta no ho va acceptar i se li va suggerir a Joventut Tarragonina, una colla sardanista de la ciutat», explica Oriol Grau, mestre del Ball de Dames i Vells de Tarragona.

El cert, però, és que el nombre d’actors i actrius no era suficient i es va apostar per incorporar-ne de l’Escola de Teatre.

Tot i les ganes de tirar endavant, els primers anys del ball no van ser gens fàcils. De fet, l’any 1985, aquest entra en crisi i només es queden dos nois, entre ells l’Oriol Grau. A partir d’aquell moment, les dames tornen a ser representades per homes transvestits.

«Avui en dia ja ho tenim normalitzat tot i que és cert que queda molta feina a fer, però en aquella època la reticència en transvestir-se era molt gran», recorda Grau.

Aquesta, però no va ser l’única novetat. De les cinc parelles inicials, en va eliminar una, per evitar que la funció s’allargués més del compte. Però sens dubte, la gran novetat va ser incorporar la figura del guàrdia civil, conegut pels tarragonins i les tarragonines com el sargento Blasques.

«Vam creure que era una bona manera de representar els tres estaments de poder. Per una banda, aporta autoritat, però també és la part espanyola del ball», reconeix el tarragoní.

Amb els anys, el Ball de Dames i Vells s’ha convertit en un element clau de la festa major.

«Ens omple d’orgull saber que la gent ens espera amb ganes. El nostre principal objectiu és que el públic passi una bona estona i rigui. Ens sentim molt estimats i apreciats», comenta el mestre del ball. Aquests últims anys han sigut molt dolços pel Ball. L’any passat, per primera vegada, es van dur a terme representacions al barri de Bonavista, amb l’objectiu de descentralitzar la festa.

«Va ser una experiència molt bonica i necessària. La gent estava molt agraïda. Hem de treballar aquests barris que sovint son focus d’extrema dreta», assegura Grau.

Pocs dies abans de Santa Tecla, el Ball de Dames i Vells ja està acabant d’enllestir els últims detalls perquè tot surti a la perfecció.

Els nervis hi són, però les ganes també. Els protagonistes són conscients que 40+3 anys no es fan cada dia.